El Barça torna el cop a Badalona i s’avança en la semifinal

A l’escenari més complicat i contra un Joventut encoratjat en confiança, el Barça va ser capaç de fer un gir a la semifinal que li dona la vida. L’equip blaugrana de l’Olímpic va arrencar la victòria (77-83) i va tornar el cop a l’equip verd-i-negre, per situar l’1-2 a favor i recuperar el factor camp. Ara disposarà de dues oportunitats, la primera divendres també a Badalona, per assegurar-se el bitllet per a la final, on el Madrid espera rival.

Mirotic, amb 18 punts, 7 rebots, 27 de valoració i cistelles decisives en els moments calents, es va tornar a erigir en el líder de l’equip blaugrana, que, sense fer un partit brillant, va demostrar caràcter per reaccionar. «No hi havia un altre camí, en un partit tan complicat», va explicar Mirotic a l’acabar. «Havíem de jugar un bon bàsquet. Això és el Barça. Sempre apareixem en els moments complicats. Però la feina no està acabada. En falta una», va indicar.

El Joventut no li va perdre la cara al partit, malgrat que va ser el Barça el que va tenir una millor posada en escena. Tota la pressió era del costat blaugrana, després de deixar escapar un dels dos partits al Palau, i aquesta situació va semblar conscienciar els jugadors de Jasikevicius, que van sortir molt més concentrats, cuidant el rebot i les pèrdues, i sobretot no concedint punts fàcils de contraatac.

Al minut de joc, Brandon Davies ja n’havia sumat més que en tota la segona entrega, en la qual va estar desaparegut. Però el Barça també va trobar més recursos en les accions de Laprovittola, molt apagat fins ara en la semifinal, en l’experiència de Higgins (que va tornar a l’equip titular, a costa de la sortida d’Exum) i en la seguretat de Mirotic, el que està aguantant millor la depressió que viu l’equip les últimes setmanes i que han desfigurat la seva imatge.

Seriós i molt ficat en la lluita des del salt inicial a Badalona, el primer parcial (14-23) ja va ser una declaració d’intencions del Barça. Però la Penya es troba en un moment de confiança alt i amb el protagonisme de Ribas i Tomic, els dos líders indiscutibles, va aconseguir reaccionar i tornar alguns cops al seu rival. Ho va fer buscant amb intel·ligència els avantatges interiors del pivot, molt superior a Davies, Sanli i Smits, amb qui també el van aparellar.

Passió i intensitat

Les accions dels dos exblaugranes van aconseguir que l’equip badaloní es tornés a enganxar al marcador, mentre transmetia bones sensacions (29-30). En aquesta situació de màxima pressió, el Barça va trobar una sortida a través dels triples. En va encadenar tres, un de Kuric i dos de Mirotic, i va desactivar la defensa dels verd-i-negres, fins al punt que va aconseguir anar-se’n al descans amb l’avantatge més ampli (36-46).

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

La passió i la intensitat van pujar uns quants graus en la represa perquè la Penya va trobar una via inèdita fins aquest tercer quart, l’anotació de Willis (11 punts en el període), i a més va treure el Barça de la seva zona de confort i el va obligar a forçar llançaments exteriors dels seus homes grans i també d’un Nick Calathes molt desencertat (1 de 8 en triples) . Així que el marcador es va tornar a estrènyer (46-50). El Barça semblava ficat en un dilema d’espessor ofensiva, però Laprovittola va sortir al rescat, en aquests instants, per deixar els blaugranes per sobre en l’inici de l’últim període (56-61).

Els dos equips van entrar en uns minuts de bogeria en el tram final, amb accions accelerades i pèrdues de pilota inexplicables. Mirotic va semblar posar una mica de seny al joc blaugrana amb un triple que semblava aclarir el camí (65-75, m. 37), però cinc punts de la Penya, amb dos triples i dues recuperacions de Vives, van tornar a disparar l’emoció, fins que un triple inesperat de Calathes i un parell d’accions d’experiència de Mirotic van acabar per impulsar el Barça.