El Madrid li remunta 19 punts al Barça i guanya la Supercopa

Pot ser que sigui només la pretemporada, pot ser que hi hagi moltes cares noves tant al Barça com al Madrid, però la final de la Supercopa va recuperar el millor del clàssic: la tensió, les accions espectaculars, les escomeses d’un i altre equip i accions elèctriques que anticipen el que pot ser una temporada marcada de nou pel pols entre els dos grans. Va arribar a tenir-la perduda l’equip blanc, que es veure 19 punts per sota al marcador, però l’equip de Laso hi va continuar creient i va aprofitar la descomposició blaugrana en l’últim període per firmar una remuntada espectacular i encadenar el quart títol a la Supercopa (83-88). L’encert de Llull (24 punts), la feina de Poirier (16 punts, 6 rebots) i la consistència d’Alocén (11 punts) van ser clau a l’equip de Laso.

Es podia esperar una aposta per la defensa pel que es va veure en les semifinals. I, en part, va ser així. Però en el terreny ofensiu tots dos van destacar i serà difícil que els dos equips ho puguin fer millor que en els 10 primers minuts. Intensos, concentrats, els jugadors de Jasikevicius van sumar els quatre primers triples. Però, el Madrid va demostrar la mateixa inspiració, decidit a no perdre el pas. La successió de cops va ser un primer quart brillant, amb Calathes i Oriola (autor de tres triples en el primer temps) marcant el nivell d’intensitat i ritme dels blaugranes i amb Llull i Poirier, en els madridistes.

Després del desplegament físic del primer quart, en què els dos equips es van buidar, va arribar una petita davallada física en el segon, ben comprensible perquè tots dos encara estan lluny del seu millor moment físic. Però no hi va haver respir en una final en què les pissarres dels dos tècnics van limitar al màxim la brillantor individual d’homes com Davies o Mirotic en els blaugranes o Causeur, William-Goss i Tavares en els blancs, tot i que el Barça va saber aprofitar millor els seus recursos i percentatges en els llançaments de dos, a prop del cèrcol, per tenir un petit marge en el descans (46-40).

L’aparició de Mirotic, amb cinc punts consecutius al tornar dels vestidors va canviar el panorama d’equilibri i va disparar la confiança del Barça, que va obrir una bretxa notable (52-40, m. 23), que encara va aconseguir ampliar-se després d’una falta antiesportiva d’Heurtel sobre Higgins per frenar un contraatac. No li va poder sortir pitjor la jugada al base francès, ja que Higgins va fer els dos tirs lliures i en la possessió següent, Mirotic va encistellar de tres (59-42, m. 24) i el Madrid es va trobar per un moment grogui, cedint fins a 19 punts de marge.

 Llull va canviar aquesta impressió de descomposició blanca com acostuma a fer. Es va carregar l’equip a l’esquena i va començar a assumir el protagonisme en atac i va ser capaç de reenganxar el Madrid a la lluita, ben escortat per Carlos Alocén, que li va donar més solvència al joc que Heurtel i va deixar un marcador totalment obert per a l’últim període (71-62, m. 30).

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Amb el pols ja revolucionat, Higgins va intentar donar-li rèplica a Llull des del costat blaugrana. El Madrid va apujar encara més la intensitat defensiva, el Barça va desaparèixer en atac i el binomi Alocén-Poirier va començar a fer molt mal a la defensa blaugrana en les transicions fins a eixugar per complet el desavantatge i completar una remuntada espectacular, amb un parcial final de 12-26.