La final de la Lliga Endesa

El Barça conquereix la Lliga davant el Madrid i obre una nova era

L’equip de Jasikevicius completa un any brillant amb el seu segon títol i posa fi a set anys d’espera amb el campionat de l’ACB (92-73)

El Barça conquereix la Lliga davant el Madrid i obre una nova era

ACB Photo

3
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

La llarga espera ha arribat a la seva fi. El Barça és el nou campió de la Lliga Endesa, després d’una llarga espera de set anys que per a la majoria d’aficionats blaugrana s’ha fet eterna. Des del 2014 no alçava al cel el trofeu de l’ACB. L’èxtasi va arribar al Palau Blaugrana, davant un privilegiat grup d’un miler d’aficionats, després de doblegar per segona vegada el Madrid al ‘play-off’ final tot just 48 hores després d’aconseguir-ho al WiZink Center (92-73). El triomf contra els madridistes fa més dolça la conquesta.

Era una oportunitat immillorable per a l’equip de Jasikevicius després d’un any esgotador (92 partits oficials) i no podia deixar-la escapar pel que significa: l’inici d’una de nova era per als blaugrana, que arrodoneixen un any brillant amb el seu segon títol, després de la Copa, i la seva quarta final (Eurolliga i Supercopa) i, alhora, el tancament d’una etapa grisa, de travessia pel desert, de canvis de tècnics i inversions fallides que no van acabar de quallar.

L’èxit té molts noms, però sobresurt per sobre de tots el de Jasikevicius, el tècnic que ha sabut conjugar tot el talent de la plantilla per tornar-la al cim i tornar-li tota la seva ambició. També el de Mirotic, enyorat durant tots els ‘play-off’’, però que va aparèixer a temps per apropiar-se del partit decisiu de la final amb els seus 27 punts i el títol de MVP. I, per descomptat, de Pau Gasol, capaç de jugar i competir al màxim nivell i d’engrandir la seva història, camí dels 41 anys, i sumar la seva tercera lliga com a blaugrana, 20 anys després de la primera.

Màxima concentració

Si durant la temporada, l’equip ha pecat en ocasions de falta d’intensitat, aquesta vegada la imatge va ser impecable. Un 7-0 d’inici va ser l’avís que no hi havia dubtes i sí un màxim de concentració. L’equip català va ser capaç d’anotar els seus primers set atacs i obrir ja una bretxa confortable d’11 punts en els cinc primers minuts. Va marcar el pas Calathes, es va presentar el millor Mirotic de les eliminatòries i, sobretot, va aparèixer la defensa blaugrana en tota la seva grandesa, tancant totes les vies d’accés a la cistella. L’avantatge no va parar de créixer a favor d’un Barça segur de les seves forces i amb les idees molt clares (48-30, m. 20).

El Madrid ha mostrat un esperit de resiliència admirable, sobretot per les baixes (Thompkins, Randolph, Laprovittola), els problemes físics i les fugues a l’NBA (Campazzo i Deck). Però ha arribat a aquesta final al límit de les seves forces i això es va apreciar amb claredat al Palau, amb l’equip de Laso, cedint a gairebé totes les batalles, inclòs el rebot, que va ser blanc al WiZink, i ahir va ser clarament blaugrana.

Defensa fins al final

Notícies relacionades

Hi va haver algun intent de rebel·lió, sobretot per part dels joves com Alocén o Garuba. Però el Barça ho va aturar ràpid (va tornar ràpidament el parcial de 0-9 blanc al tercer quart que va estrènyer lleugerament el marcador 67-53) i el Madrid va anar dessagnant-se, perdent força, incapaç de trobar dreceres per enganxar-se al partit.

La imatge del Barça, en canvi, no va fer més que engrandir-se, determinat a no deixar que el seu rival aixequés el cap i s’escapés la seva oportunitat. Ningú va voler abaixar els braços en defensa i la ferida blanca es va mantenir oberta fins al final, amb els jugadors de Jasikevicius disfrutant d’una conquesta que augura una nova i prometedora era.

FC Barcelona, 92 – Reial Madrid, 73