Els Mavericks de Doncic naufraguen a la riba davant el poder dels Clippers

Si en alguna cosa és especialista l’NBA és a crear moments èpics per enfrontaments duels estel·lars. Els protagonistes de l’última entrega eren Kawhi Leonard i Luka Doncic; l’escenari, un setè partit de la primera ronda de les eliminatòries pel títol, i les expectatives, màximes, però el poder més gran del bloc dels Clippers va desequilibrar el partit abans de l’esperat final. La victòria i la classificació van ser per als de Los Angeles, que s’enfrontaran a Utah Jazz en semifinals de la Conferència Oest. 

La gran primera part de l’eslovè no va servir per a més que per mantenir la igualtat, però quan no va mantenir l’excel·lència Dallas no va aguantar l’empenta. De nou, com la temporada passada, Los Angeles Clippers posen el punt final de la temporada de Doncic a Dallas, en un meritori setè partit que acredita un creixement, tot i que insuficient, de l’equip entrenat per Rick Carlisle.  

L’exhibició de Kawhi Leonard en el sisè partit (45 punts) va portar l’eliminatòria al partit decisiu, com una final, després de sis victòries visitants, i es va trencar la tendència amb un partit més coral dels Clippers, amb set jugadors per sobre de la desena de punts. 

Exhibició de Doncic

Per al dia decisiu no va canviar res en la disposició dels equips: Dallas amb l’aposta per l’alçada, amb minuts de qualitat per a Marjanovic, contra el quintet sense homes alts dels Clippers. I tots van fer el seu paper, els rebots i els punts a la pista van ser texans, mentre que l’encert des de la línia de tres punts li va donar molts minuts la iniciativa als de Los Angeles.  

El conat de lesió de Hardaway Jr. A la meitat del primer quart, i els seus mals números al final van deixar coix l’atac de Dallas, tot i que ja des del primer parcial fes acte de presència la millor versió de Doncic. 

Al segon quart, amb els primers problemes per als Mavericks des del triple, Los Angeles Clippers van aconseguir alguns avantatges que van amenaçar de trencar el partit abans de temps (se’n van anar al descans amb 8 punts més), però els texans van aconseguir mantenir el marcador igualat gràcies als acompanyants que van complementar els 29 punts que ja portava Doncic més de tres minuts abans del descans. 

L’ofensiva dels Clippers

El cabal anotador dels Clippers no es va aturar i, amb el pas dels minuts, la iniciativa gairebé sempre va ser per a uns Clippers que van comptar amb un paper tan destacat com inesperat dels seus secundaris, des de Mann fins a Kennard, passant per l’aportació mínima exigible a Paul George i els 23 punts de Morris. Es van fer creditors, amb motiu, d’avantatges que van obligar Dallas i Doncic a no abaixar el nivell d’intensitat en cap moment. 

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

Tot i això, el partit es va trencar al final del tercer quart, amb el màxim avantatge del partit per als Clippers: 15 punts, que van posar els Mavericks contra les cordes, castigats pel seu exigu encert en el triple i l’extenuació física a què estaven sotmesos els seus titulars. 

Era el moment culminant de la temporada per a Dallas, però el jugador que es va erigir sobre la resta va ser Kawhi Leonard, el líder silenciós i implacable de l’arsenal ofensiu del seu equip. Ja a la desesperada, amb grans minuts de Marjanovic malgrat la càrrega de minuts i algun triple increïble de Doncic, que va acabar amb 46 punts, Dallas es va col·locar a set punts, però dos triples de Reggie Jackson i de Marcus Morris van dinamitar l’eliminatòria i el curs dels texans.