Entrevista a Jasikevicius abans de la ‘final four’: «Soc ambiciós, sempre en vull més»

Molts ulls estaran posats en el Barça, que torna a la ‘final four’ com un dels quatre millors d’Europa. Però també en vostè. És el seu primer gran repte com a entrenador d’elit, ¿com l’afronta? Per a mi no canvia res. Soc el mateix que fa 24 anys, quan vaig començar a jugar a alt nivell. Sempre he intentat guanyar-ho tot, fer-ho de la millor manera possible, centrar-me en el treball diari i treballar i treballar. Això és el que intento fer ara també. Però m’alegra que per dins continuo tenint moltíssima ambició i moltíssimes ganes.

¿Satisfaria els seus somnis guanyar l’Eurolliga a Colònia? Això no em canviarà, passi el que passi. Seguiré així, tant si guanyem com si no. Quan tornem de Colònia, haurem de jugar els ‘play-off’ de l’ACB i anar a totes. Sempre s’ha de voler més. És el que volem. I el mateix pot dir-se de la temporada que ve.

¿No té sensacions especials davant la possibilitat de conduir el Barça al tron europeu com ja va fer com a jugador? Tinc la sort que ja he passat moltíssimes vegades per aquesta situació. M’ho prenc tot amb molta més calma i tranquil·litat. Com a jugador no em posava nerviós, sinó deu vegades més. Però cal saber-ho portar i amb el temps ho aconsegueixes. Ara ho porto millor per dins. Ho visc amb més calma, tot i que no negaré que clarament és una il·lusió molt gran que tinc.

Vostè va arribar al Barça aquesta temporada per tornar-li la competitivitat i portar-lo a la baralla pels títols. ¿Se sent satisfet amb l’aconseguit en aquests mesos? Bé. Sempre esperes més. Soc ambiciós i sempre en vull més. Soc així. Però crec que a nivell d’objectius, estem complint el que volíem: som la ‘final four’, fent un bon bàsquet, hem guanyat la Copa, estem en la baralla per tots els títols i en les pròximes tres o quatre setmanes es decidirà tot. Hi ha motius per sentir-se orgullosos i esperançats.

Va afirmar fa poc que era inacceptable per a un club com el Barça passar-se set anys sense arribar a la ‘final four’. ¿Ho és també passar-se deu anys sense aconseguir el títol? Els títols són difícils d’aconseguir. Però a la ‘final four’ s’ha d’arribar més. Intentem construir un projecte que ens permeti arribar-hi moltes més vegades. Això és el que et donarà més opcions de guanyar el títol. Això és el que volem aquí. Després en una ‘final four’ tot va molt ràpid. Hi ha moltíssims factors, hi ha exigència física, cal arribar-hi en bones condicions... Aquesta és una competició extremament igualada. Això és el que la fa tan difícil.

Com a jugador va estar moltes vegades en aquesta posició, ¿quin és el secret? ¿Què els ha transmès, als seus jugadors? Fins al partit de dissabte contra el Tenerife, no havíem parlat del Milà. Però el missatge sempre és el mateix. Cal controlar el que pots controlar: el pla de partit, el deixar-ho tot a la pista, la defensa i tant de bo puguem tenir l’encert en atac i que ens surtin bé les coses. Hem treballant molt per arribar ben preparats al que ens espera.

 

Vostè va assumir el risc d’incorporar Pau Gasol molt avançada la temporada, que implicava un canvi de rols i minuts a la plantilla. ¿Per què estava tan segur que funcionaria l’aposta? No n’estava tan convençut. És una cosa que vam valorar molt amb el meu ‘staff’, amb el mateix Pau, amb els seus metges. Volíem tenir una idea clara de quant podia entrenar, com. I quan vam tenir tota la informació va ser bastant fàcil, perquè crec que ens faltava un jugador de les seves característiques, la seva experiència, la seva serietat. Sabíem que costaria al principi, perquè feia dos anys que no jugava. El Pau estava insegur al principi. És normal. Però en els entrenaments ja es veia venir la seva millor cara. Des del principi ha entrat molt bé i el pacte amb els nois ha sigut molt important.

La semifinal davant l’Armani reuneix molt talent a la pista, però no pot negar-se que també presenta un duel tàctic entre vostè i Messina. Això sempre és una barreja. Els entrenadors intenten fer les seves coses, els jugadors també. Tothom ha de controlar les seves emocions i fer-ho de la millor manera possible. Estic gairebé segur que Messina no ficarà cap punt i jo tampoc. Però està clar que la figura d’un entrenador experimentat com Messina és important, tot i que estem en un joc d’equip i serà cosa d’equip.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

¿Quines poden ser les claus davant un rival que van guanyar en els dos partits de la temporada regular? Pot ser moltes coses. És un equip molt bo en l’un contra un, així que tindrem moltes situacions d’un contra un. Té molts anotadors que pot decidir un partit, així que això ens obligarà a fer una molt bona defensa. Els seus interiors saben exactament què fer. Els rols estan molt definits. Hi haurà molts detalls per vigilar. Els dos partits que juguem ens poden ajudar. Però ells van jugar el primer sense Chacho i el segon sense Delaney, quan les bases són molt importants per a ells. Són factors per tenir en compte, però serà una història totalment nova.

El Barça necessitarà tots els seus jugadors al màxim nivell a Colònia. ¿El preocupa la davallada que ha viscut Mirotic? Està clar que no ha estat al seu millor nivell. Feia mesos que jugava a un nivell molt alt i en una temporada de 10 mesos és impossible estar bé sempre. En això hem treballat tot l’any: a no dependre d’un jugador. Però si Niko fa dues setmanes era el millor d’Europa, per a mi continua sent el millor d’Europa. Cal confiar-hi. Està entrenant-se molt bé, molt intensament, i el veurem en la seva millor versió.