Mirotic «Aquest serà l'any del Barça»

Dos mesos i mig després de la final de Lliga amb el Baskonia a la bombolla de València, torna l’ACB ¿Com ho afronta? Amb moltes ganes de poder jugar i començar la Lliga. Crec que malgrat com va anar tot a la Lliga Catalana i a la Supercopa (derrotes a les finals davant l’Andorra i el Madrid), l’equip arriba en molt bon moment. Cada dia estem millor. Cada dia entenem més el sistema. Els nostres jugadors lesionats, Higgins i Kuric, estan molt a prop de tornar. Així que amb ganes de millorar i de competir.

¿Manté els mateixos ambiciosos objectius? Fins i tot més, cregui’m, perquè de moment no hem aconseguit res. Hem aconseguit tornar la il·lusió i competir cada nit. Però ens falten títols. Quan vaig arribar vaig dir també que això no seria arribar i guanyar. Que ens caldria el nostre temps. Però crec que som en el bon camí, hem fet alguns canvis i estem amb moltes ganes. Malgrat guanyar la Supercopa, hem acabat amb bones sensacions i ens vam veure bastant bé. Podríem haver guanyat aquest partit. Vam fer alguns errors estúpids amb les faltes al final. Però seguim endavant amb la mateixa ambició i gana i estic segur que aquest serà un bon any.

Molta gent esperava que amb el seu fitxatge, amb reforços com Higgins, Davies o Abrines, el Barça començaria una nova era i acabaria amb el regnat del Madrid. Sé que capgirarem aquesta situació. Jo hi confio molt. És obvi que el Barça fa molts anys que no està on hauria d'estar. Però crec que hem tornat. Ara tothom parla de nosaltres. Simplement falta encaixar totes aquestes peces noves.  Som un equip amb molta experiència. I crec que quan arribi un títol, m’és igual si és la Copa, l’Eurolliga o l’ACB, serà el punt d’inflexió. Per ara, a les nostres mans està treballar per tornar tot el que el club ha apostat per nosaltres, estic segur que ben aviat donarem aquesta alegria a la nostra afició.

Tothom pensava que la final de Lliga a València seria el final de la sequera que es prolonga des del 2014. Jo també, però quin dia vam tenir. En realitat, tot a la bombolla es va fer estrany: ja havíem estat tancats gairebé dos mesos, després vam passar a estar tres setmanes en un hotel, tests cada dos dies, jugar 7 o 8 partits en 20 dies. Però cal deixar aquestes excuses a un costat. Havíem d’haver guanyat aquest partit contra el Baskonia. No va ser així i ara no hi podem fer res. Hem d’aprendre d’aquests errors. Jo vaig sentir en aquell moment que havíem fallat a la nostra afició. Però de tot se n’aprèn. A un partit tot podia passar. A tres, potser hauria sigut diferent.

Jasikevicius relleva Pesic a la banqueta, arriba un jugador de primera línia com Calathes. ¿Veurem un Barça diferent? Una mica sens dubte. Serà un equip que jugarà molt més en transició, que ho farà més ràpid, de moment amb pivots petits, amb Oriola de ‘cinc’, amb Bolmaro o amb Thomas, dos bases que poden jugar ‘pick and roll’, és un bàsquet més ràpid i sobretot confio en aquest equip en la defensa. De moment també m’estic sentint molt bé, perquè estic en bona forma. El que està plantejant Saras està molt bé per mi, però l’important és que també estigui bé per a l’equip i que tinguem èxits com a equip.

¿Què suposa la incorporació de Calathes? Molt. Crec que tenir un base com ell és clau. És el cervell del nostre equip, les pilotes sempre passen per les seves mans i a partir d’ell es comença a generar. És un jugador amb molta experiència tant a Europa com a l’NBA, pot defensar a un gran nivell. és dels millors en aquesta posició i, en general, és molt complet. I malgrat que de no té dels millors tirs, el tio la pot posar. Fa de tot, i és un personatge increïble. Hem descobert un molt bon tio, molt familiar, que s’ha adaptat molt bé a nosaltres.

Fa uns dies, en unes declaracions a Eurolliga, vostè assegurava que Jasikevicius ha portat un clima diferent del vestuari, que hi ha molt ‘feeling’ i química entre tots. Així és. Hi ha molt bon rotllo. Però l’any passat ja el vam tenir, perquè l’equip és més o menys el mateix. També amb Pesic, per molt que diguessin que no. Però tots sabem d’on va sortir aquesta informació. D’aquí, de Catalunya, no. És un grup impressionant, tots molt bona gent i familiars, i estem amb la mateixa il·lusió i ganes.

A la seva arribada, va assegurar que el seu objectiu era marcar una època i guanyar molts títols. ¿Veu aquest equip capaç d’aspirar a tot? Vull pensar que sí. Jo tinc confiança en l’equip i tinc confiança en mi. Simplement veure els noms que té el Barcelona parlen per si mateixos. Però també hem de demostrar-ho, i això cal fer-ho a la pista, es demostra guanyant. Així que vull pensar que aquest any serà l’any del Barça. N’estic convençut.

El Madrid ha incorporat jugadors joves, el València ha tirat de talonari, el Baskonia s’ha renovat com sempre, la Penya ha invertit fort. Aquesta Lliga és cada any més exigent. No serà fàcil. Malgrat tota la crisi d’aquest estiu amb el coronavirus, tots els equips s’han reforçat, tant a l’Eurolliga com a la Lliga Endesa. Però nosaltres també hem fet els nostres moviments, tenim més experiència i quan es pateix així, després s’assaboreix més quan es guanya. Confio que nosaltres sapiguem fer bé la feina en moments importants i li dic, només necessitem aixecar un títol, el primer. Una vegada n’aixequem un, tot canviarà.

Posats a triar, què prefereix ¿Lliga o Eurolliga? Un títol de l’Eurolliga sempre. Però cal ser humils. No serà gens fàcil. Caldrà anar pas a pas, arribar al ‘play-off’, després a la ‘final four’ i després pot passar qualsevol cosa en dos partits. Així que hem d’anar amb molta humilitat, sacrifici i amb ganes per arribar-hi.

En el seu moment va fer un pas que va ser una bomba al bàsquet europeu, quan tenia a les seves mans un contracte milionari per consolidar-se en l’elit de l’NBA. ¿Es penedeix d’haver fet el pas? No vaig pensar gaire. Però sí que em va passar alguna vegada pel cap en el sentit de ‘quina bona decisió has pres, Niko, que bé que hagis vingut’, perquè he tingut tan bons moments amb l’equip a Barcelona que estic encantat. Jo ho vaig dir i ho continuo pensant: és un pas endavant en la meva carrera. Volia jugar a Europa, volia viure aquí, al millor equip i estic al Barcelona. Així que no hi ha que res que em faci pensar que ha sigut una mala decisió. La meva etapa als Estats Units ja va acabar i sento aquesta emoció a la pista que no tenia allà.

També va ser un pas valent i arriscat, perquè el més fàcil era haver apostat per la tornada a Madrid amb un bloc consolidat. Jo sempre he anat una mica per altres camins en la vida. He pres decisions difícils, també. Però mai estic pensant si m’he equivocat o no. Una vegada he pres la decisió, vaig a totes al 100%. I si alguna cosa no va bé a l’inici, intento arreglar-ho. El més fàcil per a mi hauria sigut quedar-me als EUA, cobrar aquest contracte, tornar amb 30 i escaig anys i sí, potser tornar al Madrid. Però la meva ambició era una altra. Era tornar a Europa en els meus millors anys. Anar a un equip gran i a un equip per lluitar per tots i fer-lo guanyador. ¿Les coses, de moment, no estan sortint com jo pensava en alguns sentits? No. Però això no significa que no ho aconseguirem. Així que estic encantant i content: i el recolzament i l’amor que he rebut a Barcelona és increïble. Molt sorprès amb l’afició, la gent des del primer dia amb la meva arribada. I no ho canviaria per res.

El molesta que molts aficionats, que no hagin entès la seva decisió, l’assenyalin com l’enemic, fins i tot que alguns jugadors com Doncic li hagin recriminat que acabés al Barça. ¿Creu que aquesta ferida pot curar-se amb el temps? No penso gaire en això i no em molesta. Quan vaig venir aquí, vaig venir preparat. Sabia on em posava i sabia exactament el que passaria. D’algunes persones sí que em vaig sorprendre, de com ha reaccionat algun, de què havien dit. Però és la vida. Cadascú viu la vida com pensa que és millor. Jo vaig prendre la decisió que vaig creure que era millor per a mi i la meva família. I ja no és només cosa de Madrid. Vagi on vagi, molta gent em xiula i em crida de tot, però és el que hi ha. No hi ha cap problema.

Vostè va assegurar que una de les raons d’escollir Barcelona va ser aconseguir estabilitat per a la seva família. ¿Ho ha aconseguit? ¿Li ho ha permès la pandèmia? En el tema de la Covid, és veritat que molta gent ho està passant molt malament. Que hi ha gent que ha perdut els seus éssers estimats. Que està patint. I tot i que és difícil, jo he intentat agafar-ne la part bona. Hem tingut temps, gairebé dos mesos, d’estar amb tota la família. De ser a prop dels meus fills, de la meva dona, Nina. Aquesta és una part de la qual he pogut disfrutar. He intentat treure el màxim que podia i dedicar el meu temps, una cosa de la qual normalment no disposes, i la Covid d’alguna forma me l’ha donat. Sempre he intentat treure el màxim de cada situació. També hem tingut temps de disfrutar una mica més de la ciutat. L’estiu passat ens vam quedar per trobar casa, escola, i de moment tot va bé.

¿Ha aconseguit acostar ja els seus fills Nikolaj i Andrej al món de la cistella? El petit, Andrej, és molt petit encara.  I Nikolaj de moment està més pel futbol. Com el seu pare, perquè jo vaig jugar a futbol fins als 13 anys. I a ell també li agrada, s’està entrenant, i també és un apassionat.

Vostè, que és un bon aficionat al futbol, ¿com ha viscut el conflicte de Messi amb el club? La veritat és que em va impactar, igual que va succeir a molta gent. Però em quedo amb la part bona i és que Messi segueix. Ha sabut valorar tota aquesta carrera, tot el que va donar al Barça, l’afició i que estima el club. Em quedo amb això, que és el més bonic que podia ser al final. Un final feliç. I miri què li dic:  quan passen coses així, dolentes, passen coses que després sortiran bé. I confio molt que tinguin una gran temporada, que sigui un dels millors anys de Messi i que tornin a guanyar. I estic segur que si guanya, es quedarà. Ell vol guanyar. Però per a això veurem com va la temporada.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

¿Manté el contacte amb Pau Gasol, ha parlat amb ell durant aquest estiu? El vaig felicitar per la seva paternitat. Me n’alegro molt. El Pau no és un amic, és un germà més gran, sempre ho dic. ¿Si he intentat reclutar-lo per al Barça? No, i ara. Això és molt difícil. Però al final mai se sap. La vida no saps per quin costat tirarà. Està disfrutant, s’està recuperant, i no sé si seguirà en el bàsquet actiu, però faci el que faci tota la gent el recolzarà al màxim.

Saps que l’objectiu de Pau és Tòquio 2021. Això entra dins dels seus plans. No ho sé. I deixem-ho així. Vaig estar a Rio 2016 i m’ho vaig passar molt bé i els estic molt agraït a la selecció, a Garbajosa, a Scariolo, per aquesta oportunitat. Mai havia viscut uns Jocs, tampoc un Europeu, i el vam guanyar a Lilla. Dos somnis complerts. Em quedo amb això.