Anar al contingut

Exguanyadora de la WNBA

Amaya Valdemoro: «Les nenes ja no volen ser princeses, necessitem moltes Ones, Carolines i Amayes»

L'exjugadora de bàsquet i comentarista presenta el seu llibre 'Los Trugos, el enigma del Trece'

«Aquest llibre per a mi equival a una medalla. El més important en la vida és deixar un llegat, i aquest és el meu llegat»

El Periódico / Agencias

Les nenes «ja no volen ser princeses». Amb aquesta rotunda afirmació l’exjugadora de bàsquet i comentarista Amaya Valdemoro reivindica l’impuls de l’esport femení a Espanya, on, segons ella, es continuen necessitant, a més, icones com la nedadora de sincronitzada Ona Carbonell, la campiona olímpica de bàdminton Carolina Marín i ella mateixa, considerada la millor jugadora espanyola de bàsquet de la història.

«Necessitem moltes Ones, Carolines i Amayes. Crec en la companyonia, la humilitat i l’esforç, el missatge d’aquest llibre, on n’hi ha bastant de la meva vida, de l’Amaya real. He sigut una noia diferent, molt afortunada, perquè s’han complert els meus somnis», continua expressant en la presentació de ‘Los Trugos, el enigma del Trece’.

Editat per Loqueleo i escrit amb Nora Bucket, la guanyadora de tres anells de la WNBA, dos diplomes olímpics (Atenes 2004 i Pequín 2008), 5 medalles en Europeus (un or, una plata i tres bronzes) i un bronze en el Mundial de la República Txeca de 2010, entre altres èxits, repassa en aquesta obra la seva infància i la seva relació amb el grup d’amics de l’escola.

«Aquest llibre per a mi equival a una medalla. El més important en la vida és deixar un llegat, i aquest és el meu llegat», va dir l’exinternacional, que va somiar en els atletes José Luis González, José Manuel Abascal i Carl Lewis abans que els pòsters de Drazen Petrovic i Magic Johnson ocupessin les parets de la seva habitació.  

El salari d’una dona esportista 

«Ningú m’ha preguntat. ¿Per què els Trugos? Perquè una vegada vaig somiar en un monstre i el vaig anomenar Trugo. Per això la meva colla de l’escola érem els Trugos. I el 13 era un número que ningú volia; quan me’l van donar a l’equip de Madrid me’l vaig apropiar per sempre perquè té caràcter», emfatitza Valdemoro. En la ficció literària, Amaya té dotze anys, un gos anomenat ‘Trece’ i una missió: crear un equip de bàsquet, guanyar un partit contra l’escola veïna i entrar a la lliga per competir contra el seu etern rival.

Per a això, compta amb els seus dos millors amics, Nando i Silvia. Tenen exactament tretze dies per aconseguir-ho, però abans han de resoldre un misteri inesperat. Els valors de l’esport, la companyonia i el desenvolupament personal recorren les pàgines de ‘Los Trugos, el enigma del Trece’, tot i que també el de l’esforç. «Si tens talent i no hi ha esforç, et passen per la dreta. I això no m’agrada, soc molt competitiva.

En els moments dolents he après a oblidar, s’aprèn més de les derrotes que de les victòries», va admetre l’exjugadora madrilenya. Així mateix, Valdemoro persisteix recordant que és essencial un recolzament més gran als esportistes el dia en què s’apaguen els focus. «M’he dedicat 23 anys a ficar una pilota en una cistella; i sí, et sents desemparada quan deixes de jugar. Quan vaig ser campiona de la WNBA vaig guanyar 30.000 euros, i no milions com la gent pensava», acaba per destacar la triple guanyadora d’un anell de l’NBA femenina.