Pierre Oriola: «Si no pots conformar un equip, els noms no serveixen de res»

El Barça inicia aquest divendres un altre assalt a la Lliga ACB, una competició que se li resisteix des del 2014. El club blaugrana ha fet una aposta forta per recuperar l’hegemonia a Espanya. Els homes de Svetislav Pesic, amb la baixa del lesionat Pangos durant més d’un mes, s’estrenen a Galícia (19.15 hores) davant l’Obradorio. Pierre Oriola, recent campió del món amb Espanya, no faltarà a la cita. 

-¿Com ha sigut l’inici amb el Barça després de la bogeria del Mundial? Els tres espanyols vam arribar molt tard però amb ganes de començar, d’estar amb els companys i aclimatar-nos com més aviat millor per ajudar amb la Supercopa i ara amb la Lliga. 

-Després d’un estiu com el que ha tingut, ¿què pensa quan mira la temporada que té per davant? Que m’hauria agradat tenir un setmana de vacances (riu), però com que no ha pogut ser, doncs res, a intentar agafar la forma aviat. La Supercopa no permet treure gaires conclusions. La clau és treballar al màxim cada dia per fer pinya.

-¿Els jugadors que han participat en el Mundial arriben amb millor estat de forma per a l’inici de la temporada? És veritat que els que arribem de la Xina tenim més ritme de competició, de partits, però els entrenaments que has de fer per preparar una temporada de nou o deu mesos són molt diferents dels d’un Mundial. En qualsevol moment pot arribar la davallada, però cal estar mentalment preparats per superar-ho.

– El Barça s’ha reforçat amb Mirotic, Abrines, Davis o Delaney... Una gran aposta. És veritat que seguim molts jugadors, i amb la mateixa filosofia de l’entrenador, però és un equip nou i cal donar temps als fitxatges. Els noms estan molt bé. Podries tenir LeBron James, Michael Jordan i Kobe Bryant, però si no ets capaç de conjuntar totes les peces, cadascun amb el seu rol, i fer un equip, no serveix de res. 

-Les expectatives són màximes i la il·lusió de l’afició s’ha disparat, ¿comparteixen aquest sentiment? D’il·lusió n’hi ha cada any, però és veritat que aquest curs s’han sumat jugadors de qualitat, noms de gran calibre i potser l’expectativa ha crescut. No obstant, al final, les expectatives les crearem nosaltres amb el treball del dia a dia, aconseguint els objectius. Tot passa per crear un equip. El més important són els fonaments, no començar la casa per la teulada, començar des de baix, a poc a poc, dia a dia. Això és una cursa de fons, hi ha moltes competicions i cal arribar bé al final. La paraula equip és el més important. No importen les individualitats i els noms que tinguis si no ets capaç de conformar un equip. 

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

-¿En què pot ajudar l’experiència dels campions del món per aquesta tasca de formar un equip? La selecció i l’equip són totalment diferents. A la selecció es manté un nucli de jugadors des de fa molts anys, una línia continuista. Al club és totalment diferent, cal fer l’equip a poc a poc.  

-¿Com veu la seva funció amb els nous fitxatges? Crec que el meu rol no canviarà. Jo aporto unes coses a l’equip que altres jugadors no aporten. I altres jugadors aporten més coses de les que jo puc aportar. Tothom ha de tenir clar el seu paper. Jo també el tindré si és el mateix que he tingut els últims anys i amb això vaig a mort.