ENTREVISTA AMB UNA DE LES ESTRELLES DE L'EUROBÀSQUET 2019

Xargay: «No som conscients del que estem fent»

L'escorta gironina destaca la falta d'ego com una de les claus del nou títol europeu de la selecció

"Potser a nivell femení, siguem el millor equip espanyol de la història", admet

lmendiola49011593 girona girones  esports  marta xargay  jugadora de basquet  190710183246

lmendiola49011593 girona girones esports marta xargay jugadora de basquet 190710183246 / ICONNA

4
Es llegeix en minuts
Luis Mendiola
Luis Mendiola

Periodista

ver +

Marta Xargay és una de les responsables de fer feliç més de dos milions de persones. Aquesta és l’audiència de televisió que va seguir diumenge passat el triomf de la selecció femenina de bàsquet a l’Eurobàsquet que va encadenar la seva setena medalla consecutiva en una cita internacional i continua fent història. L’escorta gironina, de 28 anys i 1,81, va ser una de les grans destacades de l’equip de Mondelo i reconeix que segueix instal·lada en un núvol no només pel títol sinó per l’exhibició que va oferir Espanya en el torneig de principi a final. “Pot semblar que va ser fàcil, però no ho va ser”, argumenta. L’or europeu conquistat a Belgrad és el tercer de Xargay, que va ser elegida, a més, en el quintet ideal del campionat.

Com se sent una quan disfruta amb el que fa, envoltada d’amigues i a sobre no para de guanyar. És el triple d’especial. Fer el treball amb les persones que aprecio ho fa tot molt més fàcil. Quan passes tant temps fora de casa, acabes connectant i deixen de ser companyes per convertir-se en amigues, com en el cas de Laia Palau, amb la qual he coincidit set anys en la selecció i dos anys més a Praga. La Laia ja ha passat a formar part de la meva vida.

No els impressionen fins i tot a vostès els números que presenta Espanya en aquests últims anys. Sí. No som conscients del que estem fent, tot i que ho anem repetint per convèncer-nos. Però estem fent història. Aquest equip no deixa de millorar, tot i que aquest estiu es presentava un repte molt difícil sense Alba (Torrens) ni Sancho (Lyttle), dues jugadores molt importants, no només dins de la pista sinó fora. Estàvem una mica en xoc. Però és el que defineix aquest equip: vol guanyar, i compta amb un grup de jugadores molt bones que no té ego.

Doncs sense dos dels seus referents, han fet que sembli fàcil: de 20 a Rússia, de 15 a Sèrbia a casa, i de 20 a França, jugant a un nivell espectacular. Pot semblar fàcil, però no ho és. I alguna vegada fallarem, que també som humanes. Però no ho és. De veritat. Hi ha molt treball darrere. Podem ser molt bones a nivell individual, però a nivell col·lectiu és quan veritablement ho fem bé. Ens coneixem totes molt bé, tenim els mateixos objectius. Pot semblar un tòpic, però és com una família. És que és així. L’ambient és molt bo al vestidor i això fa la diferència en els equips. A la final vam superar  un gran rival com França (Xargay va ser la màxima anotadora amb 23 punts), però aquest equip està en un moment molt bo.

Marta Xargay, amb la samarreta de la selecció, en el Pont de Pedra / jordi ribot

Laia Palau va dir que aquest equip és immortal i realment s’estan esgotant els adjectius per definir-les. ¿Creu que per resultats són el millor equip en la història de l’esport espanyol? Se’m fa difícil dir-ho, perquè tampoc he seguit tant altres equips com per afirmar-ho. Potser a nivell femení sí que pugui dir-se que som les millors. Esperem seguir així, que no fallem, tot i que costa molt, cada vegada més.

Què té aquest equip que no tinguin els altres? És una cosa que repeteix Lucas Mondelo tota l'estona: el jo està al servei del vosaltres. Tenim jugadores molt bones. Potser en el teu equip ets l’estrella, però en la selecció tens un altre rol i ho acceptes. Això és l’important, el fet que deixis l’ego.

"Jo era més de tapar forats, d’intangibles. Però he crescut com a jugadora. Haurem d’aprofitar-ho"

Notícies relacionades

Sense Alba Torrens, vostè ha fet un pas endavant, ha fet un torneig superb, ha acabat en el quintet ideal pels seus 14,2 punts de mitjana i 46,9% en triples. Com a jugadora vas evolucionant. Tenia un paper molt més defensiu. Era d’estirar més l’equip, d’estadístiques intangibles, de tapar forats. Però també vas creixent com a jugadora i com a persona i vas evolucionant. Així que intentarem aprofitar-ho. Sabíem que totes havíem de fer un pas endavant i ha sortit de forma natural. Si ho forces, no surt. Sabia que tindria la confiança de l’entenador, perquè és algú que em coneix (va ser el seu entrenador aquesta temporada a Rússia) i et deixa equivocar-te.

Deia el seleccionador que a aquest equip li queda molta corda. ¿Pròxim objectiu: els Jocs? Tant de bo que sí, perquè tenim un grup de jugadores important i continua pujant gent jove. Però abans haurem de classificar-nos en el Preolímpic. És una mica injust que com a campiones d’Europa no tinguem plaça. Però ens agraden els reptes.