El Barça recupera la seva pitjor cara a Istanbul

Gestos de desesperació de Bartzokas a la banda. L’equip, desorientat a la pista. La mala imatge del Barça de bàsquet és recurrent partit rere partit. I, en general, d’allò més inconsistent, amb alguna excepció com ara la de diumenge passat contra el  Madrid. Però el cert és que no hi ha manera de corregir-la. Ni ningú que posi ordre en el descontrol. Ni tampoc a la banqueta. Ni a la junta directiva, que segueix abstreta, com si no tingués res a veure amb la pel·lícula.

Així viu el Barça, viatjant per una muntanya russa de decepcions, dilapidant el seu prestigi com a club dia a dia i des d’aquesta nul·la disposició es va convertir en una víctima fàcil del Darussafaka en la seva visita a Istanbul (67-56), on va encaixar la 16a derrota en 26 partits, un balanç que fa posar els cabells de punta.

L’equip turc, que dirigeix el prestigiós David Blatt, va passar per sobre del Barça en un segon quart per oblidar (un parcial de 32-9 que va obrir les diferències fins als 21 punts: 43-22) i que va avergonyir més d’un. I això li va aclarir el camí cap a la victòria, que una reacció d’orgull dels barcelonistes a la segona part no va aconseguir evitar.

«El nostre segon quart ha sigut un desastre», va admetre Bartzokas, acostumat a l’autocrítica. «Ens hem accelerat. Hem pres males decisions, hem fallat cinc o sis safates fàcils. Els hem donat l’oportunitat d’agafar aquell enorme avantatge que ha sigut decisiu per al partit», va explicar el tècnic barcelonista, que va reconèixer que va tenir una reunió dura en el descans amb els seus jugadors. «Ens hem dit les veritats, però també que havíem de seguir el nostre pla de joc . Hem jugat de la forma com ells han volgut». 

REACCIÓ INÚTIL

La bronca va tenir el seu efecte. El marge es va arribar a reduir fins als 7 punts (54-47, m. 34), a la vegada que les constants vitals de l’equip blaugrana van semblar reactivar-se. Però l’esforç va ser insuficient per arribar a capgirar el guió. Cap novetat per una altra part en una temporada que segueix sent tan amarga com el fel.

Només Perperoglou (16 punts) i Tomic (8 punts i 9 rebots) van complir amb els mínims exigibles a un equip que es descompon i desapareix sense explicació i que va ser incapaç de plantar cara a un Darussafaka més que discret.

Sense completar una gran actuació, l’equip turc va comptar amb un resolutiu Clyburn (15 punts) i el prometedor Davant Zizic (10 punts i 13 rebots) per mantenir les seves opcions en el torneig.

El Barça ni tan sols va ser capaç d’aprofitar-se d’una pèssima posada en escena del quadro turc (4 punts en 5 minuts), enredat com està en un laberint al qual no troben sortida. Ningú lidera, ningú mana, ningú sap què fer.

El despropòsit va arribar al límit per al Barça en un segon quart per oblidar en què va encaixar un vergonyant parcial de 32-9, que va ser la seva condemna. Alguns jugadors van intentar canviar la seva sort, com van ser els casos de Perperoglou, Tomic o Claver amb accions de caràcter. Altres, en canvi, semblen ben bé ànimes en pena, com Rice o Faverani, cada vegada més allunyats del rol que se n’espera, especialment el base nord-americà, cridat a liderar aquest projecte.

Sigui com sigui, tot va ser en va. Millor que Navarro, que tornava a la convocatòria, no hi participés i s’evités un nou ridícul. 

El pitjor és que en aquesta dinàmica tan negativa la parada següent   serà dimecres en l’Eurolliga contra el Madrid. Deu n’hi do.