El Barça es condemna amb un mal final a Kaunas

Dues pèrdues en atac de Navarro i Doellman a Kaunas quan el partit entrava en la seva fase decisiva i podia decantar-se cap a qualsevol bàndol reflecteixen millor que res el que passa amb el Barça a l’Eurolliga: és un voler i no poder. Una història que es repeteix lluny del Palau i que no sembla tenir fi. 

L’equip blaugrana va tornar a nedar a Lituània. Però va combinar minuts esperançadors amb accions desesperants. I, al final, com ha passat durant bona part de la temporada, va tornar a morir a la sorra, superat per l’ambició i les ganes del Zalguiris de Sarunas Jasikevicius (89-85), a qui també li anava la vida en l’enfrontament.

El Barça va encaixar a Lituània la vuitena derrota consecutiva com a visitant a l’Eurolliga. La derrota suposa pràcticament una condemna anticipada per a l’equip de Bartzokas, incapaç d’aixecar el cap i canviar la seva dinàmica negativa. És un equip sense consistència, que acaba sent víctima de les seves dues cares.

BAIXA DE CLAVER

La classificació europea, tot i que les matemàtiques la facin encara factible, es preveu un miracle a aquestes altures. I el que és pitjor, l’equip tornarà de Lituània amb una nova lesió: la de Víctor Claver, que va patir una lesió a l’esquena en el segon quart (lumbàlgia aguda) i no va tornar a sortir a pista. Una baixa més, que a l’espera de pronòstic s’uneix a les d’Oleson i Renfroe, i que el club intentarà pal·liar amb l’arribada d’un base en les pròximes hores que doni frescor a la plantilla.

El Barça es va condemnar amb males decisions en els últims minuts, als quals va arribar amb un mínim avantatge (73-74, m. 36). Va treballar i, després d’una bona sortida d’últim quart, amb una esplèndida actitud defensiva, va semblar que estava en condicions de trencar l’enfrontament (64-70, m. 32) amb un Juan Carlos Navarro renascut, disposat a liderar l’aposta barcelonista.

Però, un cop més, l’equip blaugrana va ser víctima de les seves apagades. De la seva inconsistència. El quadro de Bartzokas va pagar la falta d’idees en atac i també de contundència per tancar el rebot, amb què va concedir massa segones oportunitats al Zalguiris. Aquestes concessions es paguen cares a Europa. 

LEKAVICIUS, DECISIU

Navarro, amb 17 punts, incisiu en atac, va intentar assumir la responsabilitat però molt pocs van poder seguir-lo. Els 12 punts de Rice i Koponen, quan el partit semblava posar-se molt costa amunt, van arribar massa tard.

El Barça va aguantar el ritme del quadro lituà durant 35 minuts però sempre va anar un pas enrere, incapaç d’imposar la seva teòrica superioritat dins la zona i servir pilotes a Faverani (només va dominar en el primer quart amb 10 punts) o a Tomic (molt apagat) per aconseguir equilibri en el seu joc.

Notícies relacionades

Viatjar a un lloc obscur

El Mundial de bàsquet: Alemanya s’instal·la al cim del món

L’equip de Bartzokas va entrar en la guerra de guerrilles que va plantejar Jasikevicius, un partit a camp obert en què el Zalguiris se sent molt còmode i en què Lukas Lekavicius, autor de 17 punts, buscant sempre el desequilibri en defensa contra Rice, va ser la figura gràcies a les penetracions i a la seva agressiva posada en escena.

El Zalguiris va comptar amb tres peces fonamentals: Lekavicius, convertit en el malson de la defensa barcelonista, ben recolzat per Ulanovas (17 punts) i Milaknis (14). Però tot l’equip lituà s’hi va aplicar amb més intensitat i ganes. I això va marcar les diferències.