La convocatòria del Pla de Barris atrau un centenar de municipis

Un total de 106 ajuntaments han manifestat el seu interès per presentar-se a les ajudes pressupostades amb 200 milions ampliables. Reus, Santa Coloma, Tarragona, Mataró i Calafell ja tenen en marxa alguns projectes.

La convocatòria del Pla de Barris atrau un centenar de municipis
4
Es llegeix en minuts
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +
Jan Magarolas

Quan fa falta un mes perquè els ajuntaments de Catalunya es puguin postular, són un centenar de municipis els que planegen presentar els seus projectes a la segona convocatòria del Pla de Barris del Govern, dotada amb un pressupost de 200 milions ampliables fins a 400 si els pressupostos catalans prosperen tal com està previst. Concretament, 106 municipis han traslladat ja al Departament de Territori de la Generalitat el seu interès per presentar-se a l’emblemàtica subvenció catalana de cara a fer front a vulnerabilitats en barris degradats.

Ho confirma a EL PERIÓDICO Carles Martí, comissionat del Pla de Barris: "Calculo que vorejarem les 120 sol·licituds aproximadament". En la primera convocatòria es van registrar 83 peticions. El centenar de municipis es reunirà pròximament amb Martí i el seu equip per parlar dels aspectes tècnics que cal tenir en compte per optar a les ajudes que van posar en marxa els tripartits que van liderar Maragall i Montilla.

Hi haurà grans ciutats que ja es van presentar a la primera convocatòria, com Sabadell, Terrassa i el Vendrell, però també de noves, com Badalona i Sant Adrià de Besòs, que s’hi presentaran conjuntament, o Granollers, Esplugues de Llobregat i Rubí.

Mentre la segona convocatòria avança, les ciutats seleccionades en la primera comencen a consolidar els fonaments dels projectes que el Pla de Barris possibilitarà. Una de les que estan més avançades és Reus, amb les obres ja iniciades de la transformació del carrer d’Astorga, la intervenció més important als barris del sud. Es tracta de la primera fase del projecte, que convertirà l’artèria de les urbanitzacions meridionals en un nou eix cívic.

En aquesta zona, amb centres escolars, un centre d’atenció primària (CAP) i un pavelló pròxim, s’augmentarà fins a un 90% l’espai per a vianants, es plantaran més de 3.000 plantes i arbres i es construirà un carril bici. El projecte té un cost de més de 3,6 milions d’euros, dels quals prop de 2,2 milions provenen del Pla de Barris. Per a l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, el conjunt de projectes són "un oportunitat per saldar un deute històric" amb els barris del sud, i reconeix que, sense la subvenció de la Generalitat, s’hauria "tardat a executar" aquestes millores.

A Santa Coloma de Gramenet, els avenços més destacats tenen a veure amb la necessària rehabilitació habitacional als barris del sud (Fondo, Raval, Santa Rosa, Safaretjos i una part de Can Mariner), que presenten dèficits significatius en matèria d’habitatge i són precisament en els quals es bolca projecte seleccionat al Pla de Barris. L’Ajuntament liderat per Mireia González ja ha començat a treballar en el programa d’intervencions integrals en comunitats de veïns vulnerables, que prepara la firma dels convenis de rehabilitació amb les primeres comunitats afectades. Per a l’estiu arribaran les convocatòries de subvencions per a millores de conservació, eficiència energètica i conservació d’edificis. Serà l’Oficina del Pla de Barris qui acompanyarà les comunitats en aquests tràmits, i ho farà a partir del primer trimestre del 2027, quan es preveu que entri en servei.

Calendari colomenc

"Amb el Pla de Barris no posem pedaços, posem 25 milions sobre la taula per rehabilitar habitatges, reformar carrers, millorar escoles i crear oportunitats econòmiques, tot alhora i als mateixos barris", detalla l’alcaldessa González, que recorda que les mesures formen part del Pla d’Inversions 2025-2030, "la nostra aposta més ambiciosa en dècades per posar Santa Coloma on li correspon".

El calendari colomenc està bastant delimitat. En els pròxims mesos començaran les obres, ara en procés de licitació, de la millora de la plaça de l’Espai Cívic del Raval i del trasllat del centre cívic al Centre Esportiu Raval. Les millores d’eficiència energètica dels habitatges dotacionals de l’Eix Monturiol es licitaran al setembre. En fase d’estudi previ hi ha la renaturalització i millora de la plaça del Rellotge, la plaça de Xavier Valls, el parc dels Pins, el carrer de Torres i Bages i el carrer de Monturiol. Durant els cursos 2027, 2028 i 2029 es preveu que es desenvolupin les obres de millora dels equipaments educatius i comunitaris.

Tarragona, Mataró i Calafell

A Tarragona també es va aconseguir la subvenció, en aquest cas per a projectes socials, culturals i urbanístics a la Part Baixa. En total, 34 accions valorades en 25 milions que l’alcalde Rubén Viñuales espera que propiciïn una "transformació integral del barri, conservant l’essència d’una de les zones amb més caràcter de la ciutat", i que el pla "irradiï a tota la ciutat". En aquest sentit, la ciutat ja té constituït un comitè d’avaluació i seguiment, amb representants de les diferents administracions i que vetllarà pel compliment del Pla de Barris.

A Mataró ja s’ha constituït el corresponent comitè d’avaluació del Pla de Barris. El concurs d’idees per al projecte del futur equipament d’innovació social i cultural anomenat Espai Vida està a punt de publicar-se. Però són les obres de la nova rotonda del Camí del Mig, a l’altura del carrer de Francesc Layret, les primeres millores palpables.

El projecte seleccionat incumbeix al barri de Cerdanyola, que aquesta setmana ha tornat a estar en els focus mediàtics a causa dels aldarulls que es van produir dimarts passat.

Notícies relacionades

L’alcalde de Mataró, David Bote, considera que "justament aquesta zona tindrà uns usos i aspectes radicalment diferents en 10 anys, hi haurà un espai central per a la ciutat".

Calafell va ser l’única ciutat del Penedès a rebre el Pla de Barris 2025, amb una subvenció de 12,3 milions d’euros per a un projecte al barri de Cal Bolavà, valorat en un total de 20,5 milions. L’alcalde Ramon Ferré assenyala que s’han fet ajustos en la planificació temporal de les obres per garantir l’ajuda econòmica.