L’Escola Pàlcam de Barcelona reclama pacificar el seu entorn després de dècades de gestions: «Necessitem seguretat»

És una rutina quotidiana en aquesta escola del Baix Guinardó, amb més de 70 anys de trajectòria. La direcció del centre explica a EL PERIÓDICO que porta «quinç o vint anys» reclamant una transformació del seu entorn per fer-ho més segur. El 2025 va mirar de canalitzar la demanda a través dels pressupostos participatius de Barcelona, però els 1.188 vots que va aconseguir no n’hi va haver prou per quedar finalista. Així, l’statu quo persisteix sense un calendari clar de solució. Portaveus municipals responen a aquest diari que coneixen la petició de l’escola i que «ja s’han fet els estudis previs de la proposta». «La idea és incorporar aquest projecte en un pròxim pla d’inversions», asseguren.

Durant el curs 2024-2025, Pàlcam va comptabilitzar 2.045 alumnes, des d’infantil fins a batxillerat i formació professional, que formen part d’un total de 1.491 famílies, segons dades facilitades per l’equip directiu. Tota aquesta comunitat educativa es concentra cada dia en un accés que la direcció considera insuficient, especialment a l’hora de la sortida. «A les cinc de la tarda s’omple tot el carrer, algun dia ens passarà alguna cosa», adverteix Mónica López, codirectora de l’escola.

El centre i el districte apliquen des de fa anys diverses mesures per reduir la pressió al carrer. Les entrades estan esglaonades entre les 8.00 i 9.00 del matí. Durant aquesta franja horària es col·loca la tanca que impedeix temporalment el pas de vehicles. «Ens la va donar l’ajuntament, però després l’hem de retirar perquè és un carrer transitat», explica López, que calcula que aquest sistema funciona «des de fa potser vint anys». La sortida resulta més difícil de modular perquè la jornada lectiva acaba pràcticament a la mateixa hora per a la majoria de l’alumnat. «Els alumnes més petits surten una mica abans, però no podem fer que uns surtin a dos quarts de quatre i d’altres a dos quarts de quatre. Hi ha una organització curricular darrere», assenyala.

Portales plens i estacionament ocasional

El tall puntual de tràfic evita que els cotxes recorrin tot el carrer en els moments de més afluència, però no erradica el problema de fons. La direcció del centre descriu una acumulació de persones que es desborda cap a les porteries particulars i que genera molèsties al veïnat. «Els alumnes que arriben abans s’esperen al costat de les famílies. ¿On s’asseuen? Als portals dels veïns», resumeix López. L’escena coincideix amb la percepció dels pares. «Hi ha moments en què s’acumula molta gent, especialment a la tarda, i no et queda més remei que anar esquivant», explica Jaume Romero, mentre espera assegut en l’accés d’una finca. Nerea Zuazu, mare d’un alumne, coincideix: «Es formen molts grups de gent, de tots els cursos. No es pot ni caminar per sortir».

El centre educatiu afirma que la situació ha millorat parcialment en els últims anys. Durant la pandèmia es va aconseguir que es restringís l’estacionament en horari escolar en el tram més pròxim a l’escola, una mesura que no es compleix al 100% però ha aclarit una mica l’entrada principal respecte a cursos anteriors. No obstant, López considera que la solució actual continua sent precària. «No demanem tancar el carrer tot el dia, el que necessitem és seguretat», remarca. La seva proposta passa per una pacificació que permeti el pas de vehicles fora de les hores d’entrades i sortides, però que proporcioni més espai per als vianants davant de l’escola, allunyi els cotxes de l’entorn immediat i creï zones d’espera més amables.

Es van oferir a pagar les obres

Pàlcam ha intentat desbloquejar l’actuació per diferents mitjans. López assegura que han presentat dos projectes de pacificació elaborats amb arquitectes i que va arribar a plantejar que l’escola assumís el cost total de l’obra o part. «Vam preguntar al consistori com havien de ser les modificacions per pagar-les nosaltres, però ens van rebutjar la proposta perquè és un espai públic», relata. Insisteixen que no reclamen un tracte de privilegi, sinó una actuació similar a la que ja s’ha aplicat en molts altres entorns escolars de Barcelona.

L’última via per intentar desbloquejar la transformació van ser els pressupostos participatius de Barcelona 2024 –2027. La proposta de millora de l’entorn i la seguretat de l’Escola Pàlcam, valorada en 1,29 milions d’euros, no va aparèixer entre els projectes seleccionats al superar l’import disponible al districte. La direcció admet que esperava un millor resultat, tenint en compte la mida de la comunitat educativa del centre, i fa una autocrítica sobre la mobilització aconseguida: «Vam arribar tard i no vam saber comunicar bé la importància que tenien els vots», reconeix López.

Notícies relacionades

Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens

Sabadell tindrà gairebé 150 càmeres de vigilància i una unitat policial contra l’incivisme nocturn

Després de quedar fora d’aquest procés, la reivindicació es manté oberta, tot i que la codirectora reconeix cert desgast. «Estem decebudes. Hem presentat projectes, ens hem ofert a pagar les obres, hem contactat amb gent i ja no sabem què més fer», afirma. El març del 2025, una proposició aprovada en el ple del districte d’Horta-Guinardó va plantejar recuperar el programa Protegim les Escoles i va situar Pàlcam en un calendari d’actuacions per al 2028, tot i que el centre assegura que no ha rebut una concreció formal que li permeti donar per tancat aquest horitzó. «Si em diguessin de veritat que en dos anys ho tenim fet, firmaria. El problema és que ens han dit diverses vegades que érem els següents», lamenta.

De moment, cada jornada escolar comença amb la col·locació de la tanca al carrer Rosalía de Castro. A primera hora, el tall de tràfic més o menys ordena l’afluència, a la tarda resulta insuficient. López lamenta que, mentre no arriba una actuació definitiva, es perden comunitat, cohesió social i vincles de barri. «En altres centres, les famílies es queden una estona després de la sortida. Aquí és impossible, no hi ha comoditat per quedar-se», resumeix.