La Sindicatura demana retirar una multa d’aparcament a un home en cadira de rodes a qui la targeta va caure dins del cotxe

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha demanat a l’Ajuntament de Barcelona que retiri una multa imposada a un veí de 71 anys, usuari de cadira de rodes i amb mobilitat reduïda, després que la targeta que acreditava el seu dret a estacionar en una plaça reservada caigués accidentalment al terra de l’interior del vehicle.

El cas, fet públic aquest dijous per la mateixa defensoria, es va produir quan l’afectat va aparcar en una plaça destinada a persones amb mobilitat reduïda i va deixar visible al parabrisa la corresponent targeta d’estacionament. Segons va explicar posteriorment, el distintiu hauria caigut a terra mentre treia la cadira de rodes del maleter, una maniobra que pot moure el vehicle i desplaçar objectes de l’interior.

Quan va tornar, el cotxe ja havia estat retirat per la grua municipal.

El ciutadà va haver d’abonar 173 euros per recuperar el vehicle i, posteriorment, va rebre a més una multa de 200 euros, tot i que va presentar al·legacions i va aportar la documentació que acreditava que era titular d’una targeta plenament vigent. En total, va assumir un cost de 373 euros.

La Sindicatura assenyala, a més, que l’afectat, una persona jubilada, mai no va qüestionar la retirada del vehicle ni va reclamar l’import pagat per la grua, sinó únicament el manteniment de la sanció un cop demostrada la validesa de la targeta i l’ús legítim de la plaça reservada.

La targeta no era visible, però estava en vigor

Després d’analitzar l’expedient i la documentació aportada pel ciutadà, la defensoria conclou que l’actuació municipal es va ajustar formalment a la normativa vigent, ja que per utilitzar aquest tipus de places la targeta ha de ser visible des de l’exterior del vehicle.

Les imatges preses el dia dels fets i els informes municipals confirmaven que l’acreditació no es podia veure, motiu pel qual la Sindicatura considera procedents tant la retirada del cotxe com l’obertura de l’expedient sancionador.

Tanmateix, la institució discrepa que l’ajuntament mantingués posteriorment la multa malgrat que l’afectat va acreditar documentalment que disposava de la targeta en vigor i que complia els requisits per utilitzar la plaça reservada.

En opinió de la defensoria, el cas s’hauria d’haver valorat tenint en compte les circumstàncies personals del ciutadà, la seva condició de persona gran amb mobilitat reduïda i el fet que no existís cap voluntat fraudulenta.

"L’existència i la vigència de la targeta d’aparcament, així com la voluntat clara de fer-ne un ús legítim", són elements que, segons la Sindicatura, haurien pogut permetre arribar a una resolució diferent.

Crítiques a una aplicació "poc proporcional" de la norma

La Sindicatura recorda en la seva resolució que el dret a una bona administració obliga les administracions públiques a actuar de manera "imparcial, equitativa i atenent les circumstàncies personals de cada cas".

Per això, considera que convertir "un error involuntari" en una conseqüència no corregible, malgrat els esforços de l’afectat per justificar la seva situació, pot resultar contrari a principis bàsics de proporcionalitat i bona fe administrativa.

La institució subratlla, a més, que el ciutadà va presentar documentació, va acreditar que la targeta estava vigent i va abonar el cost de la grua, per la qual cosa entén que hi havia marge per a una resposta administrativa més flexible.

Tot i que la defensoria admet que l’actuació de l’Institut Municipal d’Hisenda i de Barcelona de Serveis Municipals (BSM) va estar emparada per la legalitat, sosté que va ser "poc respectuosa" amb principis com la proporcionalitat, la bona fe i la confiança recíproca entre administració i ciutadania.

Notícies relacionades

"Vaig pensar en una bomba"

Collboni té per objectiu reduir a "zero" els creuers amb escala a BCN

Per aquest motiu, demana ara a l’ajuntament revisar el cas, donar audiència a l’afectat si cal aportar més documentació i procedir a la revocació de la sanció.

La Sindicatura defensa que aquesta seria una solució "més justa, humana i coherent" amb els principis que inspiren les polítiques públiques de la ciutat.