Barcelona preveu consolidar en sis districtes 11 pacificacions tàctiques

L’Ajuntament licita els projectes tècnics per ampliar voreres i crear plataformes úniques sense fixar un calendari. El paquet d’intervencions s’executarà sobretot en entorns escolars.

Barcelona preveu consolidar en sis districtes 11 pacificacions tàctiques

Zowy Voeten / EPC

4
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

L’Ajuntament de Barcelona avança en la consolidació d’11 pacificacions provisionals més, creades fa un lustre mitjançant l’urbanisme tàctic que va crear la pandèmia. A diferència d’altres intervencions més cèntriques i debatudes, com per exemple la superilla de Sant Antoni, que ben aviat iniciarà un any d’obres, aquest paquet d’intervencions amb prou feines inicia ara el seu recorregut burocràtic amb la licitació dels projectes tècnics, per la qual cosa se situaria ja en el pròxim mandat.

La transformació permanent dels 11 carrers consistirà fonamentalment a ampliar voreres o cantonades amb paviment fix, així com anivellar algunes calçades mitjançant plataformes úniques. En síntesi, treure la pintura de colors per posar panots. La majoria de punts són entorns escolars. Estan repartits per sis dels deu districtes: Sants–Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi, Sant Andreu, Eixample, Horta-Guinardó i Nou Barris.

"Formen part dels pressupostos participatius, no hi ha calendari encara", assenyalen fonts municipals. La superfície que es reurbanitzaria és reduïda: entre 250 i 1.900 m2, segons el cas. El concurs el gestiona l’empresa municipal BIMSA per encàrrec de l’àrea de l’arquitecta en cap municipal, Maria Buhigas.

El contracte es divideix en dos lots i té un valor estimat de gairebé 344.000 euros, perquè inclou els avantprojectes, els projectes executius i assistència tècnica durant l’obra. La fase de redacció té una durada prevista de nou mesos. A falta dels projectes, BIMSA calcula que les 11 obres costarien uns 5,5 milions d’euros, IVA inclòs.

Actuacions per barris

Tres de les pacificacions quirúrgiques es troben als peus de Montjuïc. El tram del carrer de Leiva entre els carrers de l’Àguila i d’Hostafrancs, ara tancat al trànsit, passaria a ser de plataforma única i es dotaria d’un encreuament elevat. Així mateix, en una segona fase, es complementaria amb una ampliació de vorera al carrer d’Hostafrancs, fins a arribar a la carretera de la Bordeta.

Al Poble-sec es protegiria l’entorn escolar del carrer de Puig i Xoriguer amb una vorera més ampla al costat muntanya, entre els carrers de Vila i Vilà i d’Albareda. La mateixa solució s’aplicaria també al costat mar de tres illes del passeig de l’Exposició, entre els carrers de Nou de la Rambla i Poeta Cabanyes, on també hi ha un centre educatiu.

A Sarrià-Sant Gervasi, els adjudicataris estudiaran com mantenir l’actual mix d’ús ciutadà i circulatori amb una plataforma única en bona part del carrer de Lincoln, entre Laforja i Via Augusta, que es reurbanitzaria en dues fases també. D’altra banda, el carrer del Vendrell de la Bonanova, entre Cister i Dominics, combinaria plataforma única amb una redistribució dels serveis.

Al barri de Congrés (Sant Andreu), el consistori encarrega ampliar la vorera sud del carrer de Can Ros, entre Vèlia i Pardo, molt a prop del Canòdrom.

Dues cantonades d’Aragó

El segon lot inclou fer permanent l’eixamplament de dues cantonades molt pròximes del carrer d’Aragó, a les interseccions amb Roger de Llúria i Pau Claris. A totes dues hi ha portes d’escoles i molt trànsit. La preservació d’aquestes dues pacificacions contrasta amb els ecoxamfrans anunciats durant el segon mandat d’Ada Colau i descartats –quatre dels cinc previstos, a Entença, Viladomat, Urgell, Bruc i Nàpols– amb l’arribada a l’alcaldia de Jaume Collboni. Es va mantenir el d’Aragó amb Bruc, justament a una illa de distància dels dos xamfrans escolars abans esmentats.

Un altre enclavament és l’encreuament dels carrers de Can Pujolet, Peris Mencheta i Baixada de Can Mateu, al cor d’Horta. El primera i el tercer passarien a ser de plataforma única, mentre que el segon guanyaria metres per a la vorera oest. Precisament aquesta zona té una reurbanització polèmica en marxa, perquè l’eixamplament de la Baixada suposa la supressió de tres casetes i horts del conjunt històric de les bugaderes del carrer d’Aiguafreda.

El contracte inclou dos entorns escolars més, a Nou Barris: el carrer d’Orduña del Turó de la Peira entre Nil i Doctor Pi i Molist i el carrer de les Torres de Roquetes entre Alcàntara i Artesania. Tots dos ampliarien les seves dues voreres per consolidar l’espai ja guanyat i fer-lo més accessible.

Car de mantenir

Notícies relacionades

En els plecs del concurs, el consistori argumenta que l’urbanisme tàctic aplicat entre el 2021 i el 2023 va permetre "una transformació molt ràpida en diferents àmbits i a un cost ajustat", però amb el temps han aflorat "inconvenients com un elevat cost de manteniment". Per això, recorda que "a partir del 2025 es va començar a estudiar la consolidació d’aquestes actuacions en aquells carrers on és factible seguir els criteris d’urbanització de la ciutat".

Malgrat reconèixer que "l’excel·lència en el disseny" és difícilment quantificable, el consistori assegura que vetllarà perquè aquestes pacificacions amb paviment fix prioritzin les persones i responguin a valors com la durabilitat, l’eficiència energètica o l’adaptabilitat a canvis futurs. Els adjudicataris hauran "d’estudiar els itineraris i fluxos de vianants", vetllant per la seva seguretat en especial en els encreuaments, i crear "espais d’estada on convingui". Tot això, sense detriment del "correcte funcionament dels serveis de la ciutat", com neteja i càrrega i descàrrega.