L’Ateneu Universitari Sant Pacià estudia el Gaudí més creient

A menys d’un mes que es commemori el centenari de la seva mort i al claustre de la Mercè de la Sagrada Família, l’Ateneu Universitari Sant Pacià va presentar ahir tres biografies sobre Antoni Gaudí, no sobre la seva ja estudiadíssima trajectòria com a arquitecte, sinó com a home de fe creixent al llarg de la seva vida, balbucejant de jove, però profunda quan, en l’última etapa de la seva vida, es va dedicar exclusivament a la construcció del gran temple expiatori de la ciutat. Són tres llibres, segons es miri, que seran d’obligada consulta en el cas que prosperi el procés de beatificació, no perquè s’acreditin els seus suposats miracles, sinó perquè s’endinsen amb una exhaustivitat sense precedents en la seva trajectòria vital.

Dels tres, potser Antoni Gaudí i Cornet, fonts històriques documentals, sigui el que millor exemplifiqui aquesta tasca. És un treball del pare Josep Maria Blanquet que recopila fins a 753 documents que dibuixen un retrat en alta definició de Gaudí, des del seu arbre genealògic, amb referències al primer avantpassat establert a Riudoms, el 1614, fins a la seva mort el 10 de juny de 1926. Són allà les úniques 24 cartes manuscrites conegudes de l’arquitecte, set que va rebre al seu nom i, per exemple, les transcripcions que al seu dia va fer el secretari de la Junta del Temple, Joan Martí Matlleu, que com que era un expert taquígraf prenia notes quan Gaudí pensava en veu alta i després les passava a net.

Entre aquests escrits, per exemple, figura l’intercanvi epistolar que va mantenir amb un franciscà de Xile, Angélica Aranda, que pretenia encarregar a l’arquitecte la construcció d’una capella dedicada a la verge a Rancagua. Gaudí va rebutjar amablement l’oferta perquè no tenia ja més meta que la Sagrada Família, però en un rampell va decidir enviar-li a Aranda els plans de la capella, també dedicada a la verge, que va projectar per al temple (actualment en construcció, al costat del carrer de Provença) perquè els fes servir lliurement.

És aquest llibre del pare Blanquet (per cert, l’impulsor, entre d’altres, del procés de beatificació) un mitjà excepcional per recordar fins i tot moments que no haurien de caure en l’oblit, com aquella ocasió en què el nunci Francesco Ragonesi va visitar Barcelona, va conèixer Gaudí, va visitar la seva obra i li va dir: "És vostè el Dante de l’arquitectura".

Els altres dos llibres són dues aproximacions a Gaudí del també sacerdot Armand Puig. A Estudis teològics de la basílica de la Sagrada Família analitza, des de la perspectiva de l’espiritualitat aquest temple, definit sovint com una bíblia de pedra, amb set capítols dedicats a cada una de les tres façanes, a les torres, a les sagristies, al claustre i a l’entorn de l’església. Segons Puig, la intenció inicial de Gaudí era perfeccionar el gòtic religiós i va acabar per portar a terme "una síntesi única de l’art de tots els temps". Segons la seva opinió, Gaudí, a través dels mitjans que li proporcionava el seu ofici, es va anticipar mig segle al Concili Vaticà II.

Entre el 2016 i el 2023, el pare Puig va pronunciar una bateria de conferències en les anomenades setmanes bíbliques que han sigut incorporades també al llibre, al costat d’imatges procedents del ric fons documental amb què compta la Sagrada Família.

Notícies relacionades

L’edifici afectat per l’explosió del Poblenou no corre risc d’ensorrament

BCN activa la transformació de la Marina amb 50 milions

Anècdota

Finalment, i també de Puig, va ser presentat Antoni Gaudí i Cornet, una biografia espiritual i històrica, una obra que recapitula la trajectòria del personatge com a creient, que si bé va tenir unes profundes arrels en la seva etapa final, va ser dubitativa en la seva joventut. De Gaudí s’explica l’anècdota, impossible de certificar, que va seguir el corrent dels temps que li va tocar viure i en plena efervescència anticlerical a Barcelona s’afegia als manifestants que qualificaven de xais els fidels que sortien de celebracions religioses.