L’Hospitalet inicia la rehabilitació de les casetes baixes del passatge de Pons per destinar-les a habitatges socials

Es tracta d’unes construccions amb data 1925 i que estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquests són uns dels últimspassadissosque queden encara a la ciutat, un tipus de construcció generalment de poca qualitat arquitectònica que va proliferar en les primeres dècades del segle passat i que es caracteritzava per la seva estretor i estar destinada a famílies obreres. Així, malgrat la precarietat d’aquest model d’habitatge, la fitxa patrimonial de la Diputació de Barcelona destaca com les casetes conservades del passatge Pons van ser «tractades amb petits detalls d’acabat arquitectònic ornamental».

L’actuació pretén ara millorar les condicions d’habitabilitat mitjançant l’agrupació d’habitatges actualment molt reduïts, a fi d’incrementar la seva superfície i dotar-los dels serveis necessaris, «respectant al mateix temps la singularitat ornamental de les façanes i la integració amb l’entorn urbà consolidat». Les obres, finançades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), compten amb una inversió de 1.249.372,19 euros i tenen una durada prevista de 12 mesos.

Un cop que els habitatges estiguin rehabilitats, passaran a disposició del Servei Municipal d’Habitatge de l’Hospitalet per a la seva gestió com a habitatge social. Fa gairebé una dècada que l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat es va proposar adquirir i rehabilitar les casetes del passatge Pons justament per reconvertir-les en habitatge social. La primera part es va completar, però els treballs de reforma de l’immoble i el mateix passatge han estat anys en un calaix pendents de materialitzar-se. L’AMB, amb el suport del consistori, ha redactat el projecte de reforma i és l’administració que ara executa les obres.

Les casetes baixes del passatge de Pons

Els habitatges, desenvolupats en planta baixa i organitzats al llarg de passatges interiors, presenten un programa funcional molt reduït i bàsic, amb carències d’espai, serveis i qualitat d’habitabilitat. L’estat previ es caracteritza per la precarietat constructiva, la limitada superfície de les unitats i una ventilació i il·luminació condicionades per la seva disposició en passadís i l’ús de patis interiors compartits.

Són diverses les veus que en els últims anys han reclamat als diferents governs locals que premin l’accelerador per recuperar les casetes. Un espai que també ha adquirit un especial valor simbòlic al tractar-se d’immobles de planta baixa, és a dir, sense altures, ubicats en un dels barris amb més densitat poblacional d’Europa.

Les casetes estan també catalogades en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l’Hospitalet. Es van construir com a resposta a l’excés de demanda d’habitatge econòmicper allotjar el gran volum de persones migrants que arribava a l’Hospitalet per treballar en l’Exposició Internacional de Barcelona. En un comunicat, el mateix Ajuntament explica que va decidir comprar aquestes casetes com a resposta a les queixes veïnals per l’ús indegut que se’n feia i pel seu caràcter patrimonial.

Projecte de rehabilitació

La proposta planteja la transformació del conjunt existent en un sistema de cases pati, amb l’objectiu d’esponjar la densitat edificada i «millorar les condicions ambientals dins d’un entorn urbà compacte». Amb aquest projecte, es preserven la imatge i els valors tipològics de les cases de ‘passadís’, però corregint les seves carències d’habitabilitat, ventilació i il·luminació. L’estratègia principal consisteix a agrupar els habitatges existents per generar cinc unitats de més superfície, amb una tipologia passant que elimina els patis interiors compartits i obre nous espais exteriors vinculats a cada un dels habitatges, garantint una correcta ventilació natural.

Notícies relacionades

Talls a Barcelona aquest diumenge per la Cursa d’El Corte Inglés: carrers afectats i canvis en 40 línies de bus

El Govern dota la Catalunya rural de 9 milions per a tècnics que ajudaran a agilitzar l’habitatge

«A escala constructiva, es proposa un nou nucli estructural que reorganitza l’espai, permet flexibilitat d’ús i optimitza la distribució, concentrant serveis i alliberant façanes per a les sales principals. La intervenció manté el volum existent, però adapta l’organització interior a la normativa vigent», apunta el consistori.

Finalment, el disseny aposta per estratègies passives de confort climàtic seguint els criteris del protocol de sostenibilitat de l’AMB, com la millora de l’aïllament, la ventilació natural i la incorporació de patis clars i permeables, configurant habitatges més sostenibles, flexibles i adaptats a diverses formes de convivència.