La passió pels avions, l’accident a Porto i les portes blindades per l’11S; la vida del comandant Ramon Vallès

Però, més enllà d’aquesta barrera entre els passatgers i el comandant Vallès –ara, diu, els nens s’han de fotografiar a la cabina ja amb l’aparell a terra–, aquest fill de Piera i veí d’Igualada (Anoia), on viu, quan no vola, amb la seva dona, la Margarita, amb qui ha tingut un fill i dues filles, continua gaudint de la seva feina, i de la seva tasca divulgativa sobre el que és volar, tant en programes de televisió com en la xarxa social Instagram, en la qual suma 360.000 seguidors a qui en els últims anys ha explicat com funciona un avió, per què no cau fàcilment i com d’important i cada dia més aconseguida és la seguretat en els vols.

«Per què soc pilot»

«La resposta a la pregunta de per què soc pilot està en el meu pare. Ell va ser la principal peça en el puzle de la meva vida», escriu Vallès a l’iniciar el llibre. El seu pare, el Ramon, volia ser mecànic d’aviació. La mort prematura de Joan Vallès, l’avi del comandant, ho va impedir. Tocava ajudar i es va dedicar a la mecànica de cotxes, en la qual va prosperar. Però va transmetre aquest interès al seu fill i li va permetre que volés, en tots els sentits, i així va ser com la família Vallès va posar un peu en l’aviació. No sense que la mare, que continua viva, intentés sense èxit orientar el primogènit cap a la universitat per allunyar-lo del que considerava un ofici arriscat. Per ella, Vallès va estudiar tres anys Enginyeria Tècnica a Navarra abans de deixar-ho i centrar-se en la seva passió.

Format a l’Aeroclub Barcelona-Sabadell a partir del 1987, el 1998 va ingressar a Iberia. Dit així, en 16 paraules, el trajecte sembla fàcil, però com ell ho explica, no ho va ser tant. Però ho va aconseguir. Primer com a copilot i després ja va passar «al seient de l’esquerra», el del comandant. Ara, relata en la seva biografia, queda sovint amb aspirants a volar que, amb les seves famílies, el visiten per preguntar-li com seguir el seu camí. I ell els explica com van ser aquells 11 anys de feina i espera.

El primer vol

«Un dels moments més notables que recordo va ser el dia en què, després d’una pràctica de vol, mentre tornàvem a l’estacionament, l’Álex em va demanar que detingués la Cessna i, sense parar el motor, va baixar, i jo me’n vaig anar solet una altra vegada a volar. Era el meu primer vol sol», explica en el llibre Vallès. L’Álex era Álex López Sagués, el seu instructor: «Mirar a la dreta i veure el seient buit em va causar una impressió molt potent».

Després de Sabadell va arribar Miami, no sense patir un parell de ‘turbulències’. Primer l’avió de Madrid a Nova York va arribar amb retard i ell va perdre el de Miami: va tocar dormir en un banc de l’aeroport JFK una nit. Ja a Miami, van entrar al pis on s’havia instal·lat i li van robar tots els diners en efectiu que portava. Va pensar de tornar a casa l’endemà, però els seus pares, via trucada de cobrament a destinació, li van treure la idea del cap. «A partir d’aquell dia, tot va funcionar de meravella».

Va seguir la seva formació de vol a la localitat de Vero Beach, a 250 quilòmetres de Miami, amb avionetes Piper i després d’una experiència nord-americana extraordinària –«una etapa que reprendria si pogués tirar el temps enrere»–, i seguidament va tornar a Espanya i va passar els exàmens preceptius a l’Escola Nacional d’Aeronàutica, a Salamanca.

Kirk Douglas, passatger

Abans d’arribar a Iberia, Vallès va aconseguir algunes feines més o menys ocasionals, com el trasllat d’una avioneta Cessna bimotor de Miami a Barcelona, passant per Groenlàndia, Islàndia i Manchester, entre altres etapes, o pilotar un petit reactor, un Cessna Citation, per a vols privats, en què un dia va portar Kirk Douglas de Barcelona a Palma. «‘Good landing’», li va dir l’actor a l’abandonar l’aparell.

Ja de manera estable, va volar en un SAAB 340 per a Regional Líneas Aéreas i, menys temps, amb un Fokker-50 per Air Nostrum. Poc després va arribar a la destinació que perseguia: el 1998 va ser acceptat en una convocatòria d’Iberia i un temps després va començar a volar en un Airbus A320, un dels de la flota de curt i mitjà abast. Vuit anys després va passar a l’A340, de llarg radi, amb el qual ja va començar a creuar l’Atlàntic.

Comandant

El 2015, va aconseguir passar al seient de l’esquerra: es va convertir en comandant. Vallès explica que en aquesta posició de lideratge el que correspon és assumir «la gestió total de cada vol, que no es limita només al pilotatge de l’avió». Afegeix que el més lògic, si no hi ha circumstàncies adverses, és que qui piloti més temps sigui el copilot. El seu primer vol com a comandant va ser un Madrid-Múnic, el 9 d’abril del 2016.

Com acostuma a remarcar en els seus missatges en les xarxes i els mitjans de comunicació, la seguretat ho és tot per a ell: «És el pilar que suporta la nostra professió». Per això els accidents són una qüestió capital per a ell. Entre els aliens, destaca el bimotor de la Força Aèria Uruguaiana que el 1972 es va estavellar als Andes, i que llibres i pel·lícules, l’última, ‘La societat de la neu’, el 2023, han recreat. Però Vallès també va tenir el seu accident.

L’accident de Porto

Notícies relacionades

Els Mossos detenen un turista a l’Eixample per agredir tres dones pel carrer

Els diumenges de botigues obertes arrenquen amb bona acollida

En el llibre ho explica en tercera persona, com si li causés cert pudor. Va passar el 14 de maig del 1997, sent ell copilot en un avió turbohèlix. 34 passatgers. Madrid-Porto. A l’arribar, portant ell l’avió, va observar a la pista on havia d’aterrar uns banderins vermells que indicaven que no podia fer-ho allí. Ja era massa tard per pujar i continuar volant, i només va poder fer un gir brusc a l’esquerra per evitar l’obstacle assenyalat. Aquella part de pista estava en obres. «La roda dreta del tren principal es va arrencar i els pilots van perdre totalment el control del seu avió. La resta de forats que tenien al davant van acabar arrencant la totalitat de les rodes, les hèlixs es van trencar a l’impactar contra el terra, una part de la cua va ser arrencada per l’impacte de la pota esquerra del tren d’aterratge i l’avió va acabar arrossegat per terra fins que es va aturar per la mateixa fricció».

Allò va acabar sense desgràcies personals. Un granensurt. «El copilot d’aquesta història era jo», escriu en el seu llibre Vallès, que ara, amb 60 anys, n’encara cinc més de carrera, fins a la seva jubilació, si les normes no canvien. Haurà sigut una vida apassionant, la que desitjava, i la que mostra a cada un dels seus seguidors, en els seus missatges, quan explica on va la gasolina en un avió, o quan publica una foto sol o amb la seva dona, la Margarita, corrent, perquè a més és ‘runner’, en alguna de les seves destinacions, entre vols.