L’ús d’aigua freàtica a BCN cau al nivell del 2007 per la pluja i les fonts tancades
El consum de reserves hídriques del subsol per a serveis municipals i espai públic va descendir a poc menys de 900.000 metres cúbics el 2025, mentre que la despesa en aigua potable va augmentar a l’utilitzar-se un hectòmetre més que el 2024.
La sequera de l’últim lustre a Catalunya va evidenciar la urgència d’incrementar l’obtenció d’aigua del subsol. Arran de les restriccions que van imperar durant més de dos anys i fins a l’abril del 2025 per la falta de pluges, l’Ajuntament de Barcelona ha invertit entorn de 20 milions d’euros des del 2024 per renovar i ampliar la xarxa d’aigua freàtica, la que brolla sota terra. El propòsit del consistori és poder explotar fins a 150.000 metres cúbics més de recursos hídrics soterrats, equiparable al 2,16% del consum total d’aigua que els serveis municipals van fer servir el 2022, un any sense limitacions d’ús. Les obres estan a prop d’acabar i, per tant, encara no han reforçat el bombatge d’aigua freàtica, la captació a la ciutat de la qual va caure l’any passat al nivell més baix des de fa pràcticament 20 anys.
Barcelona es va aprovisionar el 2025 de 899.549 metres cúbics d’aigua subterrània per als serveis de l’Ajuntament. Van ser 83.581 metres cúbics menys que el 2024 –un any sencer amb retallades al consum– i 285.236 metres cúbics menys que el 2022. Entre el 2024 i el 2025, va disminuir la despesa d’aigua freàtica en la neteja viària (113.441 metres cúbics menys), les fonts ornamentals (7.110 metres cúbics menys) i el sanejament de clavegueres (6.483 metres cúbics menys). Però va pujar de 38.602 metres cúbics en reg de zones verdes i 4.852 metres cúbics per a altres tasques municipals.
A més, la quantitat per a la qual es va recórrer a reserves del subsol a l’últim exercici va quedar per sota de la tendència que es va consolidar entre el 2011 i el 2021. Durant aquella dècada, la ciutat sempre es va proveir de més d’un milió de metres cúbics anuals procedents d’aqüífers i pous.
El director general de Barcelona Cicle de l’Aigua (Bcasa), Alejandro Ortiz, afirma que conflueixen diversos factors que motiven que el 2025 hi hagués un retrocés, que augura que serà tan sols puntual en el propòsit de treure més profit de les masses soterrades d’aigua. "Des del punt de vista operatiu i de consum, no és un any significatiu", analitza. "Tampoc el 2024 va ser significatiu per les mesures per la sequera, que també van afectar el 2025, perquè gairebé fins a la meitat de l’any hi va haver suspensió d’usos d’aigua freàtica", indica el directiu. Remarca que, en tot cas, la captació de recursos subterranis s’ha triplicat respecte a l’any 2000.
Ortiz afirma que l’any passat es va veure "molt afectat" per distorsions i circumstàncies excepcionals. Menciona els registres extraordinaris de precipitacions –entre els més elevats des de començament de segle– i els danys encara manifestos de la sequera. "El reg va estar molt afectat, perquè hi va haver aportacions de pluja que van compensar d’alguna manera la necessitat d’usos freàtics –exposa–. Tot i així, hi va haver espais verds que es van assecar i es van morir, per la qual cosa hi va haver de noves sembres que no van requerir l’operativa normal amb aigua freàtica".
Al seu torn, el responsable de Bcasa destaca que després de la reducció del proveïment del subsol hi ha subjacent també la reobertura gradual de les fonts decoratives de la capital, "grans consumidores" de reserves hídriques sota la superfície i tancades mentre el decret de sequera va estar en vigor. "En el seu cas, més del 50% del volum prové d’aigua freàtica i, una vegada que es van aixecar les mesures, no es poden reactivar immediatament –comenta Ortiz–. Les fonts s’han de tornar a impermeabilitzar, les bombes s’han de revisar, s’ha de fer una posada al punt, revisar pressions, el cargolam... Gairebé 40 fonts no estan encara posades en marxa i calculem que pràcticament el 90% siguin operatives al juny".
Més aigua de boca
A més, el descens de consum del nivell freàtic contrasta amb el d’aigua potable, que es va recuperar el 2025 amb 4,4 milions de metres cúbics per als diferents serveis municipals. Es van gastar 1,15 milions de metres cúbics més que el 2024; al seu torn, van ser 1,29 milions menys que el 2022, abans de la sequera.
Durant l’any passat, l’ús d’aigua de boca va escalar en tasques de neteja del carrer a Barcelona (47.936 metres cúbics més que el 2024), fonts ornamentals (93.662 metres cúbics més) i reg de zones verdes (735.402 metres cúbics més). Tot i així, els 1,74 milions de metres cúbics utilitzats per a l’espai públic i el seu manteniment són 1,13 milions menys que els que es van requerir el 2022, abans de les restriccions.
Ortiz ho qualifica com una "recuperació de la normalitat" prèvia a les limitacions, però emfatitza que s’observa un "descens" si es compara amb el dispendi de fa 20 anys. Si es mira el 2005, l’últim any es van estalviar 2,09 milions de metres cúbics d’aigua potable. El directiu afegeix que entorn de la meitat de tot el consum dels equips municipals no es pot substituir per reserves freàtiques, que no són aptes per a consum humà.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
