Un de cada cinc robatoris violents a BCN es comet amb un patinet

Quan es va popularitzar l’ús del patinet elèctric després de la pandèmia, els delinqüents van veure el filó: és un vehicle que complica molt la vida als policies encarregats de perseguir-los. Sobre un patinet, els carteristes es mouen tan ràpid que els agents han d’accelerar el pas, o posar-se a córrer, per no perdre’ls de vista. I si els policies corren, els delinqüents s’adonen que els estan vigilant.

El patinet elèctric, a més, permet als lladres fugir a gran velocitat després d’assaltar les seves víctimes i entrar en carrerons massa estrets per als cotxes policials. El match entre carteristes i patinet va ser instantani i s’ha convertit en un problema de seguretat. A Barcelona un de cada cinc robatoris violents es comet amb un patinet elèctric.

El patinet és un vehicle econòmic ideat per moure’s en entorns urbans sense contaminar, no s’ha dissenyat per delinquir. I la majoria de ciutadans l’utilitzen adequadament. Però com ha passat amb altres avenços –n’hi ha prou de recordar que la Viagra es va començar a desenvolupar per als problemes de cor–, els invents de vegades acaben servint a finalitats diferents de les previstes. Per combatre aquesta nova problemàtica, el març del 2024 els Mossos d’Esquadra van activar el pla Lambretta contra els denominats patiners.

El patinet elèctric s’ha convertit, per a alguns delinqüents, "en una eina essencial en la seva activitat", explica l’intendent Rafael Tello, responsable de la Divisió de Seguretat Ciutadana i Proximitat de Barcelona. I, després de valorar diverses estratègies policials per combatre’n la irrupció en el món delinqüencial, els Mossos han arribat a la conclusió que el millor antídot és un altre vehicle de dues rodes: les dels policies que patrullen amb motocicleta.

Setmanalment, els Mossos, basant-se en les denúncies que presenten els ciutadans o l’experiència dels agents que tenen sobre el terreny, desplacen els motoristes a llocs freqüentats per lladres amb patinets elèctrics. "La pressió dels motoristes –a qui sumen també agents de paisà i efectius de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que també participen en el pla Lambretta– ha sigut tan intensa que estem veient que l’impacte d’aquests patinets comença a descendir després de dos anys", explica l’intendent Tello.

Gairebé sempre furts

Entre març del 2024 i març del 2026, la policia catalana va identificar 5.000 lladres que es desplacen per la ciutat en patinet elèctric. Entre tots ells acumulen 19.000 antecedents policials: és a dir, han sigut arrestats per cometre un delicte, gairebé sempre un furt.

Notícies relacionades

Montjuïc, Fabra i Coats i la Model, eixos del nou pla de memòria

El monument a Cerdà s’erigirà per fi a la plaça de la Universitat

El 50% dels delictes que es cometen a Barcelona són furts. Un furt, segons el Codi Penal, es produeix quan un delinqüent sostreu un objecte sense utilitzar ni la violència ni la intimidació contra el propietari legítim. Si, al contrari, un carterista treu una navalla o agredeix físicament la víctima, llavors el fet delictiu es tipifica com a robatori violent. El 7% dels delictes que es cometen a Barcelona són robatoris violents. Els patiners utilitzen els patinets tant per furtar com per cometre robar amb violència. Segons el cap Juanma Vico, de la Unitat Regional Anàlisi de Barcelona, en un de cada cinc robatoris violents perpetrat durant el primer trimestre del 2026 el lladre ha utilitzat un patinet elèctric.

L’intendent Tello aclareix que els delinqüents que treballen amb el patinet elèctric són multireincidents. Acostumen a ser joves que han fet "del delicte la seva forma de vida". En els dos últims anys, els Mossos han intervingut 400 patinets elèctrics i han detingut 170 carteristes que anaven sobre aquests vehicles. Els policies han aconseguit justificar la intervenció d’un patinet elèctric per diversos motius. "Perquè està trucat –se n’ha modificat la capacitat perquè pugui córrer més–, perquè se n’ha esborrat el nombre de sèrie o perquè l’amo ha comès una infracció que no ha abonat i no té residència fixa a Espanya", resumeix Tello.