El nou mercat de Nou Barris conquereix «gent que ja no venia» amb menjar preparat i dues tardes d’obertura

Després del tancament de l’històric edifici, que durant més de 65 anys va ser un dels grans referents comercials dels quatre barris centrals de Nou Barris (Roquetes, Trinitat Nova, Verdum i Prosperitat), el nou mercat obre una nova etapa molt esperada per comerciants i veïns. EL PERIÓDICO ha parlat amb diversos venedors del nou Mercat de Montserrat per conèixer de primera mà com respira el recinte, quin tipus de clientela rep i com viu aquesta nova etapa. «Des de la inauguració fins ara ha sigut un èxit», resumeix Antonio Baeza, president de l’associació de paradistes i propietari de Fruites i Verdures Baeza. «Hem augmentat les vendes, evidentment, perquè la gent ha respost molt bé». 

Ara obre dues tardes cada setmana, els dijous i divendres, i molts venedors s’han animat a introduir productes elaborats, precuinats o llestos per a una cocció més ràpida i fàcil. La curiositat i els canvis han facilitat l’entrada de clientela inèdita. No obstant, els paradistes també parlen d’adaptació a noves rutines de treball i d’uns costos més alts que obliguen a fer números.

El mercat torna a omplir-se 

Baeza, la família del qual està vinculada al mercat des del 1960, insisteix que el canvi també es nota en el perfil de la clientela. «Hi ha molta gent que havia deixat de venir i ara els tornem a veure per aquí. I un altre tipus de públic més jove, que potser no havia vingut mai, el descobreix ara», explica.  El nou mercat compta amb 10.000 metres quadrats, 16 establiments d’alimentació, un bar, un supermercat ALDI, aparcament subterrani i espais logístics.

A més, disposa d’una sala amb cuina destinada a activitats amb escoles i entitats del barri. L’equipament incorpora plaques fotovoltaiques que generen entre el 30% i el 35% del consum necessari i sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja. Segons explica Baeza, el Mercat de Montserrat rebrà tres vegades per setmana un cuiner que impartirà tallers dirigits a escolars per ensenyar-los a identificar i cuinar productes frescos. La iniciativa, afegeix, busca fomentar bons hàbits des de petits i formar els que d’aquí a «15 o 20 anys seran els nostres pròxims clients».

Més menjar cuinat o preparat

Isaac Rodríguez, propietari de la Bacallaneria Amat, calcula que la seva parada ha guanyat entre un 15% i un 20% de facturació respecte al mercat antic. «La nit i el dia», resumeix. «El primer que hem notat és veure gent que sabem que és del barri i no ens havia comprat mai», destaca. 

En el seu cas, fins i tot ha canviat la manera de vendre. Rodríguez ha començat a introduir productes preparats i llestos per fregir o escalfar, pensats per a una clientela amb menys temps per cuinar. Bunyols de bacallà, croquetes, empanades o plats preparats per la fregidora d'aire (‘air fryer’) formen part de la nova carta que ofereix. 

«La setmana que ve començo amb més gènere elaborat», explica. L’objectiu és adaptar-se a noves rutines de consum sense renunciar a la qualitat del producte fresc. «Ells treballen amb preu i jo ofereixo qualitat», diu amb referència a la convivència amb Aldi i Mercadona, tots dos situats en l’entorn immediat del nou edifici. 

L’oferta de menjar preparat ha cridat l’atenció d’un perfil de comprador. «S’ha apropat més gent jove», assegura Rodríguez. Parla de parelles joves amb nens petits, clients que entren per curiositat i acaben tornant dies després per repetir la compra. El nou espai, l’obertura dels dijous i divendres a la tarda i l’aparcament apareixen com a factors claus en aquest nou flux de veïns. «Ha sigut el mercat nou, amb pàrquing, que disposa de súper i mercat al mateix edifici i l’horari», enumera. «Tot i que sigui una vegada al mes, la gent torna», conclou. 

Treballar en una altra lliga

La mateixa sensació comparteix Carmen Sines, propietària de la parada Carnisseria Carmen, una de les paradistes que es va mostrar més il·lusionada amb el trasllat. «Els primers dies estan sent meravellosos», explica. La carnissera assegura que l’increment de vendes ha sigut notable i que la resposta del barri ha superat les seves expectatives. 

En el seu cas, l’emoció té un component personal perquè, malgrat que sempre ha estat vinculada als mercats, mai n’havia pogut inaugurar un. «Això m’hauria d’haver passat fa 15 o 20 anys», diu entre rialles, al recordar que no va poder viure l’estrena del mercat de la Llibertat reformat. La diferència amb l’edifici antic és, per a ella, radical: «La parada em queia a trossos i ara està tot ordenat i net».  «Hi havia moltes ganes nostres i del públic, la gent que ja no venia tant», coincideix.

Aprendre a tornar a rodar

A la Xarcuteria Silvia i Víctor, el balanç és bo, però amb més cautela. «L’acollida per part del públic ha sigut molt bona», explica Víctor Ciruela, que admet que el canvi ha obligat a refer per complet la rutina diària de la parada: noves balances, normativa fiscal, més personal i una manera de treballar diferent. 

«Tenim una parada molt bonica, molta clientela, però estem en un procés d’adaptació». La metàfora que utilitza resumeix bé el moment del mercat. «És com muntar en bici», diu: «Quan aprenguis a muntar, disfrutaràs encara més. Ara estem en aquest punt d’aprenentatge». També adverteix que el volum d’ingressos ve acompanyat de més costos. «En el dia d’avui estic espantat, hem de comprovar si el balanç final és positiu», admet. 

Notícies relacionades

«Pena» i «alegria» en els últims dies del vell Mercat de Montserrat de Barcelona: «Ja tenim pessigolleig a la panxa»

Un ferit després d'un tret amb arma de foc a la terrassa d'un local de brunch a Barcelona

També ha reforçat l’oferta de producte preparat: hamburgueses, mandonguilles, cachopos o flamenquins guanyen protagonisme en una parada on, segons reconeix, l’hamburguesa s’ha convertit en el producte estrella. «Cada dia elaborem una barbaritat de quilos i es venen», explica. 

L’operació Mercat de Montserrat encara no ha acabat, perquè la reforma no es limitava sol al nou mercat. L’antic edifici es demolirà per donar pas als jardins del Pare Manel, un espai verd que connecti millor als quatre barris de l’entorn. Així mateix, el recinte alimentari no vol ser únicament un espai de compra i intensificarà la col·laboració amb entitats socials del barri per entregar a famílies vulnerables aquells aliments que ja no es comercialitzen, però encara són totalment aprofitables i saludables.