Bodegues de barri en risc: Barcelona busca com protegir-les

La por que algunes de les bodegues històriques que donen caliu als barris de Barcelona poguessin desaparèixer en cas de manca de relleu generacional, traspàs o tancament es traduirà en un prec per part de Barcelona en Comú a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament aquesta setmana. Reprèn una iniciativa que ja es va enlairar el 2019. Llavors, el consistori va aprovar la suspensió de llicències per a 31 bodegues de barri, per evitar-ne la substitució per altres usos, poder estudiar els seus valors patrimonials i impulsar-ne la protecció.

Els Comuns, quan Ada Colau era alcaldessa, van promoure «l’encàrrec d’un treball tècnic d’avaluació i investigació històrica» sobre ells, recorda ara el regidor del grup Guille Lopez. Fruit d’aquest treball, l’octubre del 2020 es va aprovar inicialment la Modificació del Pla Especial Urbanístic de Protecció de la Qualitat Urbana, que va incorporar al Catàleg de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic d’Establiments Emblemàtics de Barcelona un conjunt de bodegues de barri, reconeixent-les com a «patrimoni viu de la ciutat, part de la nostra història quotidiana».

És el cas de la Bodega Quimet, Bodega Marín, Bodega Manolo i Vermuteria del Tano, a Gràcia; Bodega Lluís a Nou Barris; Bodega Salvat i Bodega Carlos, a Sants; Bodega J. Cala al Poblenou; Bar del Toro al Raval; Celler Miquel a la Sagrada Família; Bodega Massana a Horta; Bodega Vendrell a l’Eixample o la Bodega Sopena al Clot.

No obstant, en el prec d’aquest abril remarquen que «desgraciadament, el pla aprovat inicialment per protegir cellers ha quedat pendent d’aprovació definitiva». I alhora, «són necessàries mesures de relleu generacional per evitar que tanquin les persianes any rere any davant la pressió immobiliària i els canvis d’usos del sòl». Per això, insten el govern municipal a «l’aprovació definitiva del Pla urbanístic de protecció de bodegues», que inclou, entre d’altres, les esmentades, «acompanyant-lo de mesures per protegir-les», com ajuts a l’ocupació per «contractar personal jove» que garanteixi el relleu generacional.

Més que un comerç

El grup municipal de Bcomú recorda que el 2025 es va atorgar la Medalla de l’Ajuntament a Rafel Jordana, titular de la històrica Bodega de Rafel, ara jubilat, com a símbol «del que representen aquests cellers: la porta oberta, el calaix amb les claus dels veïns o l’escolta sense hora de tancament».

En el seu argumentari, reivindiquen que «els barris no s’entenen sense les seves bodeguesa», al considerar-les «establiments que van néixer com a punts d’aprovisionament als antics pobles de la ciutat i que van evolucionar cap a espais de trobada, de suport mutu i de vida quotidiana popular».

Al seu parer, no preserven només elements arquitectònics d’interès (citant rajoles hidràuliques, portes de fusta i altres), sinó també una «funció social insubstituïble com a lloc de trobada, de xarxa veïnal», tal com va documentar la publicació ‘Entre la bodega i la tasca’ (Fàbregas, 2018), amb prop de 200 establiments d’aquest tipus.

Altres locals amb arrelament

Notícies relacionades

Tardeig amb els cosins Melero

Rosalía arriba al Districte Cultural de l’Hospitalet

En la mateixa sintonia, el grup municipal d’ERC va encapçalar una proposta d’actualitzar el catàleg local afegint locals amb fort arrelament a la ciutat, aprovada l’estiu passat per l’Ajuntament. Posava com exemples la Bodegueta de Cal Pep a Sants, la fleca Elías del barri del Camp de l’Arpa o el restaurant El Roure de Gràcia, entre d’altres. La primera, precisament, suposa un exemple de local gairebé centenari que per les seves característiques no pot tenir cuina (només planxa) i ha sigut diverses vegades sancionat en els últims anys, estant a punt del precinte. Però les obres necessàries implicarien modificar-ne l’estructura, la qual cosa mostra la paradoxa del desig de preservació municipal alhora que s’exerceix el control administratiu.

Els republicans, com explicava el regidor Jordi Coronas a aquest diari, defensen la flexibilitat de la normativa amb protecció jurídica per a aquest tipus de casos. L’Ajuntament treballa ara en la nova licitació per adaptar el catàleg, amb les eines que afegeix la nova llei catalana de Comerç.