Territori preveu per al 2032 la prolongació de l’L4 del metro entre la Pau i la Sagrera

El projecte d’allargament de la línia groga, molt demanat pel veïnat, ja hauria d’estar finalitzat. La redacció es va adjudicar el novembre del 2024 per dos milions d’euros, amb un termini de 15 mesos, que ja ha vençut. Des de Territori expliquen a EL PERIÓDICO que el retard es deu al fet que han hagut d’actualitzar els estudis tècnics per minimitzar les afectacions en superfície abans de continuar la tramitació del projecte, l’execució del qual, afegeixen, «dependrà de la disponibilitat pressupostària».

Una vegada completada aquesta actualització, el Govern reprendrà el projecte, amb l’objectiu que la prolongació de l’L4 estigui en funcionament el 2032. No obstant, aquest termini de sis anys exigeix que s’assignin a l’obra els recursos econòmics necessaris mitjançant acords pressupostaris al Parlament.

Aquesta condició ha generat inquietud en l’Associació de Veïns de la Verneda Alta, que assegura que tècnics municipals els haurien reconegut que l’obra «no és prioritària», ja que primer s’executaran les actuacions de l’AVE i Rodalies a la macroestació de la Sagrera. «No ho entenem i ens estranya molt, perquè és una obra relativament petita: gairebé tot el túnel ja està fet», afirma Rubén Parada, president de l’associació veïnal.

98 milions d’euros

En efecte, gran part de la infraestructura ja està avançada. La gran part del túnel entre la Pau i la Sagrera ja està construït i l’utilitzen les línies L9 i L10 nord, mentre que dues de les noves estacions que allargaran l’L4 (Sagrera-TAV i la Sagrera), ja tenen completada el 100% de la seva obra civil.

Amb tot, la inversió estimada per a l’ampliació de la línia ascendeix a 98 milions d’euros. Entre els treballs que encara falten per fer hi ha l’excavació d’un túnel d’uns 320 metres a cel obert, la construcció de la nova estació de Santander per proveir el futur barri del Sector Prim i actuacions en els trams de túnel que ja estan fets.

La prolongació de l’L4 sumarà tres noves estacions que ampliaran el recorregut des de la Pau: Santander, on estan previstes el 2027 les demolicions de diverses naus industrials per construir vivendes; Sagrera-TAV, integrada a la nova macroestació ;i la Sagrera,al costat de l’avinguda Meridiana. La seva entrada en servei permetrà reduir els temps de viatge i millorar la connexió amb les línies L1, L5 i L9, així com amb Rodalies i l’Alta Velocitat. Així, s’estima que l’ampliació capti uns 43.700 viatges diaris.

Acostumats a les demores

«Tota la nova estació de la Sagrera serà un perjudici molt important per al nostre barri. Patirem una gentrificació brutal, que ja estem notant. A més, arribaran 12.000 veïns nous abans que hi hagi prou serveis per a tothom. Com a mínim, que acabin aquesta obra», manifesta Parada. Afirma que els centres de salut i altres equipaments ja estan notant cert col·lapse, i tem que aquesta saturació es traslladi també al transport públic, tot i que, diu fent broma, «els veïns de la Sagrera ja estem familiaritzats amb les demores».

Notícies relacionades

El pop-up oficial del grup coreà Blackpink arriba a Barcelona: articles exclusius en aquesta zona de la ciutat

Un fotògraf japonès acusa l’Ajuntament de Barcelona de plagiar les seves fotos en una campanya publicitària

Si es compleix la previsió del 2032, l’L4 coincidiria amb l’acabament de la macroestació, que no té data oficial d’inauguració però a la qual li queden uns «sis anys d’obres» segons els responsables de l’execució. Projectada des del 2010 i considerada l’obra ferroviària més ambiciosa d’Adif a Barcelona, es convertirà en un gran intercanviador intermodal, similar a Atocha a Madrid, i es preveu que superi els 100 milions de viatgers anuals, cosa que descongestionarà l’estació de Sants. Al seu voltant, a més, està prevista la construcció de blocs de pisos, hotels i altres equipaments que canviaran dràsticament la fisonomia d’aquesta zona de la capital catalana.

En cas de complir-se els terminis, l’estació haurà estat 22 anys en construcció i el projecte haurà trigat a completar-se més de tres dècades des de la seva concepció, quan Jordi Pujol era president de la Generalitat i Francisco Álvarez-Cascos ocupava el Ministeri de Foment.