Actuació homogènia

Catalunya disposarà d’un botó lila digital a tot el transport públic el 2027 contra la violència masclista

La Generalitat formarà el personal de tots els operadors per activar un protocol unitari, que es complementarà amb una guia per al disseny d’estacions perquè siguin segures

Catalunya disposarà d’un botó lila digital a tot el transport públic el 2027 contra la violència masclista

Zowy Voeten / EPC

4
Es llegeix en minuts
Glòria Ayuso
Glòria Ayuso

Periodista

Especialista en economia i sostenibilitat, economia blava, transició cap a una economia descarbonitzada.

ver +

Tot el transport públic a Catalunya disposarà d’un botó lila digital el 2027 per combatre la violència masclista. La Generalitat, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i els operadors del transport treballen en la implementació d’un protocol únic per combatre situacions d’assetjament.

L’objectiu és garantir una resposta homogènia i coordinada a tot el sistema de transport públic, un dels llocs on s’han detectat un gran nombre de situacions de violència masclista. El punt lila estarà disponible a les aplicacions dels operadors i de manera molt accessible des del mòbil de tots els usuaris del transport, i posarà en marxa de manera immediata un protocol de detecció, activació de mesures, acompanyament a la víctima i registre del que ha passat. Perquè funcioni correctament, el Govern treballa per establir un circuit consensuat amb tots els agents implicats i adaptat a les característiques de cada operador, segons ha explicat la responsable del Servei de Mobilitat de la conselleria de Territori, Sara Hernández.

Bústia de denúncies anònima

La mesura es complementarà amb l’activació d’una bústia anònima en què es podran detallar les situacions ocorregudes. "La bústia pot ajudar molt a registrar més casos", destaca Hernández, encara més quan "no sempre les persones volen denunciar en el moment" el que ha passat.

La posada en marxa del botó lila digital s’ha anunciat a la jornada 'El transport públic és cosa de dones', organitzada per l’associació Promoció del Transport Públic (PTP) i Bicicleta Club de Catalunya (BACC). En aquests moments, el Govern està treballant en la definició de les accions que haurà de desenvolupar cada operador en detectar o rebre un avís, la manera d’avaluar cada cas, com atendre les persones afectades i, en funció de cada situació, quan i com s’hauran d’activar els serveis de seguretat i emergència. Segons la circumstància, s’han establert cinc circuits diferents per al transport ferroviari i sis en el transport per carretera, sempre diferenciant si la situació té lloc en un entramat urbà, una zona interurbana o més allunyada.

"Bona acollida"

"El protocol s’ha d’adaptar a si l’assetjament passa en un vagó, o en una andana, una estació d’autobús o de tren", explica la responsable del servei de Mobilitat de la Generalitat, per la qual cosa "el botó lila és fonamental, ja que és molt senzill" per a les persones usuàries i "suposa la digitalització dels diferents circuits".

A finals d’aquest mes la Generalitat explicarà als operadors tots els detalls del protocol i la seva implementació. "Ens estem trobant amb una bona acollida", ha afirmat Hernández, que ha remarcat que en el desplegament d’aquest sistema unitari serà fonamental la formació del personal de totes les empreses del transport, igual que del personal de seguretat i els Mossos d’Esquadra.

Per millorar la percepció de seguretat, s’està elaborant a més una guia per al disseny de les estacions d’autobusos i de Rodalies, després de fer una auditoria en estacions de tot Catalunya.

Van saltar les alarmes

Una enquesta de l’Institut Metròpoli sobre l’assetjament sexual al transport públic del 2020 (la primera d’aquest tipus a Espanya), va fer saltar totes les alarmes. Aleshores, el 57% de les usuàries del transport públic va afirmar haver patit algun tipus d’assetjament almenys una vegada en els últims dos anys. Però amb una gran diferència segons l’edat, mostrant que les més joves són el principal focus de la violència masclista: el 92% de les dones de 16 a 29 anys va afirmar haver patit algun tipus d’assetjament. Invasions d’espai, acostaments excessius, mirades lascives i insistents o comentaris sobre el cos i la manera de vestir es van detectar com les situacions més habituals.

"En aglomeracions i en llocs més massificats com el metro, on hi ha més anonimat, són més freqüents", explica Núria Pérez, responsable de l’àrea de Mobilitat de l’Institut Metròpoli i membre de la PTP. En canvi, els fets més greus, les agressions sexuals, es donen en llocs més aïllats i menys freqüentats. Als intercanviadors foscos o menys il·luminats és on hi ha més temor per part de les usuàries del transport, detalla Pérez. L’enquesta va mostrar el baix nivell de denúncia: només el 33% de les situacions es van arribar a comunicar, però només a amics i familiars. "Aleshores hi havia menys punts d’atenció, ara potser això ha canviat", ha indicat l’experta en mobilitat que, no obstant això, ha lamentat que molts comportaments que impliquen violència masclista s’han normalitzat.

Nova enquesta

Notícies relacionades

"L’enquesta va posar en evidència una realitat fins aleshores completament ignorada. Va mostrar amb dades una situació que no s’havia incorporat en la manera d’entendre la mobilitat", ha explicat la responsable del servei de mobilitat de la conselleria de Territori. La Generalitat es proposa dur a terme el 2026 una segona enquesta per comprovar com ha evolucionat la situació i "si anem pel bon camí".

La creació del punt lila digital és la principal mesura del Pla Estratègic de Mobilitat i Gènere que van aprovar el Govern i l’ATM l’abril del 2024. El setembre passat es va aprovar la segona versió del pla, que compta amb 43 mesures sobre sistemes de prevenció i detecció, recollida de dades, millora en la percepció de seguretat, comunicació i formació dels operadors i de l’administració i seguiment de la implantació del protocol.