Alba Barnusell, Alcaldessa de Granollers: "Resoldre el tema de l’habitatge és la manera de frenar l’extrema dreta"

La prioritat principal que tenim en aquest mandat és construir habitatge públic. En un mes entregarem 17 habitatges construïts íntegrament per l’Ajuntament i n’estem construint 57 més juntament amb l’Incasòl. També estem mobilitzant promocions privades amb el 30% de reserva de protecció oficial i fent una crida als propietaris que tinguin pisos perquè els incorporin a la borsa d’habitatge públic.

¿Com incentiven que els propietaris posin pisos a la borsa de lloguer i quants habitatges buits hi ha a Granollers?

Apliquem rebaixes en l’IBI i concedim subvencions per rehabilitar habitatges i garantir així una protecció als propietaris que tinguin un pis buit i el posin de lloguer. També estem treballant per tenir una xifra exacta de quants pisos buits hi ha. Volem anar a veure aquests propietaris i fer pedagogia sobre la necessitat de disposar de pisos de lloguer assequible per a la gent jove.

¿Quants anys calculen que s’han d’esperar els veïns de Granollers perquè l’habitatge deixi de ser una preocupació?

Ens vam comprometre a construir 200 habitatges de lloguer assequible i acabarem el mandat amb aquests 200 habitatges. La política d’habitatge és una política de mitjà i llarg termini.

Si s’aprova la limitació de la compra especulativa d’habitatge, ¿l’aplicarà al seu municipi?

Totes les mesures que ajudin a afrontar el dèficit d’habitatge seran benvingudes. I apel·lem als propietaris a treballar conjuntament. Una altra de les reflexions que he fet és que, al seu dia, l’Estat va protegir els bancs. Podríem parlar que aquests pisos de grans tenidors o bancs retornaran a mans públiques.

Granollers té més de 65.000 habitants i ha sumat 13.000 veïns durant els últims 25 anys. ¿Els serveis estan tensionats?

Comparativament amb altres ciutats de Catalunya, hem tingut un creixement més mesurat i els serveis s’han pogut anar adequant. Però és cert que el creixement de les nostres ciutats necessita més serveis sanitaris, de formació professional, de polítiques socials i d’habitatge. Les ciutats també han canviat: tenim més gent gran. El que necessitem és més finançament. Estem prestant molts serveis que corresponen a altres administracions.

¿Com treballa l’Ajuntament perquè, en un context com l’actual de creixement de l’extrema dreta, no s’associïn immigració i delinqüència?

Granollers és molt diversa i plural des de fa molts anys. Tenim persones de més de 80 nacionalitats que conviuen en la població i s’hi han integrat. Pensem fermament en el diàleg i en el treball conjunt en favor de la integració. Malauradament, hi ha partits que sí que volen fer aquesta associació, però no és certa i les dades de què disposem ho constaten.

¿Entén vostè que hi hagi alcaldes que es mostrin reticents a empadronar ciutadans que no tenen la situació regularitzada partint de l’argument que els serveis estan tensionats?

El padró és una eina necessària. A l’Ajuntament de Granollers fem una gestió rigorosa, conforme a la llei. També treballem amb els serveis professionals abans de la inscripció i també després, per fer un seguiment d’aquestes persones i acompanyar-les en la integració plena, perquè tinguin drets, però també obligacions.

Notícies relacionades

El pollastre fantasma de Lesseps s’enquista

De la platja a Pedralbes, tornen els ‘beach clubs’ estivals de Barcelona

¿Com poden fer front a l’ascens de l’extrema dreta?

El que ens correspon als alcaldes és donar respostes efectives als ciutadans, a les seves necessitats i a les seves vulnerabilitats econòmiques, i lluitar contra les desigualtats que hi ha. Resoldre qüestions com l’habitatge és la millor manera de fer front a l’extrema dreta. Hem d’elaborar polítiques de construcció de futur i generar esperança en els joves, vinguin d’on vinguin. Granollers és una ciutat de 60.000 habitants i 15 quilòmetres quadrats que ens permet parlar amb molta gent i amb tothom, que és la base per frenar l’extrema dreta: ser al carrer, conèixer els barris.