RÀNQUING | ¿Amb quants veïns comparteixes els bancs del teu barri a Barcelona?

EL PERIÓDICO ha radiografiat en un especial multimèdiaels secrets dels bancs i cadires que hi ha actualment a Barcelona. L’expansió de les cadires i altres models complementaris (tumbones, taules, bancs, cadires altes...), així com l’estrena de noves àrees per als vianants i verdes ha fet créixer notablement la dotació de mobiliari públic. Als carrers n’hi ha un 14% més que fa una dècada.

No obstant, certs veïnats encara tenen una quantitat de bancs escassa per alsseus habitants, als quals cal sumar turistes i treballadors o estudiants que acudeixen a la ciutat regularment sense residir-hi. El següent rànquing mostra la distribució geogràfica dels 59.805 bancs que consten a la capital catalana el 2025, ponderada per la població de cada territori. Els experts consultats, no obstant, adverteixen que més quantitat no sempre comporta millor qualitat de vida.

El barri que surt més malparat segons el registre oficial és Sants-Badal, a la frontera amb la Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat). Hi ha pocs llocs disponibles a la seva compacta llista de carrers, emmarcats per la Riera Blanca, l’avinguda Madrid i la rambla Brasil i creuats per l’últim tram del comercial carrer de Sants. Amb 151 bancs censats i prop de 25.000 residents, a cada banc li corresponen 167 veïns. És a dir , nou minuts al dia per barba, si els utilitzessin d’un en un i durant les 24 hores.

Es tracta d’una anomalia, en realitat, perquè la ‘normalitat’ a la part baixa del rànquing són barris on hi ha un banc per a una forquilla d’entre 50 i 80 veïns. A més de Sants-Badal, el Top 10 menys dotat l’integren Camp d’en Grassot i Gràcia la Nova (77), Hostafrancs (68), el Camp de l’Arpa (66), el Raval (65), el Putxet i el Farró (60), les Roquetes (58) i Can Baró (56). Com s’observa, no hi ha una lògica centre-perifèria, sinó el factor comú de ser veïnats densos i amb carrerons.

Per contra, els barris amb més mobiliari comparteixen la característica de ser territoris relativament nous o que o han viscut alguna gran renovació. El plusmarquista és la Marina del Prat Vermell, veïnat en plena febre constructiva als peus de Montjuïc, en el qual encara ‘neixen’ carrers residencials nous per la conversió de sòls industrials. Allà toca un banc per a cada cinc veïns, tot i que probablement els quedin lluny de casa, perquè l’estadística inclou tota l’extensió del polígon de la Zona Franca.

La medalla de plata és per a la Vila Olímpica (set persones per banc) i la de bronze és per a l’‘altre’ barri dels Jocs del 92, la Vall d’Hebron (vuit per banc). La quarta posició és per a Diagonal Mar (nou per banc), barri nascut a remolc d’un esdeveniment internacional posterior, el Fòrum Universal de les Cultures 2004. Al polígon obrer Montbau i al luxós barri de Pedralbes coincideixen una ràtio de 10 empadronats per seient públic.

Més no sempre significa millor

Notícies relacionades

Tres excursions tranquil·les per fer aquesta primavera a Barcelona i gaudir de la natura: castells, paisatges i construccions amb història

Paneque es compromet a un pla per transformar el Baix Besòs

Els experts consultats per aquest diari, no obstant, adverteixen que la quantitat no resulta tan beneficiosa com semblaria si la distribució a peu de carrer no és idònia. «No és tant una qüestió de ràtios, com de generar les situacions que requereixen els usos dels espais», exposa el director del màster i el postgrau de disseny urbà de l’escola Elisava, Ricard Ferrer. Per exemple, en una àrea de jocs infantil han de disposar-se en una quantitat i posició que facilitin la supervisió dels nens i l’espera i socialització dels adults. Defensa que s’hagin introduït cadires, tumbones, taules i altres elements per complementar el banc tradicional de dos metres de llarg, en línia amb «l’esperit de la ciutat de provar coses noves» i assentar aquelles que donin millor resultat.

Mirela Fiori, directora del màster Ciutat i urbanisme de la UOC, apunta que la demografia s’ha de tenir en consideració al planificar bancs. «Si és un barri envellit, es necessitarà molt més descans, per exemple un banc cada 100 metres o cada illa; o si hi ha moltes famílies amb nens petits serà millor agrupar-los a les zones que freqüenten», recepta. També cal vetllar per l’accessibilitat, recorda: «Si els carrers són estrets, per no obstruir el pas anirà millor posar cadires encarades que bancs». Finalment, veu imprescindible reforçar «els itineraris quotidians i de les cures», des d’una mirada feminista: «No serveix posar bancs aïllats en camins poc utilitzats, han de ser en rutes lògiques, com l’accés al mercat, al centre de salut, a la parada de bus...».