La saga de Ca la Nuri celebra en el seu renovat bar del Poblenou més de sis dècades d’història a Barcelona

En una ciutat on la vida dels restaurants sol ser curta i cada vegada queden menys veterans, el clan va acompanyar la nova proposta (plena de picades d’ullet a la seva història) de l’actual Bar Nuri de la rambla del Poblenou, el barri on va començar tot. L’espai no és el mateix, però sí l’ànima. L’establiment original va estar al carrer d’Espronceda, d’on es van mudar el 1976 a l’Eixample (Salamero) perquè aquella cuina de carbó que funcionava a preu fet per a les seves receptes de xup-xup no era aconsellable per a la salut del patriarca.

En aquesta zona, relata Ricard Noguera, segona generació, els seus pares van triar una fórmula més senzilla d’esmorzars, tot i que no tardarien a sucumbir a ampliar mires. Van començar a funcionar com a fregidoria i sense gairebé adonar-se’n el peix era clau en la seva oferta gastronòmica, fins al punt de fer el salt a un espai més gran el 1993, el primer Ca la Nuri, a Consell de Cent, on manejar tant producte del mar els va fer saltar de manera natural a l’elaboració d’arrossos. Aquest establiment, que segueix en forma, està liderat pel seu germà Jordi.

La mateixa evolució de la Barcelona olímpica va obrir l’ambició del Ricard fins a la primera línia de mar, on recentment han renovat la concessió del Ca la Nuri mariner, davant l’Hospital del Mar. «Jo ha sortit a la meva mare, la Núria, els meus pares m’han hagut de frenar sempre», diu fent broma. Però abans d’aconseguir l’adjudicació, l’empresari va optar per fer un pas més i apostar pel Balcó Gastronòmic del Port Olímpic per assegurar la seva ubicació al litoral. Aquesta gran aventura es diu Nuara (amb mes de 600 metres quadrats), i ha suposat que finalment comptin amb dos emplaçaments amb vista al mar. Pel camí, el 2016 van obrir Xiroi, i també sumarien Arrozal, amb una visió més contemporània però sense perdre identitat mediterrània, remarca.

Sent veïns del Poblenou, quedava l’espineta de tornar al barri on van començar –«quan construïen la línia 4 del metro i hi havia molt moviment i fàbriques»– i recuperar aquell germen culinari, però no va poder ser a l’emplaçament d’Espronceda de la seva propietat, perquè el tenien llogat. Així que el 2022 es van quedar amb el que havia sigut el bar La Tertúlia i van ressuscitar el concepte original, com un bar amb caliu i sabors tradicionals, al qual ara han fet un nou gir que inclou la cuina i el cartell recuperat de fa més de sis dècades i moltes fotografies a les seves parets que recorren tants anys de cuina de mercat.

De la memòria a la taula

Notícies relacionades

Cau una banda que robava a persones grans en caixers de Barcelona i Arenys de Mar

Cornellà inverteix 3,2 milions d’euros en un “ambiciós pla” per reparar les voreres de la ciutat i millorar l’accessibilitat

El desplegament empresarial ha comptat amb l’impuls d’una tercera generació, la Laura i el David. Precisament la jove, que es mou entre tots els establiments tripulant el màrqueting de l’empresa familiar, va relatar durant l’homenatge que la nova carta del Bar Nuri, un punt de trobada al barri amb terrassa en plena rambla, cus plats de les diferents etapes i evolucions: hi desfilen entrants com l’amanida russa amb tàrtar de gamba blanca o la truita oberta amb kokotxas de bacallà al pil-pil, plats de la Nuri amb receptes de sempre (del fricandó als canelons de rostit) i fins i tot tres arrossos amb producte de temporada (melós de xai amb pebrots del piquillo, de mar i muntanya amb calamar, sípia i cansalada ibèrica, i «la clàssica paella del senyoret».

L’esdeveniment, amb clients de sempre i fins i tot antics treballadors, va ser un viatge del passat al present amb «picades d’ullet» a cada local del grup, en un moment en què l’empresa familiar despatxa més de mil arrossos els dissabtes i diumenges («un 80% de clients els demanen») i en què la seva plantilla s’acosta als 170 treballadors. Trobar personal és, de fet, un dels principals reptes de cada obertura, reflexiona. La família rememora com van arribar a tenir més de 10 anys un menú tancat de peixet o musclos, seguit per arròs amb fideuà. I com el client català continua tenint molt pes (i fidelitat) a les seves taules.