Unes obres a Sants permeten descobrir tres accessos a refugis antiaeris de la Guerra Civil

La inspecció policial està coordinada amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona i permet valorar les condicions internes dels espais, com la presència de gasos, l’estabilitat estructural o la viabilitat d’accés. A diferència d’altres ocasions, en les quals s’avisava la premsa una vegada s’havia practicat aquesta operació, els agents han entrat al refugi enmig de molta expectació, tant mediàtica com veïnal, ja que fa setmanes que les obres van descobrir aquests accessos.

Després de constatar que l’entorn és segur, els arqueòlegs municipals hauran de fer tasques de documentació abans de seguir amb les obres. Aquesta col·laboració entre Mossos i el Servei d’Arqueologia es fa seguint el protocol habitual per entrar en espais confinats i estructures subterrànies d’interès patrimonial.

El 3 de març, el primer dia de les obres de reurbanització d’aquest carrer, situat al límit entre els barris d’Hostafrancs i la Bordeta, es van localitzar dues entrades que podrien ser de dos refugis. La tercera es va trobar l’11 de març. A l’estar documentat que per la zona podrien estar aquestes estructures del subsol, a les obres hi havia una arqueòloga pendent dels treballs.

El primer accés presenta una escala de 12 esglaons fins al tapiat, amb una longitud de 4,16 metres, una amplada d’1,25 metres a l’interior i 1,63 metres a l’exterior, i una altura aproximada de 2,35 metres en l’últim esglaó que es redueix a 1,93 metres en el punt del tapiat. El segon accés, que també consta de 12 esglaons fins al tapiat, situat a 0,80 metres de l’inici de la volta, amb una longitud d’uns 3,37 metres, una amplada d’1,30 metres a l’interior i 1,83 metres a l’exterior, i una altura d’1,92 metres en l’últim esglaó que disminueix fins a 1,76 metres en el tapiat.

El tercer accés disposa de 15 esglaons fins al tapiat, situat a 1,10 metres de l’inici de la volta, amb una longitud de 3,72 metres, una amplada d’1,28 metres a l’interior i 1,71 metres a l’exterior, i una altura de 2,13 metres en l’últim esglaó que arriba als 2,24 metres en el punt del tapiat.

L’ordre de les troballes respon a la mateixa evolució de les obres de remodelació de la via, que van començar al costat del carrer de la Creu Coberta i han anat avançant en direcció al carrer de Portugalete. Des del primer moment, el Servei d’Arqueologia de Barcelona ha fet el seguiment de les troballes i ha activat el protocol habitual en aquests casos.

D’aquesta manera s’ha buidat la runa acumulada en els accessos localitzats per arribar als elements constructius originals, especialment a l’envà que habitualment segella aquests espais. Una vegada identificada aquesta estructura, s’han practicat obertures puntuals per comprovar la continuïtat dels refugis a l’interior.

Diversos refugis

De moment, una de les principals hipòtesis és que, com a mínim, un dels accessos –el segon localitzat– correspon a un refugi ja documentat en el cens municipal, identificat com a refugi 0657. Això se sustenta en el llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 inclòs a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona. No obstant, en aquest llistat només s’esmenta la direcció d’un accés, sense detallar la quantitat d’entrades ni el recorregut. Per aquesta raó, no es pot confirmar si els altres dos accessos localitzats al mateix carrer corresponen a la mateixa galeria o donen pas a altres refugis pròxims.

Per això, encara no es pot determinar amb certesa si formen part del mateix conjunt o si corresponen a refugis diferents. Si es confirma que es tracta d’estructures diferenciades, el primer accés podria correspondre al refugi 0874 i el tercer al refugi 0421, tots dos també recollits en el registre de refugis antiaeris de la ciutat. No obstant, serà necessari avançar en les inspeccions per validar o descartar aquestes correspondències.

Dispositiu tècnic

La intervenció es desenvolupa de manera coordinada entre el Servei d’Arqueologia de Barcelona i els equips tècnics responsables de l’obra, amb el suport dels cossos de seguretat per garantir que totes les actuacions es duen a terme amb les màximes garanties.

La col·laboració amb la Unitat de Subsol dels Mossos d’Esquadra es va formalitzar el 2017 mitjançant un conveni de col·laboració, i va consolidar així el treball conjunt en actuacions d’aquest tipus. La Unitat de Subsol és l’especialitat del cos de Mossos d’Esquadra encarregada d’intervenir en espais confinats i de difícil accés. Disposa de capacitats per actuar en intervencions preventives i situacions urgents com cavitats naturals, xarxes de clavegueram, galeries de servei, pous, mines, etcètera.

En relació amb les actuacions conjuntes realitzades amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona, aquestes s’han centrat principalment en refugis antiaeris de la Guerra Civil espanyola, mines d’aigua, «fresqueres» o el Rec Comtal. La Unitat de Subsol, en l’àmbit de les seves atribucions, comprova si les condicions de seguretat (nivell de gasos tòxics, concentracions d’oxigen, indicadors de risc de col·lapse estructural, etcètera) desaconsellen l’accés a l’espai, seguint les instruccions previstes en el procediment intern de treball de l’especialitat.

Preservació

La identificació d’aquests accessos obre diversos escenaris de futur quant a la gestió patrimonial dels refugis. Entre les opcions que es contemplen hi ha la documentació exhaustiva, la conservació in situ o l’eventual integració en projectes de memòria històrica i difusió ciutadana. En funció dels resultats de les inspeccions interiors i, especialment, de l’estat de conservació de les estructures, es podran definir les actuacions més adequades per garantir-ne la preservació.

En qualsevol cas, en les pròximes setmanes els treballs se centraran a aprofundir en el coneixement d’aquests espais, sempre sota criteris de seguretat i conservació patrimonial. L’objectiu és determinar la configuració interna dels refugis, l’extensió, l’estat real i la possible connexió entre els diferents accessos localitzats. Una vegada documentats, els refugis quedaran tancats a l’espera de la decisió definitiva sobre el seu futur.

A partir d’allà, s’obren diferents possibilitats condicionades a l’estat de les estructures. D’una banda, es podria optar per mantenir-los tancats i garantir-ne la preservació, i permetre eventualment accessos puntuals per a investigació o actuacions específiques. D’altra banda, si les condicions ho permeten, es podria valorar l’adequació com a espai visitable. Aquesta opció, no obstant, implicaria el desenvolupament d’un projecte específic de posada en valor que asseguri la seguretat, l’accessibilitat i la correcta interpretació històrica, així com un model de gestió que contempli el manteniment i els recursos necessaris.

Obres a Sants

Notícies relacionades

Cau una banda que robava a persones grans en caixers de Barcelona i Arenys de Mar

Cornellà inverteix 3,2 milions d’euros en un “ambiciós pla” per reparar les voreres de la ciutat i millorar l’accessibilitat

Les obres de renovació integral del carrer del 26 de gener de 1641 tenen per objectiu transformar aquest eix en un espai més accessible i sostenible, i prioritzar el vianant. El projecte preveu ampliar les voreres, eliminar barreres arquitectòniques i donar continuïtat als itineraris per a tots els usuaris, així com incorporar arbratge, mobiliari urbà –com bancs i papereres– i una font pública. Amb un pressupost d’1,8 milions d’euros, les obres es van iniciar el 16 de febrer.

La intervenció inclou també la renovació completa de les infraestructures de serveis, amb el soterrament de les xarxes elèctriques, d’enllumenat i de telecomunicacions, així com la millora dels sistemes de drenatge i sanejament. Durant el període d’obres, la circulació al carrer es limita a vehicles de residents i serveis públics, amb desviacions del tràfic general per carrers alternatius. Aquesta actuació s’emmarca en el Pla de Manteniment Integral (PMI) que s’està desplegant als barris de Sants i Hostafrancs dins del Pla Endreça, amb més de 90 intervencions previstes aquest any.