BCN, futura capital de la neurociència

En aquest recinte ara desert i polsós, es va oficialitzar la creació de l’equipament científic, desencallat després de la concessió de gairebé sis milions dels fons Feder de la UE, que sufragaran la meitat de la inversió. La Diputació de Barcelona pagarà els altres sis milions per arribar als 12 milions que costarà que el teatre erigit el 1957 es converteixi en el futur Barcelona Center for Applied Neurosciences (BCAN). Les obres han d’acabar el desembre del 2028 per complir els terminis exigits pel finançament procedent de Brussel·les. En cas de cenyir-se al calendari, el centre ha d’estar disponible per estrenar-se entre els anys 2029 i 2030.

"La transformació d’aquest espai ha de significar un augment considerable de la recerca de gran impacte i d’absoluta rellevància científica", va anunciar el rector de la UB, Joan Guàrdia, que va recordar quan va entrar per primera vegada al teatre, a principis dels 90, després que la Diputació el cedís perquè la universitat creés l’actual campus de Mundet: "El vaig veure buit i desgavellat, no vam tenir mai la capacitat de trobar la fórmula per convertir-lo... Serà un canvi transcendental per a la universitat i les facultats del campus de Mundet, els seus professors, investigadors i estudiants han de percebre un canvi contundent".

Assajos punters

El propòsit del BCAN és practicar assajos preclínics amb adults i menors mitjançant dispositius pioners a Espanya, fabricar dispositius, dissenyar teràpies i desenvolupar tecnologies per fer front a malalties neurodegeneratives i trastorns de salut mental, com depressió, ansietat i malalties associades a l’envelliment. "¿Qui de vostès no voldria tenir les claus per curar l’Alzheimer? Per això és necessari que Catalunya tingui un dispositiu com aquest", va brandir Guàrdia en la presentació, a la qual van acudir la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret.

Montserrat va destacar que el BCAN indagarà en reptes del món actual, com "la salut mental dels joves i en l’entorn digital i la necessitat d’avançar cap a una medicina més precisa i personalitzada". "Tindrà un impacte directe sobre la salut de les persones", va augurar. "Els poders públics tenim l’obligació d’apostar per garantir aquest dret fonamental que és la salut mental", va afegir.

"Investigar sobre el cervell és extraordinàriament car", va dir la consellera, i va assenyalar que el centre pretén atraure científics d’arreu del món. "Estudiar el cervell és una manera de reivindicar la dignitat humana", va postular, citant el rector de la universitat Abat Oliba, Arcadi Gual.

"Hi ha una cursa internacional per veure qui liderarà la nova neurociència, i per això el BCAN és un projecte estratègic", va indicar el director de l’Institut de Neurociències de la UB, Jordi Alberch.

Notícies relacionades

Pla d’inversions a Santa Coloma de 115 milions centrat en habitatge i educació

Suspesos dos policies de Montornès que van recolzar les seves companyes

El teatre conté unes obres de tres artistes, que remeten al passat del lloc, quan s’exhibien pel·lícules i allotjava divertiments per a centenars de menors de l’hospici. Són tres frescos de Josep Guinovart, un mosaic d’Armand Olivé i uns murals ceràmics de Julio Bono. En vista de l’alerta que l’arquitecte barceloní Jaume Ratera va expressar per quina seria la sort d’aquest patrimoni, la UB remarca que es preservarà i es restaurarà. Continuarà sent visible i li atorgarà "protagonisme".

Amb la rehabilitació, l’escenari i la sala de butaques passaran a ser l’atri central que connectarà els laboratoris i els despatxos repartits per les diferents plantes, un espai d’"interacció" i "bioclimàtic", va descriure Óscar Blasco, membre dels despatxos encarregats de la remodelació, Barceló Balanzó Arquitectes i Scob Arquitectura i Paisatge. El recinte ara hermètic es banyarà amb llum i ventilació natural, la teulada serà accessible i disposarà d’un espai verd i es muntarà una pèrgola fotovoltaica per generar energia.