Setmana Santa a La Rioja, els Picaos i molt més

La Setmana Santa a La Rioja va molt més enllà de la coneguda processó penitencial de San Vicente de la Sonsierra. Aquesta colpidora manifestació de fe les regles de la qual manté la Confraria de la Santa Vera Cruz des del 1551 és l’única del seu tipus que es conserva a Espanya. Els Picaos completen el Via Crucis pels carrers empedrats, amb els seus rostres coberts, la tarda del Dijous Sant i a mig matí del Divendres Sant. La localitat alça muralles i merlets sobre els meandres de l’Ebre.

A Logronyo tot passa al voltant de la imponent concatedral de la Redonda. La Borriquilla obre les jornades processionants. I és la mitjanit de Dijous Sant quan el Silenci s’apropia de tot amb la processó que porta el seu nom.

Passat el Mercaforum romà, Calahorra viu, al capvespre del Dijous Sant, l’escenificació de la Passió. Precedeix la Magna Processió del Sant Enterrament. Se succeeixen 16 passos en la concentració de fe del nord d’Espanya.

Mentrestant, a la talaia envoltada de boscos de roures i alzines on s’aixeca el Santuari de Valvanera, la comunitat de monjos celebra els oficis amb una sobrietat que convida a la reflexió. El Divendres Sant, un Via Crucis recorre els voltants, només se sent el cor dels brolladors i rierols que xiuxiuegen al bosc. I el vent que agita les branques que esperen les fulles noves.

A les Viniegras, igual que a la resta de les 7 Villas, o als Cameros, processons senzilles, íntimes i silencioses transcorren per carrers estrets i empedrats, sovint en pendent. L’arquitectura tradicional es torna poderosa entorn de Los Pasos. A Villoslada de Cameros, la seva famosa sarga policromada a Anvers al segle XVI ha penjat a l’església parroquial com a escenografia de la Passió durant la Setmana Santa. I diumenge després de Resurrecció es reparteix pa i xoriço en el que es coneix com La Caridad Chica. A Alfaro es cremen els Judes i, a Ezcaray, se celebren les Aleluyas amb el llançament de caramels i diners des del balcó de l’església de Santa María la Mayor.

Tradicions culinàries

Notícies relacionades

Lorenzo Viñas, president dels administradors de finques: "El propietari prefereix un inquilí complidor a apujar el lloguer"

Pugna pel futur del jardí del Silenci

En aquestes dates s’imposa el potatge de vigília, que casa cigrons, bacallà i espinacs. O les entonants sopes d’all, que escalfen les mans, el pit i l’ànima. Les torradetes, elaborades amb pa, llet i mel de quilòmetre zero, tanquen els menús, sense oblidar els típics fardalejos. A les tavernes de La Laurel, a Logronyo, a Calahorra o a Alfaro, la Setmana Santa es rega amb el popular zurracapote. Tot i que un bon Rioja sempre resulta aconsellable.

Mentre tot passa, les vinyes viuen el desbordament. Una borra cotonosa bressola els futurs brots. Després de la poda i el plor, és com si els Picaos cobrissin les ferides amb gases de cotó. En uns dies, les vinyes es plagaran de brots verds que encara temen la penitència de les gelades. Les velles soques, nuoses i recargolades, s’omplen de tendres punts verds a la Sonsierra, per Haro i al voltant d’Aldeanueva de Ebro. Les vinyes desperten a la primavera somiant el raïm. Un espectacle cada albada.