La fórmula de MercaGavà

Els mercats alimentaris són una singularitat del teixit comercial català. Un dels mercats que despunten a l’àrea metropolitana és MercaGavà, que va culminar l’any 2015 una reforma integral que, anys després, ha consolidat un model mixt que combina 15 establiments interiors i vuit exteriors, parades de productes frescos amb restauració, activitats i un supermercat integrat al recorregut de la plaça. Un detall és substancial: per accedir a Mercadona cal travessar els passadissos del mercat. Onze anys després de l’inici d’aquella transformació, només dues parades són buides.

Manel Rodríguez, gerent de Fica’t, l’empresa que gestiona MercaGavà, recorda que la transformació més gran va ser interna. "Hi va haver un canvi en les persones: van passar de ser petits comerciants a ser empresaris". L’ampliació d’horaris i l’adaptació a nous hàbits de consum van obligar a professionalitzar la gestió de les parades. La convivència amb el supermercat va multiplicar l’afluència. Segons les seves xifres, MercaGavà ronda els 1,8 milions de visites a l’any. "El supermercat complementa la compra i genera visites", afirma.

El factor humà

"MercaGavà és l’àgora de Gavà", resumeix Rodríguez. Aquest pes de les relacions personals ho constata darrere del taulell de l’Art Ibèric Juan Martín, dependent des de fa tres anys. "Aquí el que es nota moltíssim és el tracte directe amb el client".

A la fruiteria l’Amanida, Elena Monterde remarca un altre detall: la flexibilitat de la compra. "El positiu és que pots agafar els productes per pes o per peça", diu la venedora, una cosa que ajuda les persones grans o els que viuen sols, per exemple. Diversos llocs coincideixen que cada vegada hi van més famílies joves. Monterde ho nota a la tarda, quan moltes passen amb els nens al sortir de l’escola.

Notícies relacionades

Les obres a les Tres Xemeneies acceleren la descontaminació

Barcelona vol crear 25 zones verdes en 10 districtes d’aquí al 2028

El mercat organitza tallers, sobretot infantils, campanyes i activitats de dinamització a les xarxes. Manel Rodríguez assegura que les places "s’omplen en segons" i calcula que cada activitat pot atraure entre 120 i 200 persones, comptant els acompanyants. La programació no sempre es tradueix en venda directa però genera un ambient i afluència que els beneficia.

Per a la diputada de Comerç i Consum de la Diputació de Barcelona, Olga Serra i Luque, els mercats tenen una doble funció: "Impulsen el desenvolupament econòmic local amb la promoció de la microempresa i el comerç de proximitat i alhora són uns espais de relació, convivència i identitat local".