MAPA | Tots els pisos turístics a la província de Barcelona, ciutat a ciutat

Les llicències actuals per a VUT a la ciutat de Barcelona ascendeixen a 10.645, segons les dades més actualitzades de la Generalitat de Catalunya. Es tracta del 44% del total de pisos turístics a tota la província, que en conté una mica més de 24.000. Així, el nombre de VUT és molt menor en la resta de municipis en comparació amb la capital, tot i que la seva afectació en el teixit social i el mercat de la vivenda és notable, al tractar-se de nuclis urbans més petits. El segon municipi de la província amb més VUT és Sitges, amb uns 1.700 (un 8,84% de les una mica més de 19.000 vivendes que hi ha a la ciutat). No obstant, els VUT a la capital suposen a penes un 1,3% del total del seu parc de vivendes (unes 808.000).

Pineda de Mar és la tercera localitat amb més pisos turístics (862, per a uns 30.000 habitants) i el segueixen Cubelles (753) i Calella (529). S’ha d’arribar a la sisena posició per trobar la següent gran ciutat, l’Hospitalet de Llobregat (una de les quals ha adoptat la via Collboni i aposta sense objeccions per la prohibició), amb 525 VUT.

El mapa mostra com abunden els pisos turístics als voltants de la capital i als municipis amb més atractiu turístic, a les costes del Maresme i del Garraf. De manera anàloga, les restriccions als VUT es van difuminant a mesura que un s’allunya de la gran capital i la seva zona d’influència.

Diferents posicionaments

Notícies relacionades

El TC avala la llei catalana que permet que les llicències de pisos turístics deixin de ser perpètues

Torna la Can We Run a Santa Coloma: apunta’t aquí a la popular cursa d’humans amb les seves mascotes

Tot i que el nombre de pisos turístics és molt inferior al de la capital catalana, l’actual context de crisi d’accés a la vivenda ha fet que consistoris limítrofs amb Barcelona imitin l’estratègia de la capital i apostin de forma taxativa per l’eliminació de les llicències de pisos turístics d’aquí a dos anys. Es tracta de l’Hospitalet, Cornellà, Esplugues i Sant Feliu de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.

A mesura que s’allunyen de la capital, la tònica general als municipis és apostar per restringir-ne l’ampliació tot i que sense vetar-los completament, com passa a les comarques del Baix Llobregat o el Maresme. Molts confien en les modificacions dels seus respectius planejaments urbanístics, dutes a terme en els últims anys, per contenir l’auge d’aquest tipus de negoci.