Un informe conclou que un de cada cinc veïns de l’àrea de Barcelona està en risc de pobresa

En total, és una mica menys que el 2023 –l’últim any amb dades de la sèrie–, però l’afectació territorial és desigual: el percentatge escala al 22% a la primera corona metropolitana mentre que es redueix al 16,4% a la capital.

Per als autors de l’estudi, que s’elabora a partir de l’enquesta anual de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la lleugera reducció en termes generals «mostra signes per primera vegada de recuperació plena després de l’impacte de la pandèmia».

Així, es van entrevistar, a més 2.500 habitatges de l’àrea metropolitana, un total de 6.111 persones, que malgrat la millora de la taxa de risc de pobresa, van mostrar com la «sensació de pobresa subjectiva» ha augmentat en els últims dos anys a l’àrea metropolitana. El 2024 i el 2025 (la mostra es pren durant dos anys), el 23,1% de la població metropolitana va percebre que tenia dificultats per arribar a final de mes, un percentatge que entre el 2022 i el 2023 se situava en el 21,5%.

També baixa, de l’11% al 9,3%, la proporció de persones que tenen «mancança material social i severa», una situació de pobresa encara més apressant establerta pel fet d’haver de privar-se d’almenys set accions bàsiques d’un llistat de 13. Així, un 35% no pot fer front a despeses imprevistes, gairebé un 20% no pot mantenir la temperatura adequada a casa en els mesos d’hivern, o una mica més del 15% declara haver tingut retards en pagaments i factures corrents. Aquests dos últims ítems, sumats al fet de no poder tenir cotxe i no poder menjar carn o peix cada dos dies mostra percentatges d’afectació més alts que abans de la pandèmia.

Impacte dels costos de l’habitatge

Els costos associats a l’habitatge que assumeixen els veïns han crescut un 22,3% en els últims cinc anys. La despesa mensual mitjana en l’habitatge de les llars metropolitanes era de 497 euros entre el 2020 i el 2021, i ha ascendit fins als 608 euros entre el 2024 i el 2025. Malgrat això, assenyala l’informe de l’Institut Metròpoli, el percentatge de població que destina més del 40% dels ingressos a cobrir les despeses de l’habitatge és una mica inferior que a l’última mostra de la sèrie (anys 2022 i 2023), circumstància que «ha afavorit sobretot qui viu en habitatges en propietat totalment pagats», i «en grau més baix la població que viu de lloguer».

Que, en termes generals, la gent gasti menys a cobrir les despeses de casa seva s’explica perquè la quantitat de diners que ingressen les llars metropolitanes ha pujat un 12,5% en dos anys (46.048 euros). Un creixement que escala fins al 32% comparat amb les dades del 2020-2021.

Factors de risc

Els nens i adolescents són els que es troben en una situació econòmica més vulnerable. Un 31,4% dels menors de 16 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona (uns 147.900 joves) es troben en risc de pobresa. La població estrangera presenta també més elevat risc de pobresa, un 32,8 % davant el 14,8% dels nascuts a Espanya. La desigualtat augmenta si no es té en compte la ciutat de Barcelona: a la primera corona metropolitana, el percentatge de nascuts fora en risc de pobresa és del 39,5%, mentre que a Barcelona és del 26,3%.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans no arriben a final de mes: un de cada tres no podria costejar despeses imprevistes de 900 euros

El repte del monument a Cerdà

A més, un 40,7% dels aturats està en risc de pobresa, per un 12,8% de la població ocupada. El nivell d’estudis, per contra, marca les menors afectacions: un de cada quatre veïns (un 26,8%) sense estudis postobligatoris, per un 9,2% entre els que tenen estudis superiors.

L’informe dona mostra de la importància de transferències socials com pensions, prestacions d’atur, ajuts familiars, subsidis d’invalidesa o rendes mínimes: «Els resultats de la taxa de risc de pobresa abans i després de transferències socials informen de l’eficàcia del sistema de protecció social». En cas de no haver rebut aquestes ajudes, l’afectació es doblaria, del 19,4% actual a un 41,6%,molt més apressant entre els més grans de 65 anys.