L’àrea de Barcelona s’impulsa com a destinació cicloturística gràcies al Tour

La diputació traça un pla per atraure visitants, renovar senyalitzacions i millorar oferta d’allotjaments i botigues. Els municipis veuen el gran esdeveniment com una "oportunitat econòmica extraordinària", afirma l’alcaldessa de Granollers.

L’àrea de Barcelona s’impulsa com a destinació cicloturística gràcies al Tour
4
Es llegeix en minuts
EDU GIL

El Tour de França rodarà des del 4 de juliol a les ciutats de l’àrea de Barcelona durant hores, però els ajuntaments aspiren que el seu impacte positiu perduri anys. Especialment quant a promoció dels municipis com a destinacions cicloturístiques, és a dir, com a nuclis de turisme atret pel món de la bici i el ciclisme. Tant els ajuntaments com la Diputació de Barcelona (Diba) apel·len al "llegat" del Tour a les poblacions. Per exemple, impulsant a partir del gran esdeveniment la renovació de senyalitzacions o millores en l’oferta hotelera a través d’un nou pla estratègic.

"El Tour suposa un gran aparador per al nostre territori: altres edicions han comptat amb una projecció mediàtica d’audiències globals de fins a 500 milions d’espectadors. És una gran oportunitat de visibilitat per ensenyar la província com a destinació turística", explica Ana Herrera, diputada de Turisme de la Diba. La carrera sortirà de Barcelona i tindrà inicis d’etapes, la segona i la tercera, a Granollers i Tarragona.

Des de l’àrea d’Esports de la diputació esperen que el Tour pugui servir com un "banc de proves" per millorar l’oferta cicloturística de la província, assegura Conrad Felip, coordinador de l’àrea d’Esports de la Diba. Exemplifiquen la projecció amb una dada: a diferència del visitant convencional, el cicloturista sol estar més dies a la destinació i gastar més en allotjament, restauració o serveis especialitzats. "El nostre Pla de Foment del Ciclisme, dotat amb gairebé 800.000 euros, pretén deixar un llegat esportiu a la província, tant a les carreteres com en els sis circuits ciclistes municipals", apuntala el diputat d’Esports de la Diba, David Escudé.

Segons dades de la diputació, mentre l’estada mitjana turística a la província se situa en 4,85 nits, els visitants motivats per activitats esportives arriben a les 6,2 nits i realitzen una despesa al voltant d’un 33% superior. La Diba preveu destinar al voltant de 100.000 euros al desenvolupament del pla estratègic de cicloturisme, que inclou accions de promoció internacional, recolzament tècnic als municipis i prioritza la cooperació entre el sector públic i privat.

L’impacte econòmic del Tour també es mesura pels precedents. Al País Basc, el pas del Tour el 2023 va generar al voltant de 104 milions d’euros en activitat econòmica i ocupació, principalment en sectors com la restauració, el comerç o el transport. Tot i que encara no hi ha una estimació concreta per a Catalunya, la diputació estima que l’impacte podria ser "fins i tot més gran a Barcelona, a causa del nombre més alt d’habitants i municipis", afirma Soledad Bravo, gerent de Turisme de la Diba.

"Una nova sensibilitat"

Bravo assegura que "el Tour està posant les piles al territori i generant una nova sensibilitat cap al cicloturisme, però el treball real començarà quan se’n vagi la carrera". La responsable es refereix al pla estratègic que inclou la creació d’un visor digital que unifiqui les rutes ciclistes de tota la província. L’eina pretén integrar en un mateix mapa tota la xarxa cicloturística existent, incloent característiques com el tipus de superfície o el nivell de dificultat. A partir d’allà, la diputació vol afegir capes d’informació amb serveis disponibles per als ciclistes.

"Ja teníem molta base de dades sobre rutes i mobilitat sostenible. Ara volem construir una xarxa visible i completa", explica Bravo. L’objectiu és que el ciclista pugui trobar fàcilment allotjaments adaptats, tallers, punts de reparació o empreses especialitzades al llarg dels recorreguts.

Una altra de les claus del pla passa per millorar els serveis per als ciclistes en els mateixos establiments turístics. Bravo posa exemples molt concrets de les necessitats d’aquest perfil de visitant. "Si algú viatja amb una bicicleta que pot costar 6.000 euros, no vol deixar-la lligada al carrer amb un candau", explica. Per això, el pla planteja que hotels i allotjaments adaptin les seves instal·lacions amb espais segurs per guardar bicicletes, eines bàsiques per a reparacions o serveis tan simples com bombes per inflar rodes o zones de neteja.

El pla també detecta algunes carències en l’oferta actual. Segons un estudi de la Diba, a tota la província hi ha tan sols unes 80 botigues de lloguer de bicicletes i al voltant de 150 empreses especialitzades vinculades al ciclisme. Per consolidar el cicloturisme com a producte turístic, la institució considera necessari ampliar i professionalitzar aquesta xarxa. Entre les mesures previstes hi ha la creació d’una taula de cicloturisme que reunirà administracions i sector privat dins del denominat Cercle de Turisme, una plataforma de col·laboració que agrupa més de 400 empreses del sector. La idea és reforçar la coordinació entre administracions, empreses turístiques i comerços especialitzats per millorar l’oferta global del territori.

Notícies relacionades

Més enllà de les infraestructures, les administracions coincideixen que el pas del Tour representa una oportunitat econòmica per als municipis que acolliran la carrera. A Granollers, que serà la sortida d’una de les etapes, l’Ajuntament considera que l’esdeveniment situarà la ciutat en un aparador internacional. El recorregut pel centre tindrà prop de 4,8 km i les millores de pavimentació seran assumides per la diputació.

També a Tarragona concorden a observar l’esdeveniment com una oportunitat estratègica. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, destaca que el pas del Tour per deu municipis de la demarcació suposa "una oportunitat única per reforçar el posicionament del territori com a destinació de grans esdeveniments internacionals".