Aena enderroca pàrquings i renaturalitza espais per desbloquejar l’ampliació del Prat

En aquests terrenys del terme municipal de Viladecans, que actuen com a connector entre el nord del delta del Llobregat i la zona del Remolar i les Filipines, ja es poden apreciar els primers signes de recuperació ambiental, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO en una visita a la zona. S’ha eliminat la vegetació invasora, els joncs i el canyís substitueixen el formigó i diverses espècies d’aus com arpelles i ànecs blaus sobrevolen el nou espai natural.

Per sobre, els avions realitzen de manera constant les maniobres d’acostament per aterrar a la terminal T1, una infraestructura que bat rècords de passatgers mes rere mes i que, després d’anys de controvèrsia, des del juny passat ja té el beneplàcit del Govern per afrontar la seva ampliació, tot i que no serà una realitat fins al 2033.

Durant gairebé dues dècades, en aquest sector del delta, malgrat estar protegit per Europa, s’han mantingut una sèrie d’infraestructures en desús, abandonades. Encara avui es veu clarament des de l’autovia de Castelldefels, la C-31, un edifici vandalitzat, ple de grafitis, que suposadament es va construir com a cafeteria i restaurant, però que fonts d’Aena expliquen que mai es va arribar a utilitzar. Al costat d’aquesta baluerna de ciment s’observa una campa de vehicles amb les línies de pintura encara visibles per organitzar tant autobusos com taxis. Quan Aena va aprovar el Pla Barcelona, el pla director de 1999 que organitzava les inversions per ampliar el Prat, totes aquestes instal·lacions es van abandonar.

Amb el pas dels anys, el sector es va convertir en un espai d’alta rellevància ambiental, tant per la zona d’especial protecció de les aus (ZEPA) com pel fet de ser lloc d’importància comunitària (LIC) de la zona humida, tots dos integrats a la Xarxa Natura 2000. Aquesta figura de protecció europea és, en teoria, una garantia absoluta de protecció dels hàbitats naturals i, precisament, la mala gestió generalitzada del delta va portar la Comissió Europea a obrir un expedient d’infracció. Fins que no es tanqui aquesta carpeta, Aena no podrà tirar endavant la seva desitjada ampliació de l’aeroport. I, per aconseguir-ho, un dels "deures pendents", des de fa ja més de 20 anys, és la renaturalització d’aquests pàrquings pensats per a taxis que mai es van arribar a utilitzar.

Zona de les compensacions

Les 7,5 hectàrees que ara s’estan renaturalitzant es troben precisament en la part on el Govern i Aena volen realitzar les compensacions que van anunciar després de l’acord de l’ampliació. Aquestes consistirien en la compra per part del gestor aeroportuari de fins a 270 hectàrees (multiplicant per 10 les 27 hectàrees afectades per la prolongació cap a la Ricarda) i la creació d’un "anell verd" al voltant de l’aeroport. De fet, Can Sabadell és prou lluny de les pistes de l’aeròdrom barceloní perquè les aus que eventualment poblin aquest espai nord no condicionin l’operativa dels avions.

Notícies relacionades

De ronda amb els serenos

TMB cobrarà 14 milions per estalviar energia en busos elèctrics

Les actuacions que està portant a terme Aena des del 2024 es divideixen en tres fases. La primera, que ja està completada, afecta una superfície d’1,05 hectàrees i és la que avui permet imaginar com serà la zona en el futur. La segona, d’1,45 hectàrees, està parcialment preparada, confirmen des de l’empresa aeroportuària. No són treballs gaire complexos, perquè consisteixen a demolir els vials, desmuntar les canalitzacions o la il·luminació i eliminar la vegetació que no sigui autòctona. No obstant, durant cinc mesos, entre l’1 març i el 31 juliol, les obres s’han de parar per no amenaçar les aus en l’època de cria.

La tercera fase, la més extensa, afecta 5 hectàrees i encara no ha arrencat. No és la més urgent perquè no està inclosa en les mesures per afrontar que figuren a la carta d’emplaçament de la Comissió Europea. Però sí que són les més vistoses perquè són les més pròximes a l’accés al Remolar.