AstraZeneca permet el retorn de talent emigrat

Núria Folguera

Matemàtica.

Nascuda el 1991 i amb un cervell hiperdotat per a les matemàtiques, Núria Folguera es va llicenciar a la Universitat Autònoma, i va focalitzar el seu talent en la matemàtica aplicada a la biologia amb un màster a Bath (Regne Unit) i el posterior doctorat en el Centre de Recerca Matemàtica, que la va catapultar a un postdoctorat de quatre anys a Londres. Va trobar aquesta feina perquè volia investigar i aquell era un centre pioner, on va poder avançar en la "modelització matemàtica de cèl·lules mare". Encara li costa explicar la seva feina de manera que s’entengui, però el seu objectiu sí que és clar: volia aterrar la teoria en "el món real, més enllà de l’acadèmic", relata.

Comentant aquestes inquietuds amb un amic biòleg, aquest li va comentar que sabia d’un lloc "ideal" per al seu perfil a AstraZeneca, que va aconseguir el 2021 a la seu de la farmacèutica a Cambridge. Va treballar com a senior scientist en Medicina de Sistemes en un edifici que incorpora laboratori. La immersió el va fascinar, però quan l’empresa va començar a créixer vertiginosament a Barcelona va sorgir una plaça que li permetia tornar "a casa", on tenia família i amics. "Era fàcil tornar en aquell moment", assenyala. Aquesta vegada les condicions eren "molt bones". Així que va agafar un avió el 2023, rumb a un lloc en l’àrea de BioPharma. L’evolució del hub barceloní de la companyia, que ha concentrat les seves diverses seus locals en una, a l’Estel, ha donat ales a la seva vida professional i personal.

Ara els seus pares entenen el que fa, fa broma. El seu equip recull dades de pacients i crea models matemàtics que es puguin explicar. Així prediu la concentració en sang d’un producte. Un procés que és darrere dels medicaments que a Europa aprova l’agència reguladora EMA, i que ara la manté a l’expectativa d’un resultat sobre una novetat per al càncer de mama que no sabran fins al juny. Folguera, que també exerceix la docència puntualment, treballa en un equip de farmacometria de sis persones a la capital catalana, juntament amb una altra als EUA i una altra al Regne Unit. Aquest bagatge fa que hagi normalitzat parlar gairebé tota l’estona en anglès a l’Estel. La tornada ha suposat passar dels pisos compartits i fins i tot habitar un pis londinenc en solitari –gràcies als preus de la pandèmia– a viure en l’actualitat amb els seus pares a Sant Cugat. No perquè no pugui sufragar un lloguer, sinó perquè prefereix "estalviar per comprar". I això que, a l’incorporar-se, l’empresa ofereix un servei d’ajuda per trobar vivenda i un mes d’allotjament.

A més dels reptes professionals i grans possibilitats de promoció, del hub barceloní d’AstraZeneca destaca per les polítiques laborals de flexibilitat horària i confiança en el treballador. Poden teletreballar dos dies a la setmana ("només necessito un ordinador i trucades") i els altres tres elegeixen quan entrar al matí entre les 7.00 i les 10.00 hores. Compleixen la seva jornada de 40 hores setmanals (amb pausa per menjar) a la carta, segons la seva agenda. "Hi ha qui prefereix fer un break per baixar al gimnàs o després quedar-se fins més tard, per exemple", il·lustra. Perquè la diferència horària amb altres països si tenen esdeveniments en streaming implica de vegades connexions a deshores.

Ella treballa a la planta 10a, però no té cadira fixa: així s’incentiva que la gent es mogui i interactuï, amb zones específiques per a això. També freqüenta la cantina d’AZ i disposa de tiquets restaurant també vàlids en negocis del barri. En aquesta petita Torre de Babel "es promou l’activitat social" i és freqüent que de manera espontània sorgeixin activitats de cap de setmana, sobretot entre els empleats forans. En el seu cas, les seves passions són nedar i escoltar música. Li agrada moure’s en FGC i no utilitza cotxe d’empresa. "Mai em vaig imaginar en una farmacèutica, però aquí em sento útil", remata.

Ana García del Molino

Experta en IA

Als seus 35 anys i nascuda a Esplugues (Baix Llobregat), Ana García del Molino és de les que han sumat molt quilometratge abans de la tornada a casa. Es va llicenciar en Telecomunicacions, després es va especialitzar en vídeo i multimèdia, en què va treballar una dècada, fins que va sentir la necessitat de "provar en una altra indústria". Aquesta doctorada, que mai havia operat en BioPharma, es va incorporar a AstraZeneca a Barcelona com a enginyera d’intel·ligència artificial (IA), amb el càrrec actual de directora associada.

A l’acabar la carrera ja va optar per fer el seu projecte final a Tòquio (2013), gràcies a una beca de La Caixa, mentre que el doctorat la va portar un any després a Singapur, on va entrar al món laboral desenvolupant models de predicció de risc per a contingut multimèdia a TikTok, explica. La seva experiència en sistemes de models d’IA va ser "rellevant per a AstraZeneca". El seu no va ser un salt directe. El 2023, va voler prendre’s un respir i va pensar a tornar a casa. Però primer va arribar la decisió de tornar a Barcelona, "per projecte familiar" amb el seu marit català, abans d’enviar currículums amb l’esperança de poder quedar-se. Això sí, la parella va elegir el camí de tornada més llarg, per carretera en quatre mesos recorrent l’Índia, el Pakistan, l’Iran, Turquia... I una vegada a la capital catalana, va elegir el barri de Sants, ara en solitari.

Confessa que quan va detectar a LinkedIn la posició que oferia AstraZeneca va veure la seva oportunitat de tirar l’àncora de veritat. I l’endemà ja tenia una entrevista, que va acabar amb una oferta en ferm al mes i mig. El 2024, es va incorporar a les seus del carrer d’Estruc i de la Diagonal a Barcelona, mentre es construïa l’Estel, en la transició final del qual va col·laborar.

¿Quina és la seva missió? Els científics del seu equip desenvolupen models d’IA per a noves proteïnes (base del fàrmac), així com models de visió en l’evolució de la revisió d’un càncer dins d’un assaig clínic. I l’Ana els dona suport per posar-los en producció i que arribin a pacients mèdics, de manera que siguin robustos per a la seva aplicació en els diferents problemes per tractar. El centre per a IA integra una trentena de persones, però a Barcelona en són 14 (sis són enginyers), que donen suport a equips del hub i d’altres països.

Confessa estar com un peix a l’aigua en la farmacèutica, perquè en el seu entorn manté la multiculturalitat que ja va respirar a Singapur i perquè la seva tasca és "un repte continu, sempre amb innovació". Requereix portar les noves tecnologies a un sector que "es mou molt ràpid i és molt enriquidor i estimulant", detalla. "Permet sinergies i col·laborar d’una manera que floreix tot", afegeix.

A més, ha fet bones amistats, explica l’enginyera. "Fins i tot vaig passar el Cap d’Any amb companys", exclama aquesta professional, que en el seu temps lliure desconnecta amb manualitats i elaborant productes naturals. A l’estiu practica la vela: "Puc deixar l’equip en una taquilla, anar i venir" "Estic molt bé aquí", afirma sobre la seva nova etapa barcelonina, perquè se sent "molt valorada". I tot i que no planeja el futur, sap que l’entorn li permetrà créixer i embarcar-se en projectes únics.

Francesc Muyas

Genetista

Un altre jove a la trentena d’historial impressionant. Francesc Muyas va néixer a Benicarló (Castelló), en el si d’una família relacionada amb la ciència. I després d’acudir a una presentació de carreres universitàries li va atraure com un imant la de Genètica, que llavors només s’impartia a l’Autònoma (UAB), explica. Després de llicenciar-se va fer un màster en Bioinformàtica i després el doctorat en Biomedicina i Bioinformàtica, entre les universitats Pompeu Fabra i de Tübingen (Alemanya). Combinant estudis i pràctiques remunerades, es va forjar en un centre de regulació genòmica, i va anar aprofundint en la seqüenciació de l’ADN en un context de càncer. Aquest gir a la biologia més aplicada en el tractament efectiu de la malaltia es va fer encara més vocacional quan, durant la seva etapa a Alemanya, va treballar amb casos reals de pacients femenines. "Va donar realisme al que fem. Allà tenia sentit veure que tota la feina era per ajudar el pacient". Podien estudiar si els tractaments funcionaven i les probabilitats de recaigudes.

El següent pas el va portar a Cambridge (Regne Unit), per ser el país que més inverteix en investigació des de l’àmbit públic. "Hi ha un ecosistema entre empresa i món acadèmic", valora. Durant quatre anys es va especialitzar a caracteritzar mutacions durant l’evolució tumoral, amb nombroses publicacions i presentacions internacionals, fins que es va sentir motivat per contribuir directament a la creació de fàrmacs oncològics. "Vaig haver de decidir si ser cap d’un equip d’investigació o anar a la indústria farmacèutica per poder aplicar aquest coneixement", resumeix.

I la casualitat va voler que un cap d’AstraZeneca que impartia una xerrada li parlés de contractacions per al gran projecte de Barcelona. "Era una bona oportunitat i tot va ser ràpid", rememora. Va arribar a la ciutat, va buscar pis i va començar a treballar quan l’Estel estava mutant. La seva tasca inclou saber mitjançant dades quins pacients poden respondre millor a tractaments i suggerir noves teràpies si hi ha millor pronòstic. Tot això des del punt de vista computacional, perquè, tot i que costi imaginar, en el hub de Barcelona no hi ha laboratori. I cada vegada compten amb més ajuda de la IA per automatitzar les imatges de tumors.

Notícies relacionades

El V17 canvia el seu pas per la Via Laietana pel passeig de Lluís Companys

Treballar a l’Estel

Actualment, amb 34 anys, és director associat i el seu grup de Biologia Computacional (dins de Ciència de Dades d’Oncologia) investiga des d’altres països i amb altres horaris. Tot i que ell és l’únic a Barcelona, és una feina "100% d’ordinador" i sempre intercomunicats. Analitzen i validen dades que venen i tornen del laboratori.

¿Com és tornar a casa per a un científic? "Barcelona és més cara que quan me’n vaig anar, però ja no he de viure en una habitació. Amb llibertat econòmica et pots permetre més coses i he pogut comprar un pis a la zona de Verdaguer", explica. Espera que la seva parella torni de Cambridge i mentrestant mantenen la relació a distància. Té clar que la capital catalana li aporta "qualitat de vida, cultura, sol, amics...", a més de proximitatamb la família. Li és fàcil sumar amistats de la feina. "Quedes per prendre alguna cosa, per a un billar o alguna activitat", narra, encantat de comptar amb extres, com el petit gimnàs de l’edifici. O la "qualitat de la cantina", on es pot menjar bé sense sortir de l’edifici.