Més de la meitat dels joves de BCN han nascut a l’estranger

Un de cada tres habitants de Barcelona capital avui té entre 12 i 35 anys, és a dir, en etapa formativa o d’inserció laboral. L’any 2024 la ciutat va aconseguir màxims històrics en el saldo migratori juvenil –arriben més joves que els que marxen–, una dinàmica que ha modificat el padró de la capital. El 2025 més de mig milió d’habitants eren joves, mentre que el 2015 eren 435.889. Ciutat Vella destaca amb un 41% de residents juvenils, el districte amb el percentatge més alt.

Els principals països de naixement varien segons el districte. L’origen llatinoamericà predomina en nou dels deu territoris de la ciutat. L’Argentina és la nacionalitat més freqüent a l’Eixample, Gràcia, Sant Martí, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi. El segueix Colòmbia, que predomina a Horta-Guinardó, Sant Martí i Sants-Montjuïc.

Nacionalitat no europea

Els joves amb passaport extracomunitari tendeixen a mantenir només la nacionalitat no europea, per exemple els procedents de la Xina (88,6%), el Marroc (87,6%) o el Pakistan (83,1%). Entre els nascuts a l’Amèrica Llatina, la combinació de nacionalitats és més variada. Un 42,9% d’argentins menors de 35 anys té nacionalitat europea i l’Equador és el país sud-americà amb més joventut de nacionalitat espanyola (60,9%).

La nova demografia també està canviant el mercat laboral i de la vivenda. Avui, set de cada deu joves viuen de lloguer. El preu mitjà d’un pis se situa en 1.153,1 euros. Les Corts i Sants-Montjuïc concentren els percentatges més alts de joves en règim d’habitació llogada (4,1%). El salari mitjà de la joventut és un 36,4% inferior al del conjunt de la població. Els sous van augmentar a tots els districtes respecte a l’any anterior, excepte a Sarrià-Sant Gervasi, on van baixar un 2,7%. Els increments més destacats tenen lloc a Sant Martí (10,2%) i Sant Andreu (9,6%).

El nivell educatiu és un altre aspecte distintiu. En el rang de 21 fins a 35 anys, el 45% compta amb estudis universitaris, cosa que confirma que es tracta d’una generació formada. La qualificació no es distribueix de manera uniforme: hi ha més dones amb estudis superiors (53%) que homes (39%). No obstant, disposar de formació acadèmica no sempre comporta estabilitat per a elles. Un 7% de les dones joves no té feina i un 5% es dedica a feines de casa, segons l’Enquesta de Serveis Municipals 2025 del consistori. La diferència salarial entre homes i dones és present en totes les edats. A l’Eixample la disparitat per gènere és significativa: els homes guanyen 8.495 euros més que les dones, una bretxa del 26%.

A més, Barcelona està vivint una etapa de transformació lingüística entre els seus joves. El castellà és la llengua principal per a un 55% dels joves, que ascendeix fins al 59% entre les persones de 18 a 34 anys. El català, per la seva banda, és l’idioma usual del 25% de la joventut, deu punts menys que en el conjunt de la població. L’ús és més alt a Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Gràcia, mentre que el castellà predomina a Nou Barris i Horta-Guinardó. Per la seva banda, Ciutat Vella destaca per un ús elevat d’altres llengües.

Lectura positiva

Notícies relacionades

Josep Rull s’afegeix ala faràndula

Barcelona destapa la "vergonya" dels incívics al carrer

El govern municipal és conscient de la transformació del padró i en fa una lectura positiva. "El principal repte és donar resposta habitacional als joves que arriben a la nostra ciutat, molts de sols", afirma el comissionat de Polítiques d’Infància, Joventut i LGTBI, Javier Rodríguez. Diu que, en canvi, "les oportunitats són clares": "Revertim lleugerament l’envelliment, i fem serveis públics sostenibles".

També veu l’arribada d’estrangers com una garantia per a "la rotació a tots els sectors professionals, alguns amb necessitats de mà d’obra". Quant al català, fia la seva recuperació a internet: "L’Ajuntament de Barcelona ha començat a desenvolupar una estratègia clara de promoció de la llengua, que en el cas dels més joves tindrà el seu reflex a la Casa del Contingut Digital en Català, per promoure la creació de contingut en xarxes".