Les dones ciclistes són només el 18% a l’àrea metropolitana

La diferència en l’ús respecte als homes és menys acusada a Barcelona. Darrere hi ha la percepció de seguretat de la infraestructura i menys hàbit.

Les dones ciclistes són només el 18% a l’àrea metropolitana
2
Es llegeix en minuts
Glòria Ayuso
Glòria Ayuso

Periodista

Especialista en economia i sostenibilitat, economia blava, transició cap a una economia descarbonitzada.

ver +

És prou coneguda la diferència en l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport diari entre dones i homes a Barcelona. Per cada deu usuaris de la bici a la capital catalana, tres són dones i set són homes. Una diferència que s’ha incrementat els últims cinc anys, atès que el 2021 les dones eren gairebé quatre de cada deu.

Però atenció, aquesta desigualtat augmenta a l’àrea metropolitana. Comptant-hi tots els municipis de la conurbació barcelonina, les xifres mostren una bretxa molt més profunda: només el 18% de les persones que circulen en bici són dones. Davant el 82% d’homes. "És una diferència brutal", explica la responsable de l’Oficina de la Bicicleta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ruth Lamas. Lamas assegura que l’objectiu de l’AMB és reconduir aquesta realitat, i per a això hi ha posat xifres, perquè "per reduir la bretxa el primer i més important és conèixer la situació", afirma.

Preguntades les dones sobre què requereixen en relació amb l’ús de la bicicleta en els desplaçaments, la resposta és exactament la mateixa que la dels homes: cal una més bona infraestructura, és a dir, que hi hagi carrils bici i que estiguin en bones condicions. Però aprofundint-hi, sí que hi ha notables diferències: la percepció de seguretat entre l’home i la dona és diferent.

Carrils més segurs

Que els carrils siguin estrets, s’interrompi la continuïtat o simplement que no n’hi hagi són aspectes determinants. Hi juguen en contra els carrils bici segregats pel trànsit motoritzat. "Les dones en bicicleta anem més a poc a poc i hi ha d’haver prou espai perquè ens avancin. Si no, no ens sentim segures", explica Lamas, que indica que els nous projectes per traçar carrils bici busquen donar més amplitud a aquestes vies. Això permet, a més, incloure tota mena de cicles i que també els facin servir els infants. També resulta essencial que la resta d’usuaris respectin els límits de velocitat als espais assenyalats com a 30.

"Hi ha una bretxa que hem de trencar", coincideix la portaveu i membre de la junta de Bicicleta Club de Catalunya (BACC), Marta Casal. "La necessitat de més seguretat no es veu ratificada en la infraestructura, i això impacta més en les dones", afirma, per remarcar que "no es tracta d’una elecció; darrere d’aquestes diferències hi ha uns motius".

Notícies relacionades

El BACC indica que els desplaçaments diaris en bicicleta en el segment de les dones són més curts. Per a Casal, els avançaments, l’ocupació del carril bici per cotxes i furgonetes de manera impune i també que sovint la via ciclista no té continuïtat són les causes per les quals una part important de les dones deixarien enrere la idea de fer servir la bicicleta per moure’s.

Un altre aspecte que ha constatat l’Oficina de la Bicicleta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és que l’augment de població de procedències molt diferents té incidència directa en el canvi dels hàbits quotidians. "Moltes dones no saben anar en bici o no es veuen en condicions de circular-hi per la ciutat", assenyala Lamas. Per això l’últim any l’AMB ha impartit formació per a dones adultes i persones d’altres orígens a l’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac.