Illa fa de Pujol en una gran gala

El director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, va destacar dilluns passat en el seu discurs dels Premis Empresa de l’Any Banc Sabadell el coratge que, en els temps que corren, han de tenir polítics, periodistes i, sobretot, els empresaris. Sáez va elogiar el rellevant paper dels guardonats i va remarcar la tasca del president i editor de Prensa Ibérica, Javier Moll, i la vicepresidenta, Arantza Sarasola, en el seu paper d’empresaris del sector periodístic. Permetin-me que m’afegeixi a l’encomi de Sáez, fins i tot a risc de ser considerat un adulador, però, com un pot donar fe d’això diàriament, ho escric tal com ho sento.

Va parlar també de coratge el president de Damm, Demetrio Carceller, que va rebre el premi Empresa de l’Any i que va assistir a la gala acompanyat de Ramon Agenjo i Fede Segarra. La guardonada com a Empresària de l’Any va ser la consellera delegada de Random House Grupo Editorial, Núria Cabutí, que va fer un magnífic discurs sense cap paper. D’aquests que semblen de veritat.

Es va sumar a la idea del coratge el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui, després de la seva malaltia, feia temps que no vèiem en públic. Se’l va veure bé, fort i amb ganes de parlar. Cada un tindrà la seva opinió política sobre el líder del PSC, però s’agraeixen la seva amabilitat, cordialitat i educació, que semblen qualitats en via d’extinció. En aquest aspecte, cada dia s’assembla més al president Jordi Pujol. Parla amb un to semblant, esmenta en el seu parlament personalitats de la sala –en aquesta ocasió, l’advocat Miquel Roca-, posa exemples, demostra estar atent al que han dit els seus predecessors i, al marge de portar escrit el seu discurs, el refà mentre observa el que ha ocorregut i improvisa en el moment. Doncs sí: Illa pujoleja cada vegada més.

El president del Banc Sabadell, Josep Oliu, que sembla haver rejovenit després de l’intent d’OPA del BBVA, va treure pit de la victòria amb la tranquil·litat de qui sap que el temps li ha donat la raó. Oliu va assistir amb el seu conseller Carles Ventura. Això sí, qui va rebre més abraçades, petons i copets a l’esquena va ser el conseller de Presidència, Albert Dalmau. Durant la seva etapa com a president en funcions ha passat de tot a Catalunya, així que un va tenir la impressió que aquests afalacs anaven en aquest sentit. El vam veure abraçar-se amb sentiment amb la consellera Alícia Romero, i amb el president de Fira de Barcelona, Pau Relat.

L’abraçada que encara ressona

Entrant al Palauet Casades vaig coincidir amb l’home fort de Junts, Albert Batet. Un polític que sempre té molta i bona informació, una cosa que a un li atorga una manera molt catalana de manar. Tres dies després, Batet va ser a la seu electoral de Joan Laporta amb l’objectiu de firmar per la seva precandidatura. L’abraçada entre ells encara ressona per l’Eixample...

Sempre fa il·lusió trobar-se amb la vicepresidenta de Tous, Rosa Tous, que va rebre el premi a l’Empresa més Internacional. Va destacar pel seu excel·lent discurs, sobre el perquè de l’èxit continuat de l’empresa que van consagrar els seus pares, Rosa y Salvador, i que té continuïtat en les quatre germanes. Per cert: la nova CEO de Tous és Susana Sánchez. Una altra dona.

Notícies relacionades

Els germans Torres obriran un restaurant a Santa Caterina

Imelda Ortega, immigrant sense papers que opta a la regularització: "Primer serà un pis de lloguer i deixar enrere aquelles habitacions"

Vaig poder conversar amb Therese Jamaa, executiva interessant i que sempre transmet alegria. Ara forma part d’Openchip, empresa que va rebre el premi d’Empresa Innovadora. Entre els assistents que van omplir la sala d’actes del Col·legi de l’Advocacia, em vaig trobar amb el CEO d’Aigües de Barcelona, Felipe Campos. Un dels directius a tenir en compte. Aquesta mateixa setmana va rebre un sentit i merescut homenatge després d’una dècada al capdavant de la presidència del Consell de l’Esplai de l’Hospitalet.

Va ser emotiu el premi que va recollir el president del grup Focus, Daniel Martínez, i sempre és un plaer saludar Isabel Vidal, la CEO d’aquesta empresa familiar que estableix passió per la cultura i pel teatre. Una altra dona mereixedora algun dia del premi Empresària de l’Any. Un surt d’aquestes gales amb la sensació que el país continua funcionant a base d’empresa i d’ofici, però que, sense coratge, no anirem enlloc.