Collboni promet 260 milions per "cosir els barris" prop de la Sagrera

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va confiar ahir que l’esperada estació de la Sagrera s’acabi per fi el 2032 i va postular que ha de ser alguna cosa més que un nexe de connexions amb els trens d’alta velocitat. Amb la falta d’habitatge assequible disparada en els sondejos com a principal inquietud dels barcelonins, el socialista va apuntar al futur pol de transport públic –que acumula retards des que es va començar a edificar el 2010– com la base per engendrar una operació per construir 11.347 pisos en sis promocions al costat Besòs de la capital, des del límit del barri del Clot i fins a la vora de la Trinitat Vella, als voltants del riu.

Amb l’auguri que fins a 30.000 persones habitaran els domicilis promesos, l’alcalde es va comprometre en la conferència L’alcalde respon –que cada any organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya– a invertir 260 milions al voltant de la Sagrera fins al 2031. De l’import, 45 milions s’han de desemborsar abans que el mandat finalitzi el juny del 2027 i la resta, en la següent legislatura. Va assenyalar que el propòsit és que "quan l’estació emergeixi" en uns sis anys, "la ciutat sigui present" i ja comenci a poblar-se l’entorn del que serà el segon baixador de l’AVE a l’urbs, si bé el consistori es marca fins al 2035 com a horitzó per tancar tota la remodelació.

El parc més gran

"No esperarem que s’acabi tot a l’estació per construir barris i ciutat", va dir Collboni. Durant la seva intervenció a l’auditori del Disseny Hub, el dirigent del PSC va posar el focus en els projectes que s’enllacen al voltant de la Sagrera, que EL PERIÓDICO ha anat desgranant en els últims mesos. Va emfatitzar que els plans van "més enllà" de la creació de la nova parada, el primer calendari de la qual fixava que havia d’estar operativa a partir del 2012. L’alcalde va confiar que la infraestructura ferroviària ha d’estar llesta el 2027, cosa que ha de permetre centrar-se a condicionar l’edifici a partir de llavors i començar a tapar les vies amb el promès parc lineal, al llarg de quatre quilòmetres. Serà "el més gran de la ciutat, tan gran com anar de la plaça Espanya a la de Tetuan", va comparar Collboni.

Encara més, l’alcalde va definir les obres en aquest tram com una de les "principals transformacions" en marxa a Barcelona, amb capacitat per "cosir els barris" a banda i banda de l’estació i les vies per superar una "fractura urbana històrica" entre els districtes de Sant Martí i Sant Andreu. Per suturar-la, Collboni va recordar que els raïls es cobriran amb les 36 hectàrees en què el parc s’estendrà. Algunes de les peces que el compondran es començaran a plantar a finals del 2027, amb l’expectativa que l’arbratge hagi arrelat quan l’estació estigui oberta.

També per estroncar la bretxa entre veïnats, l’alcalde va esmentar la creació de 20 nous equipaments, com la guarderia de Les Casernes, l’edifici que substitueixi els barracons de l’escola 30 Passos el 2029, el nou CAP de la Sagrera també el mateix any o l’ampliació de l’institut Salvador Seguí. Va afegir que es preveu que s’instal·lin petits negocis, grans superfícies comercials, hotels i serveis especialitzats, amb 500.000 metres quadrats de sostre per a oficines i activitat econòmica, que generin uns 10.000 llocs de treball.

Lliures i de protecció

Quant als projectes immobiliaris, Collboni va detallar que 5.807 habitatges seran de venda lliure, mentre que 5.540 més s’etiquetaran com a protegits i dotacionals. Les promocions inclouen una superfície extensa al llarg de la rasa oberta per expandir la infraestructura ferroviària d’entrada i sortida a la Sagrera.

Dels sis sectors per colonitzar els voltants del node de transport, el de Prim aspira a ser el més habitat, amb 3.538 pisos, el 54% d’aquests protegits. El segueix l’entorn de la mateixa estació, on es projecten 2.297 domicilis, dels quals el 42% tindran algun tipus de protecció. A les parcel·les de les antigues Casernes de Sant Andreu s’anuncien 2.132 vivendes (el 62%, socials) i 1.012 més al sector de Colorantes (el 30% amb protecció). En l’equació, Collboni va sumar les 1.010 llars que s’esbossen al voltant de La Maquinista (el 49% de protecció oficial) i els 1.358 als terrenys de l’antiga fàbrica de Mercedes, un 40% socials.

Notícies relacionades

Carmen Thyssen: "M’agradaria tenir liquiditat per col·leccionar més obres d’art"

"Ha sigut horrible, no aniré a classe"

Les dificultats per obtenir un habitatge a un preu assumible per a la renda mitjana d’un barceloní també van centrar la intervenció de Collboni, que va plantejar la possibilitat de gravar l’adquisició de pisos per part de persones que visquin fora d’Espanya i amb una suposada pretensió especulativa. "No és un problema exclusivament barceloní o català, ho és també de Madrid, París i altres ciutats", va afirmar l’alcalde. En aquest context comú de les grans ciutats europees, va suggerir estudiar "com s’augmenta la fiscalitat per a la compra de vivenda per part de no residents".

Seguint el debat al Parlament, l’alcalde es va declarar partidari de "la intervenció i la regulació" contra l’especulació immobiliària, mentre va defensar que el seu govern està prenent mesures per enfrontar-s’hi sense anar "en contra del petit propietari". Sota aquest marc, va englobar l’aplicació del límit al preu del lloguer o l’eliminació dels pisos turístics a partir del 2028.