BCN convertirà la mansió de Muñoz Ramonet en una pinacoteca

L’Ajuntament projecta la remodelació del palauet durant el pròxim mandat abans d’exhibir una selecció amb almenys 268 obres del disputat llegat de l’empresari, incloent-n’hi unes cent que segueixen en parador desconegut

BCN convertirà la mansió de Muñoz Ramonet en una pinacoteca
4
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa gairebé 35 anys que va morir Julio Muñoz Ramonet, el magnat lligat al franquisme que va forjar un imperi empresarial a Barcelona i va deixar la finca del número 282-288 del carrer Muntaner en herència a la ciutat. La donació incloïa el contingut de la mansió, que va acumular un miler llarg d’obres d’art, i la indicació expressa que es mostrés al públic. El testament, escrit mentre el multimilionari havia fugit a Suïssa per una acusació d’estafa i falsedat documental, va originar la prolongada pugna judicial que encara enfronta l’Ajuntament i les filles del difunt. El litigi no s’ha tancat mai, perquè hi ha desenes de peces que continuen en parador desconegut.

Fins i tot amb part de la col·lecció en recerca, la Fundació Muñoz Ramonet –dependent del consistori– entreveu que el palauet es reformarà en el pròxim mandat municipal, entre el 2027 i el 2031, quan farà quatre dècades de la mort de l’industrial. Després s’obrirà la pinacoteca, en una data desconeguda. Quan passi, s’atendrà finalment el que l’empresari va disposar per al seu disputadíssim llegat.

En les últimes setmanes, l’Ajuntament ha donat el vistiplau preliminar al pla especial perquè la finca del barri de Sant Gervasi es transformi en un "centre cultural mixt i flexible", tal com el defineix la fundació per no etiquetar-lo com un museu a l’ús o una casa-museu. Ha d’unir una programació cultural diversa, activitat d’oci al jardí, la museïtzació d’algunes estades de la residència, un espai que aculli fundacions i entitats artístiques i una exposició permanent de quadros d’una quarantena de grans autors, com Tiziano, el Greco, Goya i Fortuny.

El projecte calcula que les obres costaran 7,5 milions d’euros. La quantitat suma la rehabilitació integral de la casa –obra de l’arquitecte Enric Sagnier i que Muñoz Ramonet i el seu germà Álvaro van comprar el 1945– i la remodelació de la torre Avenir, que s’iniciarà a partir del setembre i durarà fins al 2027. La torre acollirà la seu de l’Acadèmia del Cinema Català. També vol acollir entitats dedicades a la música clàssica i antiga, divulgar el seu patrimoni i organitzar petits concerts.

Elecció selecta

L’aprovació inicial concedida per la comissió de govern és el primer pas per materialitzar un propòsit pendent des que el 2013 els tribunals van reconèixer que la finca pertany a l’Ajuntament. El pla ratificat es va elaborar el novembre passat i se sustenta en un document previ de la Fundació Muñoz Ramonet del desembre del 2024, que defineix una estratègia per a la conservació del llegat i el seu aprofitament públic, directrius que figuren en el testament de l’empresari.

La proposta deixa clar que la col·lecció és tan extensa i variada –inclou des de peces de poc valor fins a autèntiques obres mestres– que "no es podrà exposar mai del tot" a la casa. Per això suggereix escollir el més selecte per oferir-ho al públic a la primera planta. En un recompte provisional, calcula que hi ha 268 obres que mereixen ser exposades, incloent-n’hi un centenar que seguien desaparegudes a finals del 2024.

A més d’habilitar un espai per a conferències, a la planta baixa de la mansió es vol ensenyar el menjador, la sala de lectura, la sala d’estar, la sala de música i el rebedor. Es tracta d’escenaris nobles excepcionalment intactes i il·lustratius del poder i les ànsies de prestigi de Muñoz Ramonet en l’alta societat barcelonina de postguerra.

"És un dels pocs testimonis conservats a Barcelona d’aquell moment i aquella classe social", apunta l’informe de la fundació. "Reflecteixen un moment molt concret de la història i la societat barcelonines dels anys 40 als 60 –indica–, en concret de la classe social afí a la dictadura de Franco, que va fer fortuna per la proximitat amb el règim i gràcies a l’estraperlo, és a dir, al comerç il·legal d’articles que escassejaven o eren administrats per l’Estat".

En bon estat

El pla de reforma considera que el nivell de conservació de la finca de 4.133 metres quadrats és bastant bo. Només hi objecta algunes esquerdes i humitats per reparar al palauet, la torre i la porteria, erigits entre 1912 i 1921.

Els edificis –"molt poc alterats amb el pas del temps", descriu el dictamen– formen el conjunt al costat del jardí, d’accés lliure des del 2016. El projecte promet una mínima intervenció, que defineix de "quirúrgica" i "respectuosa" però també d’imprescindible per cenyir-se a la normativa abans de permetre les visites –s’hauran d’actualitzar la instal·lació elèctrica i la climatització– i facilitar l’accés a les plantes superiors.

Tant a la residència com també a la torre es restauraran les façanes, de manera que es recuperarà la decoració original, s’eliminaran afegits i es conservaran paviments, sostres i ornaments a l’interior. Els immobles no s’ampliaran, encara que es modifiqui la distribució interna per guanyar espai. La finca està protegida perquè l’Ajuntament l’ha catalogada com un bé amb elements d’interès.

Notícies relacionades

Queda per concretar com es dividiran la despesa les administracions públiques per renovar el conjunt. L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) manifesta que el repartiment de la inversió "està en procés de definició".

Sí que s’ha precisat, en canvi, que arreglar la torre costarà en total 2,8 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament n’aportarà un milió, la Generalitat un altre milió i la Fundació Muñoz Ramonet 800.000 euros.