Tres de cada quatre veïns veuen difícil trobar vivenda al seu barri o municipi

Tres de cada quatre veïns de l’àrea de Barcelona (la zona conformada per la capital i les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme i els dos Vallès) considera que és difícil trobar una vivenda assequible que s’adeqüi a les seves necessitats al seu barri o municipi. La proporció de població que així ho creu (un 77,4%) ha augmentat significativament del 2017 (quan representava un 50,5%) al 2025, any en què es van realitzar les 3.838 entrevistes que formen l’última Enquesta de Cohesió Urbana de l’Institut Metròpoli (ECURB), publicada ahir i que inclou aquestes dades.

Així, la percepció de la dificultat de trobar pis és lleugerament més elevada a Barcelona (80,1%) i es redueix en la primera (78,1%) i en la segona corona metropolitanes (73,9%). En general, la percepció s’ha estès al conjunt de l’àrea de Barcelona en els últims anys, de manera més acusada a la perifèria que a la capital catalana. En els últims nou anys, han tendit a igualar-se els nivells de percepció de dificultat per trobar vivenda assequible. Per al responsable de l’àrea de Cohesió Social i Urbana de l’Institut Metròpoli, Sergio Porcel, l’augment d’aquesta percepció en els últims anys "reflecteix la crisi actual de vivenda" i demostra que la problemàtica de trobar pis "s’ha estès més enllà de la ciutat de Barcelona".

L’Institut Metròpoli porta a terme aquesta enquesta des de fa dècades. La sèrie es va iniciar cap al 1985 amb l’antiga Enquesta Metropolitana, que ja consultava sobre les condicions de vida i hàbits de la població.

Malgrat els obstacles per trobar habitatge, l’enquesta mostra que el 2025 el 85,8% de la població metropolitana està satisfeta o molt satisfeta amb el barri on viu. Tot just un 6,7% es declara insatisfeta o molt insatisfeta. Les diferències són mínimes entre els veïns que resideixen a la primera corona metropolitana (82,9%), a la ciutat de Barcelona (88,6%) o a la segona corona (86%). Entre el 2022 i el 2025, la satisfacció amb el barri de residència es manté estable a la zona.

En aquest sentit, la mobilitat residencial es va situar en el 23,8%, lleugerament per sota del que va marcar l’enquesta el 2022. Això vol dir que prop d’un milió de persones de més de 16 anys han canviat de residència en els últims cinc anys a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Formació d’una llar

La majoria (un 69,4%) es muda a un habitatge del mateix municipi on viu, cosa que significa 3,3 punts percentuals més que el 2022. Les principals raons per canviar de vivenda referides pels enquestats han sigut la formació d’una llar o altres motius familiars (36,5%) i la millora residencial (de la vivenda o de l’entorn), amb un 35%.

Aquestes motivacions han sigut les majoritàries des de 1995, però el seu pes s’ha anat reduint progressivament. Els motius econòmics o forçats per la vivenda es consoliden com a motivació a l’alça, i arriben al 23,9% amb les dades del 2025. D’altra banda, el preu de l’habitatge també ha crescut en els últims anys com a raó principal per escollir el lloc de residència, i ha passat del 22,7% el 2022 al 27,9% el 2025.

Un 30,1% dels enquestats preveu canviar de vivenda en els pròxims cinc anys, situació similar a la de l’any 2022. Les expectatives de canvi residencial han disminuït entre la població de la ciutat de Barcelona (33,1%), i s’han incrementat a la segona corona metropolitana (28,1%).

Notícies relacionades

BCN estudia posar un radar i més senyals a la cruïlla amb més accidents

BCN llança una nova ajuda al lloguer per a més grans de 55 anys

Aquestes evolucions consoliden tendències que s’havien observat per exemple a Barcelona, on la previsió de canvi d’habitatge es manté alta en termes històrics. Quant a la segona corona, l’increment del 2025 continua la tendència alcista registrada en la sèrie històrica des del 1990 (12,3%).

L’enquesta mostra com la mobilitat residencial "ha debilitat les xarxes de suport mutu", és a dir, tenir familiars i amistats que els recolzen en situacions de dificultat al mateix barri de residència.