Raffaele Mancini: «La sostenibilitat és una oportunitat brutal per crear feina i benestar»
Aquest expert lidera l’agència de la Unesco que impulsa l’economia blava a escala global.
«D’aquí 20 anys, BCN no tindrà platja. Cada vegada hem de treure més sorra del fons del mar»
Les Nacions Unides alerten que l’oceà és vital per a la vida i l’equilibri del planeta, però està en perill per contaminació, escalfament i sobreexplotació. ¿Quin paper hi té l’economia blava i què s’hi pot fer des de Barcelona?
L’ONU va demanar a la Unesco que identifiqués les solucions basant-se en la ciència per aplicar-les en aquesta dècada. Per això es parla de la dècada dels oceans. Dins d’aquest pla, Barcelona va presentar candidatura i va ser escollida per acollir el primer centre col·laborador de la Unesco dedicat a impulsar a escala global una economia de l’oceà sostenible, resilient i equitativa.
¿Com es pot aconseguir?
Comptem amb una xarxa d’institucions amb projectes sòlids per afrontar aquests reptes. L’Ajuntament, el Port de Barcelona i la Generalitat promouen aquest centre amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, juntament amb dues entitats científiques clau com són l’Institut de Ciències del Mar-CSIC i la xarxa BlueNetCat, que integra més de 800 científics experts en economia blava.
Han establert la seu a les oficines de la Fundació Barcelona Capital Nàutica. ¿En què treballaran?
La nostra candidatura ha sigut triada per la proposta que presentem, basada en tres pilars: generar coneixement amb la creació d’un think tank global en economia blava; identificar projectes internacionals d’innovació per escalar-los a escala mundial, i crear aliances entre els diversos sectors.
¿En quins camps se centraran?
El 2026, el centre enfocarà el seu esforç a descarbonitzar el sector nàutic, protegir les costes davant l’avançament del mar i promoure la pesca sostenible i l’aqüicultura regenerativa.
¿Són els prioritaris?
D’aquí 20 anys Barcelona no tindrà platja. Sembla apocalíptic, però cada any hem de treure més sorra del fons del mar. Són temes fonamentals i comptem amb les aliances necessàries per tirar-los endavant. Barcelona ho està abordant de manera decidida, amb la construcció del futur Parc de Tecnologia Marítima i el BlueTech Port, el centre d’innovació del port, que és un referent en descarbonització.
La Generalitat també hi està apostant fort i està innovant en aqüicultura sostenible. Parlem de sostenibilitat, però cal remarcar que es tracta d’una oportunitat de creixement brutal en termes de creació de llocs de treball, inversions i benestar en general, també per a les comunitats que estem a prop del mar. L’objectiu no és treballar a escala local, sinó impulsar iniciatives amb impacte global.
¿Quines iniciatives podrem veure aquest primer any?
Des de Barcelona es farà el mes que ve una convocatòria internacional de projectes d’innovació. La proposta guanyadora –n’hi pot haver fins a tres o quatre– comptarà amb el patrocini de la Unesco i l’accés a inversors.
Al novembre celebrarem a Barcelona una conferència global amb 50 ciutats de tot el món per debatre com podem salvar el litoral. Els interessa a totes: Venècia, Jakarta, les illes petites –que són les que més pateixen–, Miami... Busquem com podem començar a defensar des de la governança els litorals per l’erosió de les platges o la dessalinització dels aqüífers.
¿Costa gaire actuar?
A l’oceà hi comparteixen espai moltes activitats econòmiques, cosa que provoca conflictes. La tecnologia o els diners no asseguren una economia sostenible. Fa falta una governança clara que defineixi responsabilitats, prioritzi accions i decideixi com i on s’inverteixen els recursos.
¿Com s’ha de fer per vehicular-ho adequadament?
Aquest any, juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona, volem crear una eina financera perquè les pimes i les empreses emergents puguin fer anar les seves idees del laboratori al mercat. Els emprenedors troben un determinat suport en la fase inicial d’incubació, però en etapes més avançades, per culpa d’una gran falta de finançament estructurat, depenen sovint de la bona voluntat d’un àngel inversor. El nostre objectiu és aplegar els 12 principals inversors internacionals en economia blava per construir un sistema que cobreixi tota la cadena d’innovació i permeti transformar les idees en negocis reals.
S’ha requerit un perfil amb força capacitat d’influència. ¿Què és el que el va fer venir d’Itàlia per liderar aquest projecte?
Fa 25 anys que treballo en diversos àmbits de l’economia blava. Vaig començar al World Wildlife Fund (WWF) amb la gestió de zones costaneres, deltes i aiguamolls i ja vaig venir a la ciutat com a expert en economia blava per a la Unió pel Mediterrani, amb seu aquí. Després vaig tornar a Itàlia com a consultor per al Pla d’Acció per al Mediterrani de les Nacions Unides. M’hi vaig quedar coordinant l’equip del Ministeri de Medi Ambient en l’aplicació del Pla Nacional de Resiliència i Recuperació de la Unió Europea.
Notícies relacionadesEl centre i la seva tasca compten amb un mandat de cinc anys. ¿N’hi ha prou?
En aquests cinc anys volem arribar a ser la referència mundial en economia blava. Després, però, la feina ha de continuar.
