Sitges i Vilanova celebren mig segle de Carnaval postfranquista

Els canvis en la programació no es van quedar aquí. A Sitges, el Predicot es va portar a terme a la plaça de la Fragata i les xatonades tradicionals no van poder començar fins a tres quarts de deu del vespre. A mig matí d’ahir, l’Ajuntament de Vilanova va informar de l’ajornament de la merengada fins a les vuit del vespre. La festa davant el Mercat del Centre va quedar anul·lada, a més del ja esmentat acte de commemoració del 50è aniversari de la recuperació de l’Arribo.

Tot un referent

A l’espera que s’assigni una nova data a l’esdeveniment a Vilanova, a Sitges una exposició al Retiro commemora fins al 26 de febrer la recuperació del Carnaval amb la desfilada de febrer de 1976: "Mig segle de festa, llibertat i identitat compartida", descriu el consistori per promocionar la mostra, que repassa "el recorregut que des d’aleshores ha fet del Carnaval de Sitges, tot un referent".

Juan Luis Ruiz, alcalde de Vilanova i la Geltrú, comenta que els que van viure aquell primer carnaval postfranquista, amb un règim "encara molt present", expliquen que "hi havia moltes ganes de sortir al carrer després de tants anys sense poder disfrutar del carnaval vilanoví". L’alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell, assenyala que la "subversió" del carnaval no agradava al règim, ni tampoc que "fos una festa pagana i que la gent pogués anar completament coberta". L’historiador Xavier López apunta que "en el fons, el carnaval significa perdre el control, i el fet d’anar disfressat, tapat i irreconeixible no era gaire una cosa gaire controlable per a les autoritats".

Si bé és cert que durant part del franquisme es van continuar fent actes propis del carnaval a les dues ciutats, aquesta paraula no era del grat del règim, de manera que el que se celebrava, tant a Vilanova com a Sitges, eren les anomenades Festes d’Hivern. A Vilanova, els Balls de Mascarots ja es portaven a terme feia anys i les comparses es van recuperar a finals dels anys 50, tot i que no era infreqüent que la policia requerís treure’s la màscara a alguns per comprovar-ne la identitat: "Més enllà d’aquests dos actes, el corpus central del carnaval, que va del Dijous Gras al Dimecres de Cendra, sí que es perd durant el franquisme", recorda l’historiador López. Abdon Vidal va participar en la sortida de la primera carrossa a Sitges el 1976. Corrobora que hi havia actes que sí que es feien, si bé a porta tancada: "De sarau al carrer, res de res".

Divendres passat, López va moderar una taula rodona en què es va parlar sobre la importància històrica de la recuperació de l’Arribo i de les Danses de Vilanova el 1976. Hi van participar Bienvenido Moya i Francesca Roig, dos membres de la Unió Vilanovina que, el febrer d’aquell any, van decidir fer tornar el rei Carnestoltes a la ciutat perquè fes el discurs. "El sermó no era gens revolucionari, però sí que era un text escrit per ciutadans que es van oposar a passar per la censura", indica Moya.

"Esclat de llibertat"

Notícies relacionades

La Rambla tanca provisionalment l’Amaya i estrena local a l’antic Casa Joan

La pinacoteca barroca de Sant Pau

A Sitges, explica Carles García, president de la comissió del carnaval, uns quants socis d’El Retiro van posar el valor necessari el 1976 per treure la primera carrossa al carrer després de 40 anys de guaret: "Era més aviat un camionet amb quatre palmeres, però era el que es podia fer", diu.

Malgrat la por, la jugada va sortir rodona a les dues ciutats. "Al llarg del recorregut, la gent s’hi anava afegint, disfressada, i al final érem molts més", recorda Sofia Borja des de Sitges. "Va ser molt emocionant. Tornant, els músics van tocar a la pista, que ja era plena de tota la gent que es va atrevir a sortir", afegeix Vidal―. "Poder recuperar-ho va ser un gran èxit", recorda Roig. Tots coincideixen a assenyalar que allò va ser "un esclat de llibertat".