Pròsper Puig: "La capitalitat del comerç portarà activitats a tota la ciutat"

Una oportunitat per actualitzar i enriquir la mirada sobre què és el comerç de proximitat avui. No és simbòlic, sinó la possibilitat d’incorporar coneixement, compartir experiències amb altres ciutats europees i incorporar les que ja funcionin en altres llocs. També per avaluar amb rigor l’estat del comerç local en el context actual, amb els canvis d’hàbits de compra i els passos necessaris perquè sigui viable en el futur.

¿El petit comerç se’n veurà beneficiat?

L’objectiu ha de ser que sí. Qualsevol iniciativa vinculada a la capitalitat ha d’anar acompanyada d’un impacte real sobre l’activitat: dinamització, visibilitat, capacitat d’atraure demanda i condicions perquè els negocis treballin millor.

En àmbit ciutadà, ¿serà un atractiu per al comprador local?

Per als barcelonins el comerç de proximitat és un element de qualitat de vida. És el comerç que troba al costat de la porta de casa, als barris, i que contribueix a fer ciutat. Aporta serveis, seguretat, relació i activitat als carrers. Però el client principal és el veí, per això el comerç de proximitat es manté quan el barri pot sostenir-lo.

¿I per al turisme?

Barcelona té una realitat dual, hi ha zones amb comerç orientat al visitant i altres zones on viu sobretot dels veïns del barri. La capitalitat pot ajudar a explicar millor aquesta realitat i a situar el comerç com un actiu urbà.

El llavors vicepresident de l’entitat, Lluís Llanas, va idear la capitalitat el 2018. ¿Com s’ha gestat?

La idea va agafar forma en plena pandèmia, quan es va fer evident fins a quin punt el comerç de proximitat és essencial en situacions crítiques. No només per l’economia, sinó per la seva capacitat per contribuir a una continuïtat de la vida quotidiana. Després vam considerar que feia falta un reconeixement institucional a escala europea i vam començar a treballar la proposta amb l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Amb el temps, la iniciativa va créixer, primer, amb la creació de la capitalitat com a concepte, i ara amb Barcelona com a primera designada.

Ha sigut clau el compromís de les patronals i institucions.

Sí, el procés també va evolucionar en el lideratge. El va impulsar l’entitat, però després es va optar per unes bases més institucionals i el lideratge de l’Administració. També s’han incorporat totes les entitats comercials, i l’Ajuntament assumeix la coordinació. La idea clau és que la capitalitat ha de ser del conjunt del comerç.

¿Quines propostes seran les primeres a veure’s i més destacades?

S’està treballant en l’agenda. Hi haurà moltes activitats repartides pel territori i, alhora, tres actes centrals de ciutat que ajudin a concentrar visibilitat i missatge. S’està preparant una acció rellevant coincidint amb el Dia d’Europa i del Comerç de Proximitat (9 de maig), i també per la inauguració i la clausura, encara pendents de concreció. I a partir d’allà, les entitats contribuirem a omplir l’any d’activitat.

El comerç local es va recuperar de la pandèmia, però afronta l’auge de l’e-commerce. ¿Com ho veu?

Va demostrar una gran capacitat de recuperació, però avui vivim el que jo anomeno una pandèmia econòmica: molts negocis encara arrosseguen conseqüències financeres. Sobre l’e-commerce la realitat ha demostrat que el comerç és resilient. Hem superat altres onades, com la de les grans superfícies, i ara conviurem amb un model en el qual la compra online i el servei a domicili tenen pes. La clau és que per a molta gent comprar és un acte social i lúdic, i el consell i la relació humana amb el comerciant són un valor diferencial.

¿Els eixos de barri que vostès encapçalen tenen en la concentració la seva millor arma?

Els eixos són forts perquè sumen continuïtat comercial i diversitat d’oferta. Això genera atractiu i facilita el trànsit de persones, essencial per a la seva viabilitat. En canvi, en carrers secundaris o amb poc flux és molt més difícil. En els pròxims anys veurem certa concentració de l’oferta i l’entrada de nous formats que competiran per espai i demanda. Això obliga a pensar polítiques urbanes i comercials amb criteri de ciutat i barri.

Moltes capitals veuen tancar comerços històrics. ¿Comparteixen diagnòstic amb Barcelona?

Compartim problemàtiques comunes com digitalització, costos, transformació d’hàbits o pressió sobre l’espai urbà. Però Barcelona té una especificitat important, ja que manté una presència molt distribuïda de les botigues i serveis a tota la ciutat.

Notícies relacionades

BCN va posar 10.000 multes el 2025 per circular en patinet sense casc

Tres urbans de l’Hospitalet, jutjats per maltractar un testimoni

¿Falten ajudes per al comerç autòcton davant la globalització?

Sí, i sobretot una mirada més transversal. Som un sector molt sensible als canvis. S’han acumulat dificultats i barreres d’accés amb la mobilitat, obres, regulacions... Hem de facilitar que la gent pugui arribar al comerç d’una manera fàcil i amable.