El perfum català estudia la creació d’un museu olfactiu

El projecte, a mig camí entre l’art i la ciència, tot just comença a caminar ara amb un primer dossier confidencial que s’ha presentat recentment a mecenes potencials. L’ambició de l’objectiu obliga a un camí llarg i pacient i a fer que comenci per aconseguir la complicitat de les empreses més rellevants i les institucions catalanes. La idea és que una exposició experiencial exercís de prova pilot i targeta de presentació pública. No seria durant aquest 2026; a tot estirar podria veure la llum l’any que ve.

"Barcelona té una gran tradició com a centre creatiu i industrial en perfumeria. Hem de treballar per fer de la ciutat un hub mundial", defensa Elvira Hernández, al capdavant de la iniciativa amb la perfumista Irene Gisbert. Després de 28 anys a càrrec del màrqueting d’una multinacional del sector, Hernández es va establir per lliure per impulsar uns projectes que l’apassionessin.

"Quan va tancar Regia, vaig anar a veure de seguida els Planas per conèixer millor la seva col·lecció i treballar una proposta. ¡És única al món, no podem permetre que es perdi aquest llegat!", exposa a EL PERIÓDICO.

El museu, en capses

En efecte, es tracta d’un fons privat singular, amb més de 5.000 flascons de totes les èpoques, des de l’antic Egipte fins a la globalització del segle XX. Hi ha essències etrusques i gregues, ungüenters, polvoreres vuitcentistes... La joia de la corona és un flascó d’essència que va pertànyer a la reina Maria Antonieta. L’advocat Ramon Planas, casat amb l’hereva de Regia, el va obrir el 1963. Va enviar cartes a tota la reialesa europea i va aconseguir fins i tot que Grace Kelly, princesa de Mònaco, l’obsequiés amb un envàs de vidre d’Oliver Creed creat només per a ella amb motiu del seu casament amb Rainier.

La col·lecció es pot visitar en format virtual gràcies a una web de la Fundació Planas Giralt, que avisa que el museu està tancat des del 31 de gener del 2025 i així es mantindrà "fins a trobar una nova ubicació...". Les peces ja no són al passeig de Gràcia, número 39. Han sigut empaquetades i traslladades amb tota cura per personal expert.

Primeres reaccions

"Estem en una fase d’activació i mecenatge per activar aliances, obrir noves vies i agrupar el sector, que tothom comprengui les implicacions de tenir un museu olfactiu estable a la ciutat", resumeix Hernández. Les primeres reaccions són prudents, admet: "Estan embarcats a tirar endavant la idea, que veuen difícil però fenomenal".

La consultora descarta la idea d’un museu "purament objectual", en què el públic només pogués veure els milers dels flascons exposats: "Veuries l’evolució dels recipients, però no podries olorar res". Per això aposta per "formats multimèdia innovadors", que permetin una experiència olfactiva real i permetin "educar i sensibilitzar sobre el sentit de l’olfacte".

Relleu al passeig de Gràcia

Notícies relacionades

Tres de cada quatre veïns veuen difícil trobar vivenda al seu barri o municipi

BCN estudia posar un radar i més senyals a la cruïlla amb més accidents

El local de Regia, situat a escassos metres de la Casa Batlló, des de fa setmanes mostra un cartell de llogat de la immobiliària Cushman & Wakefield, a l’espera d’un inquilí que encara no ha transcendit. El tancament de Regia al passeig del luxe barceloní va despertar una autèntica commoció. Com va avançar llavors aquest diari, la falta d’un relleu generacional clar i l’evolució del sector van empènyer la decisió de tancar l’establiment, que s’havia distingit per oferir un servei molt personalitzat i exclusiu a tota la clientela.

La primera botiga de la perfumeria Regia es va inaugurar poc abans de l’Exposició Internacional de 1929, fundada per Josep Giralt Giralt al carrer de Casp, número 15. El 1958 va obrir l’emblemàtic comerç del passeig de Gràcia. Va arribar a tenir deu seus a la ciutat. Actualment, l’empresa assenyala a la pàgina web que "comercialitza i gestiona l’arrendament" de tres locals en zones selectes de la ciutat. Indica que estan "no disponibles" el de passeig de Gràcia i un altre al carrer Santaló, 60, mentre que continuaria lliure el tercer, al número 242 de Muntaner.