Francesc Bailón, antropòleg: "Els groenlandesos estan preocupats, no coneixen la guerra"

¿Què el va portar a triar aquest camp d’estudi?

De petit, sentia atracció per l’àrtic: els iglús, el fred, les foques, les balenes. Llavors encara es feia servir el terme despectiu esquimal. Més que Mortadel·lo i Filemó i El botones Sacarino, jo llegia sobre expedicions a l’Àrtic.

¿Per què és despectiu esquimal?

Perquè ells mai s’han dit esquimals, que significa menjadors de carn crua, sinó inuit, que significa ésser humà. Vaig estudiar Antropologia a la UB i el 1997 vaig descobrir en un llibre que els inuit resolien els seus conflictes interns, excepte l’assassinat, improvisant cançons i poemes, i em va arribar al cor. Vaig pensar que havia de ser un poble molt ric culturalment i vaig decidir dedicar-me a investigar-los. I fins a l’actualitat.

Els inuit són a diversos països.

Estan repartits per Groenlàndia, el Canadà, Alaska i Sibèria. En total n’hi ha entre 160.000 i 180.000 en l’actualitat. D’ells, 50.000 a Groenlàndia, el 90% de la seva població.

Perquè en total Groenlàndia té si fa no fa la mateixa població que Granollers, unes 60.000 persones. ¿Quan va començar a visitar-la per a aquests estudis?

El 2002, aquest any celebro el 25è aniversari del meu primer viatge a Groenlàndia.

Hi he anat entre 35 i 40 vegades. És el territori més tradicional i alhora el més avançat des d’un punt de vista social i polític.

Trump afirma que el passat de Groenlàndia no justifica cap dret per a Dinamarca.

El 1905, Noruega s’independitza de Dinamarca i hi ha una disputa sobre Groenlàndia. El 1933, el Tribunal Permanent de Justícia Internacional falla a favor de Dinamarca. Per tant és una sentència judicial la que va dictaminar que Groenlàndia era una colònia de Dinamarca, no que un vaixell hi va arribar fa uns centenars d’anys. El 1953, passa de colònia a província de Dinamarca i després de província a autonomia el 1979.

I després a un grau d’autogovern més gran.

Sí, el 2008, amb un referèndum (no vinculant) que obre el pas a una futura independència de Groenlàndia. El 75% van votar a favor, i des de llavors els partits que han estat en el poder són els partidaris de la independència. Fa temps que està redactada la Constitució prevista per proclamar la República.

¿I seria bo per a ells davant l’amenaça de Trump?

Quan Trump va formular la seva segona amenaça a Groenlàndia, al gener, després de ja haver-ho fet el 2019, la primera ministra danesa li va advertir que Groenlàndia no és dels danesos sinó dels groenlandesos. L’11 de març del 2025 es van celebrar eleccions avançades, i el 91,6% dels votants van recolzar partits partidaris de la independència. Ara, aquesta és la meva hipòtesi, Trump tem perdre la base militar de Pituffik, abans base de Thule, una base estratègica per controlar la Xina i Rússia. Els EUA tenen la base des de 1953, quan la va acordar amb Dinamarca. Però si Groenlàndia és independent la base militar ja no serà danesa, serà seva, i llavors Trump haurà de negociar.

Trump ha afirmat que no descarta prendre Groenlàndia militarment. Els EUA ja van envair l’illa durant la Segona Guerra Mundial.

No la van envair, la van defensar. Va ser diferent. Dinamarca, atacada pels nazis, va demanar als EUA que defensés Groenlàndia. Els EUA van construir bases militars a tota la costa de Groenlàndia. Al final de la Segona Guerra Mundial, les bases van quedar abandonades. Només va seguir ocupada la de Pituffik, oberta després, en plena Guerra Freda.

¿Manté contacte amb gent de Groenlàndia?

Sí, hi tinc amics i parents: els meus pares adoptius. No tenen fills i soc com el seu nen d’Occident. També hi tinc una fillola i un fillol d’una altra família.

¿La gent està preocupada?

Confien que rebran protecció de l’OTAN, de què forma part, i de la UE, de què és territori d’ultramar. Tot i així, estan preocupats perquè és una situació nova per a ells. Mai han viscut una guerra, cap conflicte bèl·lic, cap acte de terrorisme. Són caçadors i pescadors, no tenen un exèrcit professional.

No sempre Dinamarca ha tractat bé Groenlàndia.

No. Durant diverses dècades, potser fins als anys 90, es van col·locar dispositius intrauterins al 75% de les dones de Groenlàndia en edat fèrtil sense el seu consentiment per controlar la població. Dinamarca protegeix Groenlàndia com una manera de disculpar-se per tot el que va fer durant la segona meitat del segle XX.

Notícies relacionades

La Foneria de la Rambla serà part del ‘hub’ digital de les Tres Xemeneies

Una operació a l’àrea de BCN acaba amb 71 reincidents detinguts

¿Actualment viu gent de Groenlàndia a Barcelona?

No, ni una persona. Durant molts anys va viure a Vic un groenlandès, Jan Fredriksen, que estava casat amb una catalana. Va ser un dels meus professors de groenlandès. Va morir fa uns anys.