La Foneria de la Rambla reobrirà el 2028 com una ambaixada del ‘hub’ digital de les Tres Xemeneies del Besòs

La transformació aspira a acabar de desencallar-se en els pròxims mesos perquè l’històric immoble revisqui i sigui agermanat amb una altra icona que entreveu la seva reconversió, les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. La inoperativa central tèrmica és l’epicentre d’una pròxima operació urbanística en un tram de costa despoblat. Al seu torn, allotjarà la seu del Catalunya Media City, un complex dedicat a la indústria audiovisual.

Ubicació de l’antiga Foneria de Canons de Barcelona

El pla especial de la Generalitat, aprovat per l’Ajuntament de Barcelona de manera inicial, indica que la Foneria pretén ser «una porta d’entrada al Catalunya Media City». De partida, ha de servir com a «banc de proves» que anticipi el viver de la cultura digital que la Generalitat etiqueta com un «projecte de país» per a la perifèria nord de Barcelona amb vista a aconseguir repercussió internacional.

«El nostre objectiu és que la Foneria serveixi d’espai per testar projectes i formats i, si procedeix, que alguns d’aquests es puguin traslladar posteriorment, amb dinàmica pròpia, al Catalunya Media City», explica la conselleria a EL PERIÓDICO. Una vegada que el ‘hub’ tecnològic ja existeixi, l’espai de la Rambla es brinda a la idea que les creacions sorgides entorn de l’extinta planta elèctrica s’exposin i es projectin en un punt transitat de la capital.

Per al Govern, associar els dos projectes reforçarà la visibilitat de les produccions audiovisuals que sorgeixin de les Tres Xemeneies. Destaca que li concedeix l’«oportunitat de comptar amb un aparador obert en una zona d’alta afluència» per mostrar què es courà a prop de la desembocadura del riu Besòs.

Un any de retard

Al seu torn, Cultura anuncia que la remodelació interior de l’immoble que flanqueja l’extrem inferior de la Rambla ha de començar abans que conclogui el 2026, si el pronòstic no es frustra. Quant a l’obertura de l’equipament cultural a la Foneria, la conselleria revela que, «amb el calendari actual, està previst que es posi en marxa el primer semestre del 2028».

En cas de ser així, l’obertura de l’immoble al públic es demorarà respecte a la reforma de la Rambla, que va arrencar el 2022 i es calcula que acabarà el 2027. Suposa un cert retard sobre la predicció inicial, que apuntava que el centre cultural obrís al públic l’any que ve, coincidint amb el final de la posada al punt del passeig. El departament afirma que els treballs a la Foneria «avancen a bon ritme».

Image ID:

126041909

Recreació de la futura sala principal del Centre d’Art Digital de la Foneria, a la Rambla de Barcelona.

GENERALITAT DE CATALUNYA

/clip/8c926a3a-c9b1-41c9-84fd-50ec46c84d8e_source-aspect-ratio_default_0_x722y271.jpg

1445

813

En cas de complir-se el cronograma, el Centre d’Art Digital s’ha d’estrenar abans que el ‘hub’ audiovisual del Besòs. Amb aquest esquema en perspectiva, l’edifici de la Rambla es proposa d’entrada ser una avançada de l’ambiciós pol tecnològic de les Tres Xemeneies. «S’ha de convertir en l’espai on es posin en marxa iniciatives i programes en l’àmbit de l’art digital abans de la posada en marxa del Catalunya Media City», postula el departament.

Gairebé 13 milions

Va costar crear una idea amb què reocupar la superba seu als voltants del monument a Colom. La Generalitat es va arribar a plantejar vendre-la el 2020, una idea que no va quallar i es va acabar enterrant. «El projecte del futur Centre d’Art Digital de la Foneria va néixer poc temps després d’idear-se el Catalunya Media City», recorda la conselleria. «Per aquest motiu, i ja des de la concepció de la Foneria, es va pensar i es va treballar l’encaix de les dues iniciatives», addueix Cultura.

La recuperació de la Foneria es pressuposta en gairebé 13 milions d’euros, estima el departament. La conselleria concreta que la renovació de les façanes i el sostre ha costat 1,8 milions. S’invertiran 11 milions més per al projecte i les tasques de rehabilitació de les sales de l’immoble, amb 3.311 metres quadrats.

El projecte preveu que la planta baixa i la primera s’obriran a exhibicions d’obres «en què la tecnologia digital tingui un paper central». Disposaran de 910 metres quadrats de superfície. Així mateix, es promet que la gran sala de la planta baixa recobri les seves dimensions monumentals, de 356 metres quadrats i vuit metres d’alt. Es pensa per a exposicions de gran format i instal·lacions immersives. Les dues plantes superiors es reservaran per a espais de treball i creació d’artistes i professionals del sector digital. Ocuparan 716 metres quadrats.

Repte arquitectònic

La Foneria està declarada bé cultural d’interès local, de manera que està protegida. Remodelar és un «repte arquitectònic important», observa el pla. S’esbossa la demolició d’algunes parets per recuperar espais diàfans i realçar la lluminositat a través del pati interior i la claraboia. També es preveu que la coberta sigui accessible com a mirador, també per a exposicions ocasionals a l’aire lliure.

Notícies relacionades

El Govern reallotja 15 migrants que malvivien sota la C-31 a Badalona

Robades i trobades

El projecte està immers ara a concretar la reforma interior, adjudicada al despatx H Arquitectes. «Es definirà també el detall dels usos i de les prestacions de l’edifici, per a la qual cosa també estem mantenint un diàleg permanent amb el sector creatiu digital català», expressa Cultura.

L’activitat de la Foneria es focalitzarà en «la programació, les realitats virtuals, la intel·ligència artificial, la projecció de grans dimensions, la immersió i altres tecnologies punteres aplicades a la creació artística». La Gaîte Lyrique de París, el Meet de Milà, el ZKM de Karlsruhe, el V2 de Rotterdam i l’Ars Electronica de Linz inspiren el nou centre barceloní.