BCN s’encalla amb el desplegament dels contenidors intel·ligents

La segona reunió, en la qual s’havien de debatre aquestes conclusions, estava programada per al maig, però es va suspendre per problemes d’agenda i no va tornar a convocar-se. Aquella fase havia de posar a sobre de la taula els reptes que genera un canvi de paradigma d’aquesta envergadura. Entre ells hi ha com utilitzaran els turistes aquests contenidors, la gestió de les avaries i aconseguir un sistema de bonificació que sigui àgil.

"Més complexa i diversa"

"Barcelona és més complexa i diversa que les ciutats on s’ha implementat". Aquest va ser l’últim posicionament públic de la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, en la comissió d’Urbanisme del setembre. En la seva intervenció, va remarcar que el govern està compromès amb els índexs de recollida selectiva i va posar en valor les visites a Sant Just Desvern, Granollers, Manresa i la Seu d’Urgell, municipis on el sistema ja està en funcionament.

En aquest context, Bonet va advertir que en ciutats com Manresa i Girona la implantació del model ha generat "greus fallades tècniques i un greu perjudici per a la ciutadania", una situació que, segons va remarcar, Barcelona no es pot permetre. "Hem d’encertar", va insistir. De fet, a Girona el sistema s’ha acabat anul·lant i ha tornat a la recollida d’escombraries tradicional amb cinc contenidors diferents.

Davant aquest escenari, la primera tinenta d’alcalde va defensar la necessitat de trobar "la fórmula més encertada" per a una ciutat amb les particularitats de Barcelona i va emplaçar a continuar treballant tant amb les empreses tecnològiques –per exigir millores als seus productes– com amb altres administracions, amb l’objectiu de realitzar els "ajustos informàtics" necessaris abans de fer qualsevol pas definitiu.

Tot i que el govern municipal prioritza el consens per desenvolupar la mesura amb les màximes garanties, per ara sembla lluny d’aconseguir-se. A la complexitat del sistema en una ciutat tan gran i densa com Barcelona se suma la proximitat amb les eleccions municipals del 2027, per a les quals queda menys d’un any i mig. A ningú se li escapa que desplegar un sistema d’aquestes característiques, que afecta de manera directa els veïns, té elevats costos polítics perquè obliga la població a canviar d’hàbits.

Consultats per EL PERIÓDICO, Junts, BComú, ERC i PP expliquen que no se’ls ha comunicat cap novetat respecte a això ni hi ha fixada una reunió al calendari. Les conclusions de les visites –que van començar sense quòrum– segueixen en l’aire. A la primera reunió només hi va assistir ERC amb els tècnics del consistori. La resta de partits van al·legar diferents motius per no haver assistit a la visita. Vist el poc èxit d’assistència, es va decidir que les tres restants se celebrarien de manera telemàtica i no només la de la Seu d’Urgell, l’única que inicialment havia de fer-se a distància.

Reunions virtuals

Notícies relacionades

Un nou índex públic mesurarà la pressió turísticade la ciutat barri a barri

El 25% dels veïns metropolitans diuen haver patit algun delicte el 2024

Poder participar en les reunions de manera virtual va facilitar l’assistència a les següents. Malgrat això, l’única en què han participat tots els grups (Junts, BComú, ERC i PP) va ser la de Manresa. A la de Granollers només hi va tornar a assistir ERC i a la de la Seu d’Urgell van participar-hi Junts, BComú i ERC.

El planejament municipal és començar amb una prova pilot a quatre zones de la ciutat, una per a cada adjudicatari del nou contracte de neteja municipal, i una vegada consolidada anar estenent el nou sistema progressivament. Aquestes quatre zones, encara per decidir, allotjarien uns 50.000 veïns. Decisions com les ubicacions i el calendari s’han de prendre en el marc de la taula de treball, on primer s’avaluarà la metodologia que cal seguir. Segons ha pogut saber aquest diari, una d’aquestes zones podria ser Montbau.