Galdric Santana, director de la Càtedra Gaudí: "Gaudí va deixar assenyalat com acabar la Sagrada Família"

A finals dels 70, en la famosa entrevista de Joaquín Soler Serrano a Josep Pla, el periodista pregunta a l’escriptor per Gaudí, i aquest respon: "Quan jo era jove tothom anava contra ell, i ara resulta que és tan important».

Com tots els artistes excepcionals, té fans i detractors. Gaudí no hauria pogut ser el que va ser sense fans. Cal veure de quins anys parlem. Gaudí, per exemple, en l’últim curs de la carrera ja era un personatge reconegut en el món dels arquitectes. Més enllà d’allò que es remarca de si treia aprovats en les assignatures, al marge que un aprovat de llavors no és un d’ara.

No es pot dir, com s’ha sostingut, que fos un mal estudiant.

No. Ell ja va tenir un detractor en aquell temps. Elies Rogent.

El director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona i professor de Gaudí. Se li atribueix la frase: "Li hem donat el títol a un geni o a un boig, el temps ho dirà».

Rogent té un xoc amb ell perquè Gaudí fa una trampa com a estudiant. Hi ha una tradició que per demostrar que el dibuix era de l’alumne dormia a l’escola, perquè no el fes un tercer. Gaudí, que ja treballava amb Fontserè, no tenia tant temps com els seus companys. De fet, la seva promoció la formaven quatre alumnes.

Ara sembla impensable.

Gaudí es va emportar un treball de l’assignatura de projectes a casa i el va acabar. Rogent el va penalitzar, el va enviar al setembre. Gaudí no ho va veure just i va protestar, i finalment es va acordar que fes un examen al juny, davant un tribunal, i li van posar un notable; no li van poder posar l’excel·lent per com havia anat tot. El dibuix que va fer és extraordinari, és el projecte d’una font monumental per a la plaça de Catalunya. Tot aquest cas és un exemple per constatar que Gaudí era excepcional. Era especial. Cal tenir en compte que és un arquitecte a qui li fan una exposició a París en vida, el 1910, quan ell té 58 anys. Una altra prova que no era un personatge injuriat és el seu funeral multitudinari. Una altra cosa és que després de la seva mort hi hagi partidaris i detractors.

¿És un arquitecte que té bona relació amb els seus col·legues de l’època?

El recomanen constantment. Tampoc era com ara, que aixeques una pedra i surten 15.000 arquitectes.

Gaudí està molt vinculat amb la Barcelona turística, que viu molt de les seves obres.

Perquè ell s’ha convertit per bé i per mal en una marca. També existeix el factor que desapareixen els seus documents principals, hi ha una Guerra Civil, una postguerra, ell és associat a un bàndol per haver treballat a la Sagrada Família i el moviment modern arquitectònic, malgrat que jo crec que Gaudí és el primer racionalista de la història, el considera l’antítesi de la modernitat, del progressisme. Quan ell és moderníssim. Quan jo vaig començar a estudiar Arquitectura, el 1989, si feies alguna referència a Gaudí en un exercici, estaves suspès.

Fa uns anys, el regidor d’Arquitectura, llavors Daniel Mòdol, va afirmar: "La Sagrada Família és una mona de Pasqua».

És un clàssic.

¿Què diu als crítics de les obres de la Sagrada Família que afirmen que ja no és una obra de Gaudí, que ha sigut traït amb el que s’ha anat fent?

No és cert. La Sagrada Família que veiem ara és el seu projecte, és una obra pòstuma. Evidentment, ell tenia assumit que no la podria acabar. Ell fa servir un sistema constructiu, no en horitzontal sinó en vertical, per deixar assenyalat com acabar el projecte. Segur que Gaudí canviaria alguna cosa.

Vostè combat la idea que treballava sense plans.

És una fal·làcia total. N’hi ha prou amb veure les fotografies de l’obrador, el seu últim despatx.

Tornem a la ciutat turística: ¿és injust associar Gaudí amb aquesta Barcelona saturada?

Vist des de fora, les escoles d’arquitectures d’altres països fan una valoració no contaminada per la nostra història local. Surt als llibres d’història d’arquitectura de totes les escoles del món occidental, no trobaràs una escola a Nova York en la qual no parlin d’ell.

Recentment hi ha hagut una polèmica sobre si parlava en castellà o no, arran d’una representació teatral.

És un personatge important i es parla d’aquestes coses. Està documentat que era catalanista, i quan rebia visites no canviava i parlava en català. Es va negar a parlar en castellà amb Unamuno.

I diuen que amb Alfons XIII.

Tenia un caràcter singular, que em recorda al de la gent de Reus, d’on era. Però cal tenir en compte el context històric. No podem saber qui votaria avui Gaudí. Quan el van ficar a la presó, una tarda, tothom ho va saber, però la censura va impedir que la premsa ho expliqués.

¿Què va passar?

L’arquitecte Martinell, deixeble seu, ho va explicar. La policia va blindar l’entrada de Sant Just i Pastor perquè no es pogués celebrar una missa i Gaudí hi va anar i hi va intentar entrar. No se sap si va ser llavors quan es va dirigir en català a la policia, que li va impedir entrar dues vegades i després el va detenir. A comissaria, ell només va parlar en català, i un policia li va dir que com podia parlar només en català sent arquitecte. Tothom va saber que estava detingut i van anar ràpidament a pagar la fiança perquè sortís.

Notícies relacionades

La Rambla viurà l’últim Sant Valentí amb els quioscos de flors històrics

BCN retalla de nou la pol·lució

Diu que no vol que l’Any Gaudí sigui celebració efímera.

Sí, jo vull que quedi investigació feta. La commemoració persegueix que puguem explicar-lo científicament, no interpretativament. Per fomentar aquesta investigació fem un congrés.